Divendres, 10 de Gener a les 18:30
FORMALISMES DEL GUIÓ
Com s’estructuren les pàgines d’un guió? Què hi hem d’escriure i què no? Fins a quin punt podem jugar a ajudar el director?
Veurem fragments de:
Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)
INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es
Segueix-nos al facebook.
Divendres, 20 de Desembre a les 18:30
LA PÀGINA EN BLANC
Tècniques per a superar el bloqueig de la pàgina en blanc, consells per a les primeres versions i instruments per millorar la trama i els personatges. També repassarem algun dels arquetips més interessants de protagonistes. Com ha de ser el nostre protagonista? Millor anar cap al tòpic o defugir-lo? I finalment, en què hem de pensar mentre escribim la primera versió?
Veurem fragments de:
Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)
INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es
Segueix-nos al facebook.
Divendres, 13 de Desembre a les 18:30
EL GUIÓ: PARLEM DE LA IDEA!
Quan sabem que tenim una bona idea per a un guió? Com la podem estructurar? I desenvolupar-la? Aquesta sessió parlarem al voltant de què fer quan tenim una idea. Però això no és tot. Treballarem nocions bàsiques de l’escaleta i els fonaments del text dramatúrgic: Com s’escriu un guió propiament dit? Com hem d’estructurar les accions? Les escenes? I els diàlegs?
Veurem fragments de:
Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)
INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es
Segueix-nos al facebook.
Divendres, 29 de Noviembre a les 18:30
PARADIGMA DEL GUIÓ: PERSONATGE-OBJECTIU-CONFLICTE i EMOCIÓ
Quines son les bases de la dramatúrgia? Què fa que una història ens captivi? Avui coneixerem les eines bàsiques d’un guionista a l’hora de traslladar emocions a la gran pantalla. Per a aconseguir-ho veurem fragments de:
Les sessions seran variables segons el tipus de públic i les seves motivacions. En principi aquesta primera sessió consistirá en descobrir la pedra angular de qualsevol guió i veurem com ho treballen els guionistes. A més, posarem exemples de grans pel.lícules i així, poc a poc descobrirem com es fabriquen els grans guions de la història del cinema i quin paper te el guió en una gran pel.lícula. Aquest taller és indicat per qualsevol curiós del món del cinema i també per a aquells aventurers que vulguin escriure qualsevol tipus de dramatúrgia. Descobrirem les tècniques i bases del guió alhora que repassarem grans films.
Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)
INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es
Segueix-nos al facebook.
Com ho acabes?
Poesies de Lola Casas
Il·lustracions de Pere Cabaret
Edicions El Cep i la Nansa
Aquest és un llibre de poesies i il·lustracions especial: a cada poesia se li ha perdut la paraula més important, de manera que els infants, amb l’ajuda de les il·lustracions, hauran de llegir a l’hora que participen en la creació dels poemes. Tot ajudant a buscar la paraula amagada.
Un llibre escrit per una mestra retirada a qui li agraden els jocs de paraules i coneix els gustos dels petits lectors. Són poesies sobre temes del seu dia a dia com el vestir, el menjar, la poesia, jugar, la casa o l’escola. Una manera amena d’apropar la poesía i el gust per la lectura als més petits.
Escrit amb sensibilitat i tendresa i acompanyat d’unes il·lustracions senzilles i divertides que entusiasmaran a grans i petits!
Us deixem amb el blog de l’autora, us recomanem que li feu una ullada:
http://www.lolacasas.com/wordpress/
La presentació del llibre a la televisió del Maresme:
http://m1tv.xiptv.cat/24-hores-maresme-noticies/modetv?chapter_id=93941
Trono de sangre es una película de Akira Kurosawa basada en el clásico de William Shakespeare “Macbeth”, se desarrolla en el Japón feudal. Continúa la tradición del aclamado director japonés en retratar el periodo de guerras civiles. Contando con su particular estilo narrativo y con su actor de cabecera, Toshiro Mifune, Kurosawa narra la historia de Washizu desde que, después de una batalla que significa una victoria más para su señor Tsuzuki, encuentra, junto a su mejor amigo Miki, el futuro en las palabras de una Chibito (una bruja) que le profetiza un futuro de poder para él y su amigo. Primero que Washizu será el capitán de la Fortaleza del Norte y luego señor de la Fortaleza del Bosque de las Telarañas. Para su amigo que será capitán de la Primera Fortaleza y que su hijo será el señor de la Fortaleza del bosque de las Telarañas.
