“David Lynch. Somnis: Homenatge a Fellini”

Exposició: La Filmoteca mostra onze litografies de Lynch inspirades per l’obra de Fellini.

“David Lynch. Somnis: Homenatge a Fellini” exposa onze litografies creades per Lynch l’any 2018 al taller Item Éditions de París des de l’admiració a la figura de Federico Fellini i, més particularment, a un dels seus films més emblemàtics: Otto e Mezzo.Complementen l’exposició dotze dibuixos originals fets pel mateix Fellini i procedents de la Fellini Foundation for Cinema.

En la mostra es projecta el documental David Lynch: The Art of Life (Jon Nguyen, 2016), que també es podrà veure el dissabte 7 de març, a les 19.00 hores, a la Sala Laya.

Del 06/02/2020 al 31/05/2020.

Horaris

A la Filmoteca de Catalunya: Filmoteca de Catalunya.

1917 (Original Motion Picture Soundtrack)

 

1917 (Original Motion Picture Soundtrack)

1917 (Original Motion Picture Soundtrack)

Fecha de estreno: 2019
Artista/Compositor: Thomas Newman
Duración: 77 min.
Número de canciones: 10
La relación profesional de Thomas Newman con Sam Mendes se extiende en la práctica totalidad de la filmografía del director; solo ‘Un lugar donde quedarse (2009)’ no llevó música del compositor y este, pues, es el séptimo film que hacen juntos. No es el mejor, pero tiene elementos de interés por los retos que asume: el mayor de esos retos es el encaje que puede tener la música en una película que discurre en continuum siguiendo al protagonista. En el film -un falso plano secuencia estupendamente bien hecho- no hay un plano secuencia musical, una música que vaya paralela a los avatares del personaje, bien posicionándose en su perspectiva, bien siendo una música externa, del lugar o bien una combinación. Eso es algo que daría solidez dramática y sería útil para involucrar al espectador, hacerlo más partícipe emocionalmente especialmente en el final. Se opta por contra por una solución despiazada, para momentos concretos y que genera así una impresión caótica, incómoda, salvo en el último tramo, fuertemente emotivo.

Entrevista a Wim Mertens.

 

Wim Mertens, en Barcelona, este jueves.

Wim Mertens, en Barcelona.

Hace 40 años, Wim Mertens daba sus primeros pasos como músico profesional acogiéndose a la herencia del minimalismo y proyectando nuevas inquietudes. El pianista belga conmemora la efeméride con una caja de cuatro compactos, ‘Inescapable (1980-2020)’, y una gira que le trae este viernes al Palau, acompañado de su Ensemble.

¿Le gusta mirar hacia atrás?

En absoluto. Siempre hay el peligro de presentar una imagen de carrera cerrada y me parece más interesante pensar en el futuro. Pero hay que hacerlo a veces. En este caso, era una ocasión bonita para retratar una obra que presenta muchas facetas distintas. Cuando trabajas en un disco sueles ser sensible a la idea de unidad. Aquí, si escucha este cofre, lo que sentirá es que esta no es una música estándar, no está fijada en una categoría, ya que lo que busco en la música es el cambio.

Continua llegint “Entrevista a Wim Mertens.”

Recomanem “Fanny i Alexander” a 8TV

Si aneu a dormir tard, aquest dissabte no us perdeu Fanny i Alexander a 8TV.
Una pel·lícula fantàstica que tothom hauria de veure.

fanny i alexander

https://sincroguia-tv.expansion.com/peliculas/fanny-i-alexander–6vq-CAT

“PHOTO ICONS” 10/01/2020 al 07/03/2020 en: 3 PUNTS GALERIA. Enric Granados 21

3 Punts - PHOTO ICONS
CRISTINA GARCÍA RODERO
“SERIE GEORGIA: BAJO LA LLUVIA”
1998
Black and white photography
53×81 cm
Cristina García Rodero, Chema Madoz i David Lachapelle són alguns dels artistes escollits  per la Galeria 3 Punts per oferir-nos una panoràmica particular a la fotografia actual. ‘Photo Icons’ reuneix una vintena de peces que ‘ens semblen fonamentals en les trajectòries d’aquests artistes, que s’han reproduït en molts mitjans i que han adquirit la qualitat d’icona artística’ indiquen des de la galeria.

 

Immersió al món de Bill Viola

El Bòlit exposa ‘Ascension’, emblemàtica videoinstal·lació de l’artista que remet a la transfiguració i al misteri de la creació

S’inscriu en la ‘Ruta Bill Viola’ que es fa arreu de Catalunya, amb La Pedrera com a epicentre

Bill Viola (Nova York, 1951), considerat un dels artistes vius més influents i, juntament amb Nam June Paik, un dels pares del videoart que més ha contribuït a revalorar-lo com a gènere artístic, torna a exposar per segona vegada a Girona. Ho va fer el 2009, quan va exhibir The Messenger al Bòlit de Sant Nicolau en el marc del Festival de Músiques Religioses de Girona, poc després de ser distingit amb el Premi Internacional Catalunya. Ara, en aquesta ocasió, Bill Viola presenta al Bòlit La Rambla (sala Fidel Aguilar) una obra emblemàtica de la seva trajectòria, Ascension, una videoinstal·lació sonora creada l’any 2000 que convida l’espectador a submergir-se en un dels seus representatius paisatges aquàtics, un mirall metafísic que, com és habitual en l’artista, no ofereix respostes sinó més aviat condueix a la interpretació en la seva recerca per captar allò intangible que ens envolta. La vida, la mort, el perquè som aquí…

La instal·lació, que es podrà veure fins al 5 de gener, forma part d’una Ruta Bill Viola que aplega 21 peces a La Pedrera de Barcelona –sota el títol Bill Viola. Miralls de l’invisible– i que també n’exposa d’altres com aquesta a diferents espais de Catalunya, com són Montserrat, Vic i Balaguer. Una constel·lació artística per imbuir-se d’un univers que, com destaca Víctor García de Gomar (director artístic del Liceu i l’Auditori de Girona, a més d’assessor de l’exposició), “utilitza la tecnologia més avançada per llevar el vel que hi ha entre la naturalesa i l’home”.

Continua llegint “Immersió al món de Bill Viola”