1er CICLE D’ESCRIPTURA CREATIVA ORGANITZADA

 Divendres 17 d’Octubre (18:30)

dramaturgia_xavi_1“A mi m’agrada escriure al poble, prop de la llar de foc. Deixar-me captivar per les guspires perdudes i, si pot ser, per la pluja que repica a les finestres. M’agrada treballar amb un got de vi (només un, intento no escriure begut) i m’agrada tenir temps per fer-ho. Surto a caminar en acabat de dinar, seguint la riera, pensant en allò que he d’escriure de vegades i normalment en altres coses que no tenen cap tipus d’interès. M’agrada donar-li a les meves obres el temps just i necessari perquè quan en necessiten més, elles t’ho fan saber. M’agrada que quan escric les paraules surtin fàcils i les idees no flaquegin. Així és com a mi m’agrada.

“Per desgràcia, quasi mai puc escriure d’aquesta manera. Cada dia haig d’entregar el meu guió a la ràdio i haig de satisfer la necessitat de totes les meves criatures (teatre, cinema, narrativa…) i no tinc massa temps per fer-ho. Tot és a corre-cuita, precipitat, gens romàntic. Escric sense ganes, sense idees, sense descans. Escric només perquè em toca a escriure. I sabeu quin és el secret? Que ho faig, ESCRIC.

“Estem rodejats de cursos d’escriptura creativa que treballen la recerca d’idees, treballar l’estructura, els personatges, el to o l’estil. T’ajuden a trobar un ritme adient i a cultivar-te en les millors obres de la literatura universal. T’ajuden a començar, a crear, amb una mica de sort a perseverar en la feina i, si tenen temps, a què cal fer per reescriure allò que hem escrit. I tot això està molt bé, ho farem. Però la clau per convertir-nos en escriptors és fàcil i molt difícil alhora. Només cal escriure. Escriure sense excuses, sense miraments. Mirar la pàgina en blanc i atacar-la. Pensar a anar a veure la TV i gaudir d’un merescut descans i, per contra, perdre’t en les paraules de la teva obra durant hores i hores. Tantes com puguis. Perdre la noció del temps. Escriure, escriure, escriure…

“El Cicle d’Escriptura Creativa Organitzada us ensenyarà coses diferents. Treballarem l’argument, el tema, les trames, els personatges, el ritme, el to, l’estil, el narrador… Però també aprendrem a agafar l’hàbit d’escriure, a no esperar la tan estimada inspiració, a tenir una mirada crítica amb la nostra obra… No només aprendrem a escriure, aprendrem a ser escriptors. Animeu-vos.

Xavier Segú, a propòsit del nostre
1er CICLE D’ESCRIPTURA CREATIVA ORGANITZADA
Data d’inici: Divendres 17 d’Octubre (18:30).
Taller setmanal, en dotze sessions. Informeu-vos

1er CICLE D’ESCRIPTURA CREATIVA ORGANITZADA

Data d’inici: DIVENDRES 17 d’OCTUBRE (18:30).
Taller setmanal, en dotze sessions.

dramaturgia_xavi_1Treballant la teoria, l’anàlisi i la pràctica

  • El punt de partida:

Quines són les particularitats que defineixen un escriptor alhora de treballar? Què transforma un escriptor amateur en un de professional? Què hem de fer per escriure? Tenim història però no sabem portar-la al paper? Sabem que podem escriure una bona història però no trobem un argument que ens convenci? Trobar el nostre punt de partida és complicat però un cop ho aconseguim… Màgia literària!

  • Recursos creatius:

En aquesta sessió buscarem tantes fórmules com sigui possible per exercitar la nostra escriptura. Sigui per agafar hàbit, per superar la pàgina en blanc o per continuar després d’un moment de bloqueig. Tècniques per escriure, escriure i escriure


  • Organització i planificació:

Podem llençar-nos a l’aventura sense planificar ni organitzar la que serà la nostra història però la majoria d’escriptors i experts en la matèria aconsellen prudència i calma abans de començar. Seria una llàstima trobar un camí sense retorn a la pàgina cent vint oi? O descobrir que si fa set capítols la història hagués anat per una altra banda, ara seia molt més interessant. Sigui com sigui parlarem de la brúixola literària, del timeline, d’estructura interna, personatges…


  • Gèneres i històries

Conèixer tant com puguem del món de la literatura i llegir tot el que ens trobem per endavant és una molt bona idea en tot procés creatiu. I alhora d’escriure? Què estem escrivint? Per aprendre a controlar dos dels conceptes més complicats: To i estil; necessitem conèixer gèneres literaris i formes molt diferents d’escriure. Potser descobrim una forma diferent d’escriure que ens funciona a la perfecció, no?

  • És el moment!

Comencem la nostra història, escrivim, avancem, ho tenim tot però… Mentre escrivim pot ser que ens trobem davant de molts problemes. Tants que sentirem la temptació de deixar-ho a mitges. Evitem-ho a tota costa! Quins elements ens poden ajudar a tenir un treball coherent i seriós? Com ho podem fer per no perdre’ns en un bosc de paraules?

  • Correcció, correcció i correcció. L’art de la reescriptura

Has acabat el teu text. Tingui vint o mil vint-i-tres pàgines ho has aconseguit! Beu una copa de cava, descansa uns dies i després treu el teu text de la nevera i comença amb la següent fase. La reescriptura.

Memòria del Curs de Guió Cinematogràfic

dramaturgia_xavi_1

1R CICLE: EL PARADIGME DEL GUIÓ

Les primeres sis sessions del que ha sigut una molt profitosa temporada a la Llibreria de la imatge van ser unes sessions d’introducció al món del guió cinematogràfic. Per poder aprofundir en el món del guió el primer que havíem de fer era aprendre el llenguatge específic del cinema i de la dramatúrgia. Així doncs ens vam concentrar en extreure els elements principals de qualsevol guió i posar-los sobre la taula.

Seguint aquesta direcció vam parlar de conceptes com el conflicte, el protagonista, l’objectiu i els obstacles, l’incident desencadenant, el midpoint o el clímax com a elements generals de la dramatúrgia i de la ironia dramàtica, el Deux est machina o el Diabolicus est machina o el layout en el seu paper específic al guió cinematogràfic.

De totes les eines, però, la que més ens ha ajudat a poder analitzar un guió cinematogràfic ha sigut el timeline, una línia del temps en la que podem desglossar qualsevol pel·lícula per poder analitzar-la.

En aquest primer cicle de la temporada 2013-2014 vam poder veure i analitzar fragments de “Sed de mal ”, “Match Point ”, “Inglorious Bastards”, “Misión Imposible”, “Indiana Jones y el templo maldito” o “Amadeus”. Tot plegat a la recerca de descobrir el paradigme del guió, que no és sagrat, però sí un punt de partida indispensable.

SESSIONS PRÀCTIQUES

Malgrat totes les sessions han tingut un component pràctic, hi ha hagut fins a cinc sessions específicament pràctiques on hem descobert com fer un guió de cinema pròpiament dit i com és el llenguatge específic d’aquest art en concret. Hem realitzat exercicis pràctics de molts tipus però principalment els podem desglossar en aquests:

  • De la pantalla al paper: Un exercici bàsic i molt interessant, escriure un guió a partir d’una escena que tenim en pantalla ja sigui de “Annie Hall ” o de “El quinto elemento”. Quins elements hem d’explicar? Què és allò que mai hem de posar a un guió? Com aconseguir transmetre el que volem en una escena sense donar un excés d’informació? Quin és el temps verbal i la persona correctes a utilitzar?

  • Adaptació: A partir de petits fragments extrets de relats, novel·les o directament d’obres de teatre hem intentat adaptar el contingut a un guió cinematogràfic. En alguna ocasió hem intentat ser el màxim de literals i respectar el que hi havia al text original i en altres hem donat llibertat a la nostre imaginació per fer una adaptació que, mantenint la essència de l’original, fos més adequada per a la gran pantalla.

  • L’original: El somni de qualsevol escriptor en potència. Escriure des de la pàgina en blanc. En aquest bloc d’exercicis hem treballat la escaleta d’un llarg, hem dividit una història en seqüències i hem escrit un curt trobant-nos amb les dificultats d’escriure un guió i descobrint alhora la seva màgia.

2N CICLE: TRENCAR LA BARRERA

En tres fantàstiques sessions vam afrontar un dels principals problemes alhora de posar-se a escriure i encara que el lema diu: “La diferència entre un amateur i un professional és que l’amateur pensa les coses i el professional les fa” en el món de la escriptura, la por a la pàgina en blanc ens afecta a tots per igual.

