Bill Viola (Nova York, 1951), considerat un dels artistes vius més influents i, juntament amb Nam June Paik, un dels pares del videoart que més ha contribuït a revalorar-lo com a gènere artístic, torna a exposar per segona vegada a Girona. Ho va fer el 2009, quan va exhibir The Messenger al Bòlit de Sant Nicolau en el marc del Festival de Músiques Religioses de Girona, poc després de ser distingit amb el Premi Internacional Catalunya. Ara, en aquesta ocasió, Bill Viola presenta al Bòlit La Rambla (sala Fidel Aguilar) una obra emblemàtica de la seva trajectòria, Ascension, una videoinstal·lació sonora creada l’any 2000 que convida l’espectador a submergir-se en un dels seus representatius paisatges aquàtics, un mirall metafísic que, com és habitual en l’artista, no ofereix respostes sinó més aviat condueix a la interpretació en la seva recerca per captar allò intangible que ens envolta. La vida, la mort, el perquè som aquí…

La instal·lació, que es podrà veure fins al 5 de gener, forma part d’una Ruta Bill Viola que aplega 21 peces a La Pedrera de Barcelona –sota el títol Bill Viola. Miralls de l’invisible– i que també n’exposa d’altres com aquesta a diferents espais de Catalunya, com són Montserrat, Vic i Balaguer. Una constel·lació artística per imbuir-se d’un univers que, com destaca Víctor García de Gomar (director artístic del Liceu i l’Auditori de Girona, a més d’assessor de l’exposició), “utilitza la tecnologia més avançada per llevar el vel que hi ha entre la naturalesa i l’home”.

Amb la captivadora Ascension, una videoinstal·lació de deu minuts de durada, Viola projecta un paisatge aquàtic la quietud del qual es trenca quan un home completament vestit s’hi tira de cop. Gravat en càmera lenta i amb un so electrònic de ressonàncies intrauterines, contemplem en sincronia al ritme vital projectat l’explosió lluminosa de bombolles i turbulències a mesura que el cos s’enfonsa, ascendeix i descendeix dins l’aigua fins que es perd en la foscor. Aleshores el paisatge recobra la seva placidesa, no sense deixar-nos un temps llarg de contemplació-meditació “per sentir quelcom etern o simplement una emoció humana”, com destaca Carme Sais, director del Bòlit.

Carme Sais va recordar que quan Viola era un infant va estar a punt de morir ofegat, una experiència traumàtica que ell va convertir en una lectura de la seva trajectòria artística lligada a l’espiritualitat, la mort, la fe i les religions.

La dona i col·laboradora de Bill Viola, Kiera Perov, present ahir a la inauguració de Girona, recorda que l’aigua està molt present en la trajectòria artística de Viola. “És un element que té molts significats profunds, simbolitza el baptisme, el naixement o la renovació”, va explicar. Sobre aquesta peça projectada al Bòlit va dir: “Ho pots interpretar com vulguis; hi ha qui espera que passi alguna cosa que no passa, però per a nosaltres [l’artista i ella] és una transfiguració i també un misteri.”

Kiera Perov, que es va mostrar molt contenta de tornar a la ciutat que tant els va captivar per la seva espiritualitat i patrimoni, va aprofitar per recordar alguns dels cànons de l’obra de Viola, el qual fa uns anys va confessar que per ell l’art és “despertar l’ànima”.