La película se puede relacionar con otras dos grandes obras, cuyo contexto histórico comparten (aunque desde luego con una temática bien distinta): la, por todos conocida, “Los siete samuráis” y la no tan popular “La fortaleza escondida”.
Argumento
“Un hombre fuerte en la lucha, pero débil ante su mujer”, este hombre es Toshiro Mifune, una presencia poderosa en pantalla, que de forma gradual muestra la caída a los infiernos de Washizu desde el más alto estado de dignidad y orgullo, hasta su locura más patética. Motivado por las ansias de poder de su esposa le lleva a la traición primero contra su señor y luego contra su amigo y el hijo de este que consigue escapar a sus asesinos. Este asedia el castillo de las telarañas. Antes del asedio Washizo recibe otra visita de la bruja que le pronostica ,que no perderá ninguna batalla hasta que se mueva el bosque cercano a su fortaleza. Durante el asedio el bosque empieza a moverse, y sus hombres le matan por miedo a que se cumpla la última profecía. Al morir se descubre que en realidad era un ardid y eran los soldados, ocultos bajo los árboles, los que hacían parecer que el bosque andaba.
“Em dic Eduard Toldrà” és un album il·lustrat escrit per David Puertas i il·lustrat per Laura Borràs que ens explica la vida del music Vilanoví Eduard Toldrà.
L’album va néixer arrel d’una experiència anterior: un petit espectacle que es va fer en diverses biblioteques de Catalunya en el qual s’explicava la història del músic amb música i la projecció de les il·lustracions de Laura Borràs.
El resultat és un llibre en el que es fonen dibuixos, música i una història molt ben narrada. Que encisarà a grans i petits!
El blog de Laura Borràs:
http://lauraborrasdalmau.blogspot.com.es/2013/03/em-dic-eduard-toldra.html
El video de l’espectacle a les Biblioteques:
TÍTULO ORIGINAL: Benny’s Video
AÑO: 1992
DURACIÓN: 105 min.
PAÍS: Austria
DIRECTOR: Michael Haneke
GUIÓN: Michael Haneke
FOTOGRAFÍA: Christian Berger
REPARTO: Arno Frisch, Angela Winkler, Ulrich Mühe, Ingrid Strassner,
Stephanie Brehme PRODUCTORA: Coproducción Austria-Suiza
Benny es un joven de 14 años de buena familia, la falta de cariño de sus
padres es suplida por todo lo que él pueda desear, un niño al que le gusta
lo audiovisual y con todo tipo de tecnología a su alcance. Con su cámara
de vídeo, graba cómo sacrifican a un cerdo con una pistola especial, y
ello le incita a cometer un acto salvaje.
La violencia cotidiana, un tema que Haneke borda en sus obras de una forma
realista, cruda e inquietante. En está ocasión muestra una cara de la
violencia centrada en la sociedad del bienestar, critica la negligencia
paterna y ofrece una muestra de un completo desequilibrio infantil. La
capacidad de Haneke para reflejar la realidad cotidiana es asombrosa, los
silencios acaban siendo más importantes que los diálogos y transmite
muchas sensaciones con las imágenes. La crudeza con la que nos muestran
algunas situaciones durante la película es angustiosa, parece un reportaje
ficcionado más que una película, pues una característica deHaneke es
eliminar el ritmo cinematográfico en sus películas para crear una
atmósfera contemplativa y perturbadora. Ver una película de este director
siempre es una experiencia que no deja indiferente, aborda las partes
oscuras de la naturaleza humana con mucha maestría y pocos recursos
económicos. Está es su segunda película, muy bien elaborada y pensada,
está por debajo de otras de sus películas, pero es muy interesante y
recomendable.
El ritmo de la película es muy lento, a partir de la mitad decae en picado
para reafirmar todo lo que se ha explicado en un desenlace, no
sorprendente, pero si impactante. Aunque puede llegar a ser previsible, es
coherente dentro de la información que no se muestra al espectador. Eso es
lo que llega a ser más terrorífico en la película, no saber por qué Benny
lo hace. La actuación deArno Frisch (Funny Games) es muy buena, su rostro
impasible, sus miradas frías, reflejan exactamente el tipo de desidia e
indiferencia del personaje, un adolescente con una desorientación moral,
un personaje gélido que no distingue el bien del mal. Una curiosidad, a
parte de que Arno Frisch repita un personaje similar en Funny Games
(1997), es queUlrich Mühe, el padre de Benny, será una víctima en Funny
Games, posiblemente una forma de castigo para el personaje por su reacción
en Benny’s video. Angela Winklertambién realiza una buena interpretación,
algo más comedida, pero refleja la culpa y el miedo de no saber como
enfrentarse ante según que situación. Haneke nos lanza un dilema ético al
mostrarnos la relación familiar, la reacción de los padres y su decisión.
