View this post on Instagram

Aquest cop amb Chus Pato i Laia López. Coordinat per Jaime D. Parra i facilitat per @llibreriadelaimatge. Chus Pato (Ourense, 1955) es una de las voces más representativas de la poesía gallega contemporánea. Es autora de once poemarios, publicados entre 1991 y 2019, por los cuales ha recibido varios premios, como el premio nacional de la crítica española, en su modalidad de poesía gallega y en dos ocasiones el premio Losada Diéguez. Sus libros han sido editados en países como, Reino Unido, Canada, EEUU, Argentina, Portugal, Holanda y Bulgaria, y su obra ha sido recogida en decenas de revistas y antologías nacionales e internacional. En 2015, su voz fue incorporada a las grabaciones de la Woodberry Poetry Room de Havard. El 23 de septiembre de 2017 ingresó en la Real Academia Gallega. **** LAIA LÓPEZ MANRIQUE (Barcelona, 1982) estudió Filosofía y Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universitat de Barcelona. Ha publicado los libros de poesía Spéculum (De la mujer que mira) (Ejemplar Único, 2019), Transfusas (Ediciones del 4 de Agosto, 2018), Desbordamientos (Tigres de Papel Ediciones, 2015), La mujer cíclica (La Garúa, 2014) y Deriva (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2012) y ha sido antologada y traducida a diversas lenguas en compilaciones y revistas españolas e internacionales. Es coeditora de la revista digital de creación literaria y experimental Kokoro (www.revistakokoro.com) y de la colección editorial Kokoro Libros. #radical3 #poesia #poesiaversuspoesia

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on

RADICAL3 (Lectures poètiques, avui amb ‘Anna Bou Jorba i Raimon Arola Ferrer’).

‘….Recuerdo que era Martes….’ (Fotografíes de Pep Novellón)

Nuca pare.jpeg
Exposició Fotogràfica: ‘….RECUERDO QUE ERA MARTES…’

Us anunciem que, un cop reprenguem les activitats culturals de Llibreria de
la Imatge, la següent exposició fotogràfica girarà al voltant de la Memòria
Històrica.
Un recorregut fotogràfic gràcies a les vivències personals que van ser les 
de molts i moltes, recuperant des del silenci de la imatge les paraules 
emmudides que van arrelar en cada cos, de tota una generació.

Boca pare 4.jpeg


....Aquest projecte neix de la necessitat d'apropar-me al meu pare, desprès 
de 30 anys de fredor i llunyania.
La seva vivència dramàtica a la Guerra Civil, amb tant sols cinc anys, el va 
marcar per sempre. El va convertir en un home dur, rancorós, poc confiat i força
vviolent. La meva infantesa, doncs, va ser una conseqëncia d'aquesta vivència tot 
i haver nascut 18 anys mès tard.
Tots els seus records de la guerra mai van ser verbalitzats. Aquesta actitud l'ha 
mantