Abril de 1938. En Miquel és enviat al front, mobilitzat en l’anomenada «lleva del biberó». Octubre de 2004. Han passat més de seixanta-cinc anys i d’en Miquel no se’n sap res d’ençà que es va rebre la seva darrera carta des de l’Ebre, uns mesos abans de l’acabament de la Guerra Civil. La Maria, la seva germana, el va buscar durant anys i no ha deixat d’esperar-lo des de llavors. Ara torna a la recerca d’en Miquel amb l’ajut de la Carme, la seva filla petita, que es va assabentant de les vivències de la seva mare durant els anys tan durs de la conflagració. Paral·lelament, la Carme inicia la seva recerca personal. Es planteja la seva vida, sense problemes però rutinària i sense il·lusions, i la compara amb el que van patir les dones de la seva família en aquella guerra i la posterior postguerra. Amb l’ajut d’en Sergio, un historiador amb experiència en localitzar desapareguts a l’Argentina durant el cop d’estat dels militars, les gestions arribaran a bon port.
El cinema ha estat dels últims grans arts en arribar i, com a tal, s’ha nodrit en gran manera de les històries que ja feia segles que circulaven de mà d’un altre gran art, la literatura. Ens atreviríem a dir que la majoria de pel·lícules poden ser categoritzades com a adaptacions literàries en més o menys mesura: des d’aquelles que prenen una sola idea d’un llibre poc conegut i la duen més enllà fins a les que tenen com a principal objectiu dur una novel·la d’èxit a la pantalla. És fàcil pensar en exemples del segon cas: tothom és conscient que sagues com Harry Potter, El senyor dels anells o Els jocs de la fam provenen de sagues literàries, i que pel·lícules com Mujercitas, Matar a un ruiseñor o Madame Bovary sorgeixen dels llibres homònims. Però sabíeu que Forrest Gump o Psycho també són adaptacions de novel·les? També ho són Shrek, Scarface o Million Dollar Baby. Alguns directors han fonamentat la seva carrera en detectar idees interessants en novel·les no especialment reconegudes i desenvolupar-les fins a crear una obra d’art autònoma, com és el cas de Stanley Kubrick i el seu bon ull a l’hora de trobar material per a nous guions. “2001: Una odissea a l’espai” o “La taronja mecànica”, grans pel·lícules en la història del cinema, tenen origen en un relat curt d’Arthur C. Clarke i una novel·la d’Anthony Burgess respectivament que, tot i ser grans peces literàries, mai van aconseguir l’èxit de les seves adaptacions. Fins i tot aquells que anomenem genis necessiten observar als qui han vingut abans en la seva creació.
La llibreria obre les seves portes amb moltes ganes de seguir oferint-vos aquelles històries que més us captiven, de recomanar-vos títols i autors, i d’aconseguir aquells llibres que tant us costa trobar. Tot això dins del marc de l’art que tant estimem i que compartim amb vosaltres mitjançant exposicions de fotografia, pintura, dibuix… I pel que fa a les activitats culturals que caracteritzaven el nostre espai, ja us anirem informant.
Recordeu que podeu visitar-nos a facebook, instagram i al web de la llibreria.
(La llibreria tanca uns dies, però sabem que a l’interior un munt de llibres voladors xiuxiuejaran les seves històries. Cada diumenge n’atraparem un i us explicarem el principi de l’aventura que amaga entre les seves pàgines. Però us volem deixar intrigats, així que per conèixer el final… Sereu vosaltres qui haureu d’atrapar el conte sencer! A partir del dilluns 24 d’agost us espera a casa nostra.)
Avui, diumenge, 23 d’agost:
ON ÉS LA LLUNA? Autor: Jordi Amenós Il·lustrador: Albert Arrayás Editorial: AKIARA books
És estiu a La Platja d’Aro i Mònica Mir té una idea: si el seu padrastre s’emboliqués amb la tal Midoissa, la seva mare tindria una preocupació real, deixaria d’estar a sobre d’ella i guanyaria llibertat. La Mònica és una jove segura d’ella mateixa, que es mou amb confiança entre amics, amants i família. Però coneixerà en Lucas, component de Solidaris Transversals, un grup que denuncia el capitalisme, i la novel·la, que el lector podia entendre com una comèdia lleugera, derivarà cap a una intriga al voltant de la corrupció i les identitats diferents que som capaços d’adoptar per estimar, trair o simplement sobreviure.
Mònica Mir és la novel·la més personal de Miquel de Palol, la que apunta, amb la pluralitat de gèneres d’El Jardí dels Set Crepuscles, a temes com la traïció, la corrupció, els abusos de poder i la indispensable reflexió de què vol dir fer la revolució avui dia.
Miquel de Palol És autor, entre d’altres, de les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), Ígur Neblí (1994), El Legislador (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Gallifa (2006), Un Home Vulgar (2006), El Testament d’Alcestis (2009) i Angèlica i Rafel (2019); dels assajos La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006), Meditacions des de Catalunya (2011) i El Llac dels Signes (2013); dels llibres de poesia Delta (1973), Salamó (1981), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), Nocturns (2002) i Dos Cors per una Bèstia (2015); i dels d’aforismes Els Proverbis (2003) i Invocacions (2007, amb Valentí Gómez Oliver). Col·labora regularment en premsa, i ha obtingut diversos premis literaris.