TÍTULO ORIGINAL: “Le notti bianche”
AÑO: 1957
DURACIÓN: 97 min.
PAÍS: Italia
DIRECTOR: Luchino Visconti
GUIÓN: Suso Checci D’amico y Luchino Visconti (Novela: Fedor Dostoievski)
FOTOGRAFÍA: Giuseppe Rottuno
REPARTO: Maria Schell, Marcello Mastroiani, Jean Marai
PRODUCTOR: Franco Cristaldi
Noches blancas de Lucino Visconti (Pel·lícula)
Noches blancas es una película ítalo-francesa de 1957, dirigida por Luchino Visconti e interpretada por María Schell y Marcello Mastroianni en los papeles principales. Está basada en la novela homónima del escritor ruso Fiódor Dostoyevski.
Otras películas basadas en la misma novela fueron la producción de Francia Les nuits blanches de Saint-Pétersbourg (1938) dirigida por Jean Dréville y el filme de Argentina Celos (1946) dirigida por Mario Soffici.
Sinopsi
Una noche, cerca de un puente, un joven conoce a una muchacha que espera la llegada de su amante. La chica le pide ayuda para localizar a su pareja porque sospecha que está residiendo en un hotel de la localidad.
Novela: Noches blancas de Dostoyevsky
Noches blancas (en ruso: Belye nochi (Белые ночи)) es una novela corta del autor ruso Fiódor Dostoyevski publicada en 1848, al inicio de la carrera del autor. En Rusia ocurre un fenómeno natural durante el solsticio de verano en las áreas de latitud alta (como es el caso de San Petersburgo), en el cual las puestas de sol son tardías y los amaneceres más tempranos. Como consecuencia de esto, la oscuridad nunca es completa. Este fenómeno natural es conocido popularmente con el nombre de Noches blancas,
Como en muchas de las obras del autor, la obra está narrada en primera persona por un narrador, sin nombre. El protagonista es el arquetipo del joven soñador y solitario e imagina constantemente su vejez solitaria. Durante uno de sus largos y cotidianos paseos por las calles de San Petersburgo se encuentra con una joven, Nástienka. Hasta entonces, éste nunca había hablado con mujeres y mucho menos se había enamorado, pero hay algo de ella que le hechiza. El relato está estructurado durante cuatro noches y una mañana.
La carretera (de títol original The Road) és una pel·lícula dramàtica de Ciència ficció apocalíptica estrenada en 2009, dirigida per John Hillcoat i escrita per Joe Penhall. Basada en la novel·la homònima de 2006 de l’autor nord-americà Cormac McCarthy (teniu a la vostra disposició exemplars d’aquesta novel·la en la Llibreria), la pel·lícula està protagonitzada per Viggo Mortensen i Kodi Smit-McPhee, retratant a un pare i al seu fill en un desert post-apocalíptic. El rodatge va tenir lloc a Pennsylvania, Louisiana i Oregon.
Cartell de la pel·lícula i portada del llibre
“I’m unique just like everyone else”
Vaig veure el documental que es va fer de Maria y yo i em vaig convertir en fan de la Maria i del seu pare: Miquel Gallardo. Després vaig buscar corrents el còmic en el qual s’havia inspirat el documental i també em va emocionar.
El dibuixant Miguel Gallardo ens explica les vacances amb la seva filla Maria, una nena autista. Ho fa amb una sensibilitat extraordinaria, amb molta tendresa i també amb sentit del humor. Sense caure en el drama ni en l’autocompassió. Al llarg dels anys Gallardo ha intentat comprendre l’univers particular de la seva filla Maria, i no intentar que ella es comporti com la resta dels nens de la seva edat. A través de simple vinyetes, amb dibuixos que semblen esboços, ens apropem a una nena autista i l’entenem.
El còmic va tenir tant d¡èxit que se’n va fer un curtmetratge d’animació:
I també un documental que va guanyar nombrosos premis.