Conèixer la base estructural del guió, preparar-se per a escriure, deixar incubar les idees i aprofitar la inspiració perquè ens agafi treballant son les eines principals per trencar el bloqueig de l’escriptor. Tot i això, en les sessions vam posar en pràctica alguns exercicis molt simples que permeten perdre-li el respecte a escriure i ens permeten escriure en qualsevol moment i arrancar el procés de la escriptura.

3R CICLE: LA SÈRIE DE TV

La moda actual ens diu que les sèries de TV son ara mateix una gran part del pastís audiovisual i és per això que en aquesta temporada a la Llibreria de la imatge hem dedicat un cicle a les especificacions d’aquest món. Així doncs, a partir d’un capítol de “House” i fragments de “Breaking Bad ”, “Mad Men”, “El ala oeste de la casa blanca” o “House of cards” hem treballat la estructuració dels capítols i de les temporades d’una sèrie de TV.

En una segona part de les quatre sessions que vam dedicar a les series de TV, vam dissenyar la primera temporada d’una sèrie fictícia, creada a partir de les idees de tots. Vam treballar el gènere i el to, quina era la trama principal i les secundaries, com haviem d’estructurar els capítols i què passaria en cadascun d’ells. Vam desenvolupar les trames principals i vam citar les trames particulars. Finalment vam desenvolupar l’episodi pilot fins tenir-ne l’escaleta.

MONOGRÀFIC: CURTS, PUBLICITAT I PROBLEMES REALS

Dues sessions específiques: Una per conèixer i treballar el món del curtmetratge i de la publicitat i una altre per resoldre problemes locals de qualsevol guionista. En aquest darrer punt vam resoldre problemes de reescriptura en una obra de teatre de Xavi Segú (problema real en el moment de la sessió) així com el desenvolupament del guió d’un programa de radio i la estructura d’un curtmetratge publicitari encarregats també al mateix Xavi Segú. Una boníssima taula rodona on vam descobrir algun dels problemes reals de qualsevol guionista i com fer-ho per superar-los amb temps límit.

Per altre banda, en relació al món del curt, vam poder gaudir de dos curts de Pixar, “La ruta natural ”o “Ciudad sin ley” i vam veure alguns dels anuncis més premiats i ben valorats de la història. L’anàlisi d’un curt és similar al d’una escena d’un llarg i és un treball fantàstic per aprendre un concepte clau en la dramatúrgia: Cada segon compta.

En aquesta sessió, a més, vam guionitzar un sketch de Berto Romero i vam aprendre alguns dels elements més importants de la comèdia per gags. Vam visionar també un fragment de “Toma el dinero y corre” y de “Los hermanos Marx en el oeste”.

CONCLUSIONS:

Ha sigut un any molt profitós. He aprés tant com els que m’escoltaven i penso que ha estat un plaer poder treballar a la Llibreria de la imatge. El dia a dia és complicat. Sempre amb una forta sensació d’urgència: El guió a la radio, els articles al diari, els guions per encàrrec… És difícil trobar un moment per posar-ho tot en ordre i recordar les bases d’aquesta professió així com el plaer que significa poder treballar-hi.

Son molts els moments que he gaudit en les 20 sessions que hem tingut aquest any però n’hi ha dos que m’agradaria destacar: Per una banda, el plaer que suposa veure com algú que t’està escoltant quasi per casualitat agafa el bloc i el bolígraf i es posa a escriure. Com apareix un dia per sorpresa i et dona un text perquè li facis un cop d’ull. Mai he volgut parlat de professor i alumnes perquè tots hem aprés coses magnífiques dels altres però poder llegir unes línies de qualsevol de les persones que t’han estat escoltant significa moltíssim per aquell qui parla d’una cosa amb la que és molt fàcil fer càbales però molt difícil plasmar-les: El guió.

Per altre banda, asseguro que tenir dues hores de reflexió a la setmana son una molt bona brúixola. La classe va esdevenir per a mi un parèntesi setmanal a on em recordava a mi mateix les bases d’aquesta professió, les “formules màgiques”, el per què de tot. Resulta molt fascinant estar explicant una cosa i adonar-te que en realitat la estas explicant per a tu mateix. És una sensació difícil d’explicar però suposo que puc dir que en molts moments, només era un oient més que veia com un jove parlava amb fascinació d’allò que li agrada, com movia molt els braços, com s’excitava i com no parava de repetir que si es vol escriure només s’ha de fer una cosa: Escriure.

