Madres e hijos. (edit. Galaxia Gutenberg)

  • Kallifatides, Theodor
  • Editorial: Galaxia Gutenberg, S.L.
  • Pvp: 11 €

Sinopsis

A los sesenta y ocho años, Theodor Kallifatides, exiliado en Suecia desde hace más de cuatro décadas, visita a su madre de noventa y dos, que sigue residiendo en Atenas. Ambos saben que puede ser uno de sus últimos encuentros. Durante la semana que pasan juntos, recuerdan lo que ha sido lo más importante en sus vidas con una presencia decisiva del padre, de quien Theodor está leyendo el recuento escrito que este le ha dejado de lo que ha sido su difícil existencia, desde sus orígenes como exiliado griego en Turquía, pasando por sus meses en una prisión de los nazis y su pasión por el oficio de maestro. Se desvelan así los orígenes de una familia que atraviesa el siglo xx. Pero el libro es sobre todo un maravilloso homenaje al amor de una madre, a la que Kallifatides sabe encarnar en estas páginas de forma inolvidable, a la vez que logra transmitir una verdad universal sobre la importancia de esa figura en nuestras vidas.

View this post on Instagram

👁️ ULL QUE MIRA 👁️ Una modalitat d'estrena tan infreqüent com gratificant per als más cinèfils és el film col·lectiu, que en la seva forma més comú consisteix en una sèrie d'episodis elaborats per diferents directors sota una premisa compartida. Avui us en recomanem quatre exemples que transcendeixen el mer experiment, començant per Ro.Go.Pa.G (1963), punt de trobada dels més grans representants del cinema polític dels 60: Rossellini, Godard, Pasolini i un menys conegut Ugo Gregoretti. Especialment cèlebre és el segment de Pasolini, "La Ricotta", sobre un rodatge imaginari de la crucifixió de Crist, amb la participació d'Orson Welles. New York Stories (1989), per altra banda, ofereix justament el que promet el títol: tres historietes situades a la ciutat de mà de Woody Allen, Coppola i Scorsese. Més endavant trobem el projecte Ten Minutes Older (2002), que dividit en dos pel·lícules, "The Cello" i "The Trumpet", és potser el més ambiciós del seu gènere. Acompanyant el canvi de milenni, fins a 15 directors (Jarmusch, Bertolucci, Claire Denis, Wim Wenders, Herzog, Erice o Godard entre d'altres) són convidats a rodar peces de 10 minuts amb el temps com a tema principal. Per últim, a Centro Histórico (2013), es demana a Aki Kaurismaki, Manoel de Oliveira, Pedro Costa i Víctor Erice que se centrin en la qüestió de la memòria. El resultat és un recull travessat per un cert intimisme compartit en el tractament del passat i la pèrdua. #filmbooks #filmlibrary #barcelonallibres #installibres #cinemabarcelona #woodyallen #pasolini #bertolucci #rossellini #pedrocosta #victorerice #godard #rogopag #jarmusch #newyorkstories #tenminutesolder #centrohistorico

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on

Ull que mira

Hi ha un tòpic que mai ha abandonat el cinema: les vacances a Itàlia. Heretat dels grans viatges literaris, aquest tema ha protagonitzat tota classe de pel·lícules. “Vacances a Roma” (1955) és de les primeres que venen al cap de tots. Audrey Hepburn i Gregory Peck formen una mítica parella en aquest film de William Wyler ple d’aquella elegància que tantes nostàlgies desperta cap al cinema clàssic de Hollywood. Ella, una princesa, tracta d’escapar de les normes que l’envolten; ell, un periodista, prova d’aprofitar-se d’aquest desig. A “Una habitació amb vista” (1986) el director James Ivory presenta un gran romanç d’època, subgènere que el va fer conegut amb pel·lícules com “Retorn a Howard’s End” o “El que queda de dia”. Amb un repartiment que inclou a Maggie Smith, Judi Dench o Daniel Day-Lewis al costat dels protagonistes Helena Bonham Carter i Julian Sands, la pel·lícula s’acosta a l’estada d’una noia de l’Anglaterra eduardiana a Florència. Més recentment trobem “Call me by your name” (2017), dirigida per Luca Gudagnino i protagonitzada per Timothée Chalamet i Armie Hammer. També aquí Itàlia esdevé escenari d’una història d’amor, en aquest cas entre un jove italià de família culta i un professor americà convidat pel pare d’aquest. Els tres films mostren de maneres ben diferents com un clixé tan explotat pot seguir donant lloc a noves històries aclamades per públic i crítica.

“ENOLA HOLMES”

El dia 23 s’estrena a Netflix ENOLA HOLMES.
“Spin-off cinematogràfic del mític detectiu creat per Arthur Conan Doyle en el qual Millie Bobby Brown, Henry Cavill i Sam Claflin donen vida a un peculiar trio de germans. ‘Enola Holmes’ suposa l’adaptació de la popular franquícia literària escrita per Nancy Springer.El personatge interpretat per Brown intenta descobrir el parador desconegut de la seva mare (Helena Bonham Carter) i els seus germans semblen no ser de molta ajuda, ja que en primera instància decideixen enviar-la a un internat.Amb el televisiu Harry Bradbeer -‘Fleabag’- darrera la càmara i Jack Thorne ocupant-se del guió, ‘Enola Holmes’ sembla encaminada a convertir-se en una de les pel·lícules més vistes de la plataforma.”