De Què! n’han dit:
«La mala bava que gasta –brillant, digressiva– i l’escàndol sensacional que provoca en el lector posa en evidència la tebior que s’ha instal·lat en la sensibilitat general de la literatura catalana.» — Borja Bagunyà
«La prosa de Palol és càustica, satírica i escatològica.» — Jordi Sanuy
«No en tingueu cap dubte: és un gran llibre.» — Isabel-Clara Simó
(La llibreria tanca uns dies, però sabem que a l’interior un munt de llibres voladors xiuxiuejaran les seves històries. Cada diumenge n’atraparem un i us explicarem el principi de l’aventura que amaga entre les seves pàgines. Però us volem deixar intrigats, així que per conèixer el final… Sereu vosaltres qui haureu d’atrapar el conte sencer! A partir del dilluns 24 d’agost us espera a casa nostra.)
Avui, diumenge, 16 d’agost:
MAI FACIS PESSIGOLLES AL TIGRE Autora: Pamela Butchart Il·lustrador: Marc Boutavant Editorial: Libros del zorro rojo
En una cova profunda i fosca, molt fosca, hi viu una estalactita. No sap per què, però no pot parar mai de plorar, encara que estigui la mar de contenta! Fins i tot ha provat de tancar els ulls ben fort perquè no en surtin més llàgrimes, però no hi ha res a fer…, sempre plora, i per això els seus amics i amigues, que en té molts, l’anomenen Ploramiques. La seva vida, però, canviarà per sempre més quan rebi una visita inesperada. Com per art de màgia, l’obscuritat es convertirà en llum.
Encara que en les il·lustracions predominen el blanc i el negre i és prou fosc per fer-nos sentir en una cova, no és un llibre ombrívol. La lluminositat arriba a les pàgines a través de les rialles, del plaer, de l’alegria…que sent
l’estalactita amb tots i cadascun dels amics (les aranyes, la serp, el ratpenat, les cuques de llum) que desfilan davant d’ella. Fins que al final descobreix que les seves llàgrimes han servit per alguna cosa més que per guanyar-se el renom de ploramiques.
En la seva primera incursió en la literatura infantil, Silvia Colomé (redactora en cap de Cultura a la Vanguardia), aborda la temàtica des d’una òptica molt diferent: a través d’una solitària estalactita que es passa el dia plorant en una cova fosca.
La llibreria tanca uns dies, però sabem que a l’interior un munt de llibres voladors xiuxiuejaran les seves històries. Cada diumenge n’atraparem un i us explicarem el principi de l’aventura que amaga entre les seves pàgines. Però us volem deixar intrigats, així que per conèixer el final… Sereu vosaltres qui haureu d’atrapar el conte sencer! A partir del dilluns 24 d’agost us espera a casa nostra.
Avui, diumenge, 9 d’agost:
R-BOOT ❤ Autor: Joan Turu Editorial: El cep i la Nansa
La increíble historia de un cazador moderno, un himno a la vida salvaje y un clásico de la literatura del Norte.
En 1947, John Haines (1924-2011) se instala en una cabaña aislada cerca de Richardson, en Alaska, donde permaneció durante más de veinte años llevando una existencia áspera y solitaria. En este libro, publicado en 1977, relata su experiencia: «Aquellos días en el campo, aquellas caminatas con los perros sobre la nieve y la hierba, las largas jornadas de caza, la matanza de los animales y todo lo demás formaban parte de la experiencia más profunda del ser humano en este planeta».
Su condición de poeta tal vez justifique la forma tan vívida en la que están escritas estas memorias. Sin embargo, aunque hay espacio para la reflexión y cierta dosis de melancolía, Haines se centra en capturar la esencia de lo que es vivir aislado en el corazón de la Alaska más salvaje. Según New York Newsday, «si Alaska no hubiera existido, Haines podría haberla inventado».
Una vida así quizá ya no sea posible. Por eso es una suerte que un escritor con la excepcional mirada y la elocuencia poética de John Haines la haya vivido y, mejor aún, la haya compartido.
NEW YORK TIMES BOOK REVIEW
Rtca. con solapas. 14×21 cms. Pvp: 21,00€ 248 pgs.
Entre tanto dato no contrastado, posverdad y fake news, este libro nos alerta y nos empuja a vislumbrar la verdad en esta nueva edad oscura de la información.
Sinopsis
Cuanto más aumenta la complejidad del mundo tecnológico, más disminuye nuestra comprensión de la realidad: la información que recibimos a diario está plagada de datos no contrastados, de posverdad, de teorías conspirativas…
Todo esto nos convierte, cada vez más, en náufragos perdidos en un mar de especulación. James Bridle, el mediático tecnólogo y autor de estas páginas, nos advierte ante un futuro en el que la promesa contemporánea de un conocimiento.
brindado por la tecnología puede traernos justo lo contrario: una era de incertidumbre, algoritmos predictivos y minuciosos sistemas de vigilancia.
Un libro magistral y aterrador que nos adentra en la inquietante tormenta que acecha el debate de las maravillas del mundo digital.
Reseñas: «Espero los lectores no disfruten esta perceptiva y sugerente obra, sino que, más bien, sientan pavor.» Will Self, The Guardian
«Bridle es un artista y escritor que debate sobre la relación entre tecnología, cultura y conciencia y cuya fama aumenta por momentos. Entre los temas alrededor de los cuales gira su arte están los drones y los coches automatizados. Su nuevo y ambicioso libro presenta cómo la era digital está modificando radicalmente los paradigmas de la experiencia humana.» The Guardian
LLIBRERIA DE LA IMATGE 