Moltes gràcies

Monogràfic: El món del Curtmetratge


Divendres, 21 de Març a les 18:30

dramaturgia_xavi_1
AVUÍ: EL MÓN DEL CURTMETRATGE
• Des de Pixar al món de la publicitat, passant per curts que han esdevingut pel·lícules
• No tots els curtmetratges son experiments cinematogràfics!
• Estructura i funció

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

Guió cinematogràfic (9)

Divendres, 28 de Febrer a les 18:30

dramaturgia_xavi_1

EQUIP DE TREBALL. LES SÈRIES

Tancarem el cicle de les sèries de TV seguint el procès real per a la construcció d’una sèrie. A partir d’unes premises bàsiques buscarem una trama, uns personatges i construirem la primera temporada d’una sèrie de TV definint la trama, els personatges, l’estil i el to, tot creant l’episodi pilot.

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

Guió cinematogràfic (7)

Divendres, 7 de Febrer a les 18:30

dramaturgia_xavi_1

SÈRIES DE TV

Analitzarem algunes de les més exitoses sèries de TV dels últims anys i aprendrem quins son els passos principals per a poder escriure una sèrie de TV. Parlarem de la idea, el pilot, la bíblia…

…i veurem fragments de diverses sèries!

 

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

Guió cinematogràfic (5)

Divendres, 17 de Gener a les 18:30

dramaturgia_xavi_1

EXEMPLES PRÀCTICS

A partir de diferents situacions de guió diferents i reals veurem els problemes dels guionistes al treballar i quines solucions troben.

Viatge per Tartan Prince: analitzarem el procés de creació de la meva darrera peça teatral amb diferents versions de guió i el resultat final.

…i veurem fragments de:
Reservoir dogs
El señor de los anillos: las dos torres
Tartan prince
La huella …entre d’altres!

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

Guió cinematogràfic (4)

Divendres, 10 de Gener a les 18:30

dramaturgia_xavi_1

FORMALISMES DEL GUIÓ

Com s’estructuren les pàgines d’un guió? Què hi hem d’escriure i què no? Fins a quin punt podem jugar a ajudar el director?

Veurem fragments de:

  • Ratatuille
  • El resplandor
  • Manhattan
  • Gilda … entre d’altres!

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

Guió cinematogràfic (3)

Divendres, 20 de Desembre a les 18:30

dramaturgia_xavi_1

LA PÀGINA EN BLANC

Tècniques per a superar el bloqueig de la pàgina en blanc, consells per a les primeres versions i instruments per millorar la trama i els personatges. També repassarem algun dels arquetips més interessants de protagonistes. Com ha de ser el nostre protagonista? Millor anar cap al tòpic o defugir-lo? I finalment, en què hem de pensar mentre escribim la primera versió?

Veurem fragments de:

  • Sed de mal
  • Misión imposible
  • Forrest Gump
  • El padrino
  • El resplandor
  • Cadena perpetua
  • El golpe …entre d’altres!

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

Guió cinematogràfic (2)

Divendres, 13 de Desembre a les 18:30

dramaturgia_xavi_1EL GUIÓ: PARLEM DE LA IDEA!

Quan sabem que tenim una bona idea per a un guió? Com la podem estructurar? I desenvolupar-la? Aquesta sessió parlarem al voltant de què fer quan tenim una idea. Però això no és tot. Treballarem nocions bàsiques de l’escaleta i els fonaments del text dramatúrgic: Com s’escriu un guió propiament dit? Com hem d’estructurar les accions? Les escenes? I els diàlegs?

Veurem fragments de:

  • Sed de mal
  • Match point
  • Die hard
  • Misión imposible

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

 INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

Guió cinematogràfic

Divendres, 29 de Noviembre a les 18:30

dramaturgia_xavi_1                                       PARADIGMA DEL GUIÓ:                                       PERSONATGE-OBJECTIU-CONFLICTE i EMOCIÓ

Quines son les bases de la dramatúrgia? Què fa que una història ens captivi? Avui coneixerem les eines bàsiques d’un guionista a l’hora de traslladar emocions a la gran pantalla. Per a aconseguir-ho veurem fragments de:

  • Indiana Jones y el templo maldito
  • Mision imposible
  • Tom y Jerry
  • Amadeus
  • Uno de los nuestros
  • El golpe …entre d’altres!

