Mes: Juliol de 2021
12 recomanacions de lectures per aquestes vacances
Infantil:
Juvenil:
Ciència Ficció:
Feminisme:
Cinema:
Novel·la negra:
La nena del far – Premi Llibreter
Exposició “Ciència fricció: Vida entre espècies companyes”
12 de Juny – 28 de novembre 2021 al CCCB
És possible imaginar altres històries terrestres? Podem pensar altres maneres de viure entre espècies diferents? L’exposició explora aquestes qüestions a través d’una selecció d’obres artístiques i de peces de divulgació científica. Planteja un canvi de mentalitat i de sensibilitat que qüestiona la supremacia de l’espècie humana i aposta per una visió del món entès com un ecosistema on conviuen totes les espècies del planeta.
L’exposició «Ciència fricció. Vida entre espècies companyes» parteix de l’evidència científica que totes les espècies terrestres estan unides per relacions simbiòtiques i interdependents. En la natura no hi ha organismes autònoms o independents; tots formem part d’ecosistemes integrats els uns en els altres. Les espècies configurem una xarxa de col·laboracions, mutacions i intercanvis en la qual convivim com a companyes.
Aquest canvi de paradigma implica que l’espècie humana no és una espècie excepcional ni superior. En última instància, la simbiosi posa en qüestió la supremacia humana, la idea que el conjunt de la natura i tots els éssers vius estan al servei del nostre benestar.
Per relatar aquest canvi de perspectiva, l’exposició s’inspira en l’obra de dues figures clau en la cultura científica contemporània: Donna Haraway i Lynn Margulis. Totes dues destaquen per la importància que atorguen a la simbiosi i la col·laboració entre espècies, així com pel seu interès en la comunicació i la narrativa científica.
Nits de mil llunes
A vegades, tot i que mirem el mateix, els nostres ulls ens ho fan veure d’una manera diferent. Tot i que mirem la mateixa lluna, cadascú li transmet la seva emoció, com si a la mateixa nit hi hagués mil llunes al cel. Laia contempla la lluna i no entén perquè la veu cansada; potser té massa feina escoltant el que tothom li vol explicar… Com la veurà la resta de la gent? Les nostres emocions limiten o engrandeixen la manera en què veiem el món.
Manuel De Pedrolo. Torno on vaig néixer
Manuel de Pedrolo, una de les figures més rellevants de la literatura catalana del segle xx, sobresurt també per una dilatada i prolífica trajectòria com a traductor, amb 43 traduccions publicades, pertanyents a gèneres i estils diferents (poesia, novel·la nord-americana contemporània, novel·la policíaca, teatre existencialista, teatre de l’absurd…), els quals va cultivar com a escriptor i pels quals sentia una afecció especial. La poesia semblava ocupar un paper discret en la faceta traductora de Pedrolo, amb només dues traduccions publicades a banda d’alguns poemes solts. Aquesta idea va capgirarse en trobar, de manera casual i inesperada, els originals mecanografiats i/o manuscrits de 146 traduccions de poemes d’autors contemporanis de primera fila de les literatures anglesa, francesa, italiana i nord-americana.
Bergman: El guardián de la nada
Más allá del mundo del lenguaje, se extiende la Nada. La vida humana, inevitablemente, es la articulación entre ambos. Para aliviar esta dolorosa lucha y beneficiarse de ello, el hombre elabora distintas formas defensivas. Estas barreras ontológicas son la religión, el arte, la ciencia y la filosofía. Bergman, como artista, guarda este límite ayudando al espectador a evitar que renuncie y se precipite. Ayuda a que aunque con dolor y angustia la vida sea vivida. Sus personajes son nuestra imagen. Si bien sus vidas se desarrollan en espacios y tiempos diferentes, las claves esenciales para acceder a los interrogantes de aquella humanidad, nos hacen entender mejor nuestra existencia. Bergman, el guardián de la nada, abre la puerta al universo del gran director sueco y aporta conceptos para un posible acercamiento a su obra.
La cervesa de la Highsmith
Patricia Highsmith va ser una escriptora contra corrent. El 1950 va publicar Estranys en un tren, una novel·la negra de culte escrita en un món essencialment masculí, on poques dones destacaven en aquest gènere. L’autora va aconseguir fer de la recreació del suspens i de l’angoixa el seu principal element literari. Recordant una visita a Lleida en què l’escriptora va quedar enamorada de la cervesa (va ser un dels motius pels quals va acceptar la convidada a visitar la ciutat), vuit autores de novel·la negra catalana li reten homenatge en aquest volum: Anna Maria Villalonga, Montse Sanjuan, Esperança Camps, Raquel Gámez, Núria Cadenes, Marta Alòs, Susana Hernández i Margarida Aritzeta demostren que la Highsmith té hereves molt potents en català. Sebastià Bennasar ha preparat aquesta antologia específicament per al centenari de l’autora i per a la col·lecció Lo Marraco Negre.
Trescafocs (ciència ficció)
La crítica social i l’ecologisme són els motors d’aquesta novel·la d’Adrian Tchaikovsky, la primera de l’autor traduïda al català.
En un futur no gaire llunyà, la selva de l’Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El continent és un erm gegantí i la ciutat d’Ankara Achouka existeix tan sols per donar servei a l’ascensor espacial que mena a Grand Celeste, una utopia a l’abast de ben pocs. Un grup de joves trescafocs serà l’encarregat d’endinsar-se al desert per resoldre l’avaria tècnica que amenaça el futur d’Ankara, on malviuen milers de persones, i potser el de tot el planeta Terra.
LLIBRERIA DE LA IMATGE 