Com diu Miguel Gallardo: “Cuando María está con nosotros, hace del mundo un sitio mejor”. Llegir el llibre també et fa creure en un món millor. No us el perdeu!
“L’adult creatiu, és el nen que va sobreviure“
Diuen que els nens sóc creatius per naturalesa i a mida que creixem, anem perdent espontaneïtat i imaginació, potser per la por a equivocar-nos o pel què pensaran els altres. Aquest llibre intenta potenciar la creativitat infantil, fugint de l’educació plàstica més clàssica, oferint activitats originals i engrescadores.
Marion Deuchars, és una disenyadora gràfica que darrerament està triumfant amb els seus llibres de creativitat per a nens. El seu primer gran èxit va ser: Art. Crea el teu llibre, en el qual proposava una sèrie de activitats on els nens tenien llibertat per crear i imaginar, i aprenien a posar-se en la pell de grans artistes com Van Gogh o Picasso.
En el present llibre: Art. Deixa la teva empremta, es tracta de crear animals i monstres a partir de les empremtes dels dits. Pintant amb les mans, els nens i les nenes desenvoluparant la imaginacio i la creativitat, mentre gaudeixen de l’Art. Ben lluny dels clàsics “pinta i colorea”.
La presentació i el disseny del llibre estàn molt cuidats, l’autora aboga sempre per un disseny amb tipografies i il·lustracions fetes a mà, fugint del disseny digital, i que converteixen el llibre gairebé en un objecte de col·leccionista.
Divendres 8 de Març de 18:30h a 20h – Visionat del film
Divendres 22 de Març – Debat i tertúlia
En la propera classe introduïrem la pel·lícula i llibre de les properes sessions del curs: La carretera (de títol original The Road) és una pel·lícula dramàtica de Ciència ficció apocalíptica estrenada en 2009, dirigida per John Hillcoat i escrita per Joe Penhall. Basada en la novel·la homònima de 2006 de l’autor nord-americà Cormac McCarthy (teniu a la vostra disposició exemplars d’aquesta novel·la en la Llibreria), la pel·lícula està protagonitzada per Viggo Mortensen i Kodi Smit-McPhee, retratant a un pare i al seu fill en un desert post-apocalíptic. El rodatge va tenir lloc a Pennsylvania, Louisiana i Oregon.
La Ola de Suzy Lee. Barbara Fiore Editora
La primera vegada que vaig llegir LA OLA (sí, els llibres sense paraules també es llegeixen) vaig quedar meravellada: com es pot expressar tanta bellesa amb tants pocs elements? Segurament l’origen coreà de l’autora hi té molt a veure, ja que aquest llibre beu de l’estètica zen.
La ola ens mostra una nena jugant amb una onada a la vora del mar. La nena del conte és qualsevol nena, de qualsevol cultura i època, que descobreix i juga amb el mar amb sorpresa, curiositat, valor, alegria, por. Nosaltres mateixos conectem amb el nen que vam ser o que encara portem a dins, i ens afloren totes aquestes emocions.
La Ola és la capacitat d’aprenentage a través del descobriment, la curiositat per conèixer i maravellar-se amb el més senzill: És l’alegria de viure!
“A veces siento que el mundo no tiene límites”
Avui estrenem secció al blog i començarem parlant d’un autor imprescindible dins el món dels albums il·lustrats: Jimmy Liao.
Començarem parlant de la seva vida, ja que la història d’aquest dibuixant taiwanès és ben curiosa: després d’estudiar Belles Arts, va treballar 12 anys en el món de la publicitat fins que una leucemia el va obligar a replantejar-se la vida. Als quaranta anys ho va abandonar tot i es dedicà per comlet a escriure i dibuixar contes per nens i adults. Avui, és tot un referent dins el món de la il·lustració.
El sonido de los colores, Barbara Fiore Editora, és la història d’una nena que de cop i volta no hi veu. Se sent cega. Ha perdut el seu àngel guardià que es va despedir d’ella. Camina per la ciutat i comença a percebre el món d’una altra manera, en la seva soledat construeix un món de percepcions, en el qual, la imaginació no té límits.
És un llibre que sorpren a petits i grans per les il·lustracions plenes de detalls i color, que no té un ordre de lectura fixat. Textos i il·lustracions plens de contingut poètic: Una meravella!
LLIBRERIA DE LA IMATGE 