Les sessions seran variables segons el tipus de públic i les seves motivacions. En principi aquesta primera sessió consistirá en descobrir la pedra angular de qualsevol guió i veurem com ho treballen els guionistes. A més, posarem exemples de grans pel.lícules i així, poc a poc descobrirem com es fabriquen els grans guions de la història del cinema i quin paper te el guió en una gran pel.lícula. Aquest taller és indicat per qualsevol curiós del món del cinema i també per a aquells aventurers que vulguin escriure qualsevol tipus de dramatúrgia. Descobrirem les tècniques i bases del guió alhora que repassarem grans films.

Xavier Segú (graduat en Cinema, guionista de Radio Flaixbac)

INFORMACIÓ: promarex@arrakis.es

Segueix-nos al facebook.

[Trono de Sangre ]

trono_de_sangreIIITrono de sangre es una película de Akira Kurosawa basada en el clásico de William Shakespeare “Macbeth”, se desarrolla en el Japón feudal. Continúa la tradición del aclamado director japonés en retratar el periodo de guerras civiles. Contando con su particular estilo narrativo y con su actor de cabecera, Toshiro Mifune, Kurosawa narra la historia de Washizu desde que, después de una batalla que significa una victoria más para su señor Tsuzuki, encuentra, junto a su mejor amigo Miki, el futuro en las palabras de una Chibito (una bruja) que le profetiza un futuro de poder para él y su amigo. Primero que Washizu será el capitán de la Fortaleza del Norte y luego señor de la Fortaleza del Bosque de las Telarañas. Para su amigo que será capitán de la Primera Fortaleza y que su hijo será el señor de la Fortaleza del bosque de las Telarañas.

La película se puede relacionar con otras dos grandes obras, cuyo contexto histórico comparten (aunque desde luego con una temática bien distinta): la, por todos conocida, “Los siete samuráis” y la no tan popular “La fortaleza escondida”.

THRONE OF BLOOD

Argumento

“Un hombre fuerte en la lucha, pero débil ante su mujer”, este hombre es Toshiro Mifune, una presencia poderosa en pantalla, que de forma gradual muestra la caída a los infiernos de Washizu desde el más alto estado de dignidad y orgullo, hasta su locura más patética. Motivado por las ansias de poder de su esposa le lleva a la traición primero contra su señor y luego contra su amigo y el hijo de este que consigue escapar a sus asesinos. Este asedia el castillo de las telarañas. Antes del asedio Washizo recibe otra visita de la bruja que le pronostica ,que no perderá ninguna batalla hasta que se mueva el bosque cercano a su fortaleza. Durante el asedio el bosque empieza a moverse, y sus hombres le matan por miedo a que se cumpla la última profecía. Al morir se descubre que en realidad era un ardid y eran los soldados, ocultos bajo los árboles, los que hacían parecer que el bosque andaba.

 

[EL VIDEO DE BENNY]

videobennyTÍTULO ORIGINAL: Benny’s Video
AÑO: 1992
DURACIÓN: 105 min.
PAÍS: Austria
DIRECTOR: Michael Haneke
GUIÓN: Michael Haneke
FOTOGRAFÍA: Christian Berger
REPARTO: Arno Frisch, Angela Winkler, Ulrich Mühe, Ingrid Strassner,
Stephanie Brehme PRODUCTORA: Coproducción Austria-Suiza

Benny es un joven de 14 años de buena familia, la falta de cariño de sus
padres es suplida por todo lo que él pueda desear, un niño al que le gusta
lo audiovisual y con todo tipo de tecnología a su alcance. Con su cámara
de vídeo, graba cómo sacrifican a un cerdo con una pistola especial, y
ello le incita a cometer un acto salvaje.

La violencia cotidiana, un tema que Haneke borda en sus obras de una forma
realista, cruda e inquietante. En está ocasión muestra una cara de la
violencia centrada en la sociedad del bienestar, critica la negligencia
paterna y ofrece una muestra de un completo desequilibrio infantil. La
capacidad de Haneke para reflejar la realidad cotidiana es asombrosa, los
silencios acaban siendo más importantes que los diálogos y transmite
muchas sensaciones con las imágenes. La crudeza con la que nos muestran
algunas situaciones durante la película es angustiosa, parece un reportaje
ficcionado más que una película, pues una característica deHaneke es
eliminar el ritmo cinematográfico en sus películas para crear una
atmósfera contemplativa y perturbadora. Ver una película de este director
siempre es una experiencia que no deja indiferente, aborda las partes
oscuras de la naturaleza humana con mucha maestría y pocos recursos
económicos. Está es su segunda película, muy bien elaborada y pensada,
está por debajo de otras de sus películas, pero es muy interesante y
recomendable.

El ritmo de la película es muy lento, a partir de la mitad decae en picado
para reafirmar todo lo que se ha explicado en un desenlace, no
sorprendente, pero si impactante. Aunque puede llegar a ser previsible, es
coherente dentro de la información que no se muestra al espectador. Eso es
lo que llega a ser más terrorífico en la película, no saber por qué Benny
lo hace. La actuación deArno Frisch (Funny Games) es muy buena, su rostro
impasible, sus miradas frías, reflejan exactamente el tipo de desidia e
indiferencia del personaje, un adolescente con una desorientación moral,
un personaje gélido que no distingue el bien del mal. Una curiosidad, a
parte de que Arno Frisch repita un personaje similar en Funny Games
(1997), es queUlrich Mühe, el padre de Benny, será una víctima en Funny
Games, posiblemente una forma de castigo para el personaje por su reacción
en Benny’s video. Angela Winklertambién realiza una buena interpretación,
algo más comedida, pero refleja la culpa y el miedo de no saber como
enfrentarse ante según que situación. Haneke nos lanza un dilema ético al
mostrarnos la relación familiar, la reacción de los padres y su decisión.

[Noches Blancas]

noches-blancas-1TÍTULO ORIGINAL: “Le notti bianche”
AÑO: 1957
DURACIÓN: 97 min.
PAÍS: Italia
DIRECTOR: Luchino Visconti
GUIÓN: Suso Checci D’amico y Luchino Visconti (Novela: Fedor Dostoievski)
FOTOGRAFÍA: Giuseppe Rottuno
REPARTO: Maria Schell, Marcello Mastroiani, Jean Marai

PRODUCTOR: Franco Cristaldi

Noches blancas de Lucino Visconti (Pel·lícula)

Noches blancas es una película ítalo-francesa de 1957, dirigida por Luchino Visconti e interpretada por María Schell y Marcello Mastroianni en los papeles principales. Está basada en la novela homónima del escritor ruso Fiódor Dostoyevski.

Otras películas basadas en la misma novela fueron la producción de Francia Les nuits blanches de Saint-Pétersbourg (1938) dirigida por Jean Dréville y el filme de Argentina Celos (1946) dirigida por Mario Soffici.

Sinopsi

Una noche, cerca de un puente, un joven conoce a una muchacha que espera la llegada de su amante. La chica le pide ayuda para localizar a su pareja porque sospecha que está residiendo en un hotel de la localidad.

Novela: Noches blancas de Dostoyevsky

Noches blancas (en ruso: Belye nochi (Белые ночи)) es una novela corta del autor ruso Fiódor Dostoyevski publicada en 1848, al inicio de la carrera del autor. En Rusia ocurre un fenómeno natural durante el solsticio de verano en las áreas de latitud alta (como es el caso de San Petersburgo), en el cual las puestas de sol son tardías y los amaneceres más tempranos. Como consecuencia de esto, la oscuridad nunca es completa. Este fenómeno natural es conocido popularmente con el nombre de Noches blancas,

Trama

Como en muchas de las obras del autor, la obra está narrada en primera persona por un narrador, sin nombre. El protagonista es el arquetipo del joven soñador y solitario e imagina constantemente su vejez solitaria. Durante uno de sus largos y cotidianos paseos por las calles de San Petersburgo se encuentra con una joven, Nástienka. Hasta entonces, éste nunca había hablado con mujeres y mucho menos se había enamorado, pero hay algo de ella que le hechiza. El relato está estructurado durante cuatro noches y una mañana.

[Curs de Literatura i Cinema] La carretera

peli_llibre

Divendres 8 de Març de 18:30h a 20h – Visionat del film

Divendres 22 de Març – Debat i tertúlia

En la propera classe introduïrem la pel·lícula i llibre de les properes sessions del curs: La carretera (de títol original The Road) és una pel·lícula dramàtica de Ciència ficció apocalíptica estrenada en 2009, dirigida per John Hillcoat i escrita per Joe Penhall. Basada en la novel·la homònima de 2006 de l’autor nord-americà Cormac McCarthy (teniu a la vostra disposició exemplars d’aquesta novel·la en la Llibreria), la pel·lícula està protagonitzada per Viggo Mortensen i Kodi Smit-McPhee, retratant a un pare i al seu fill en un desert post-apocalíptic. El rodatge va tenir lloc a Pennsylvania, Louisiana i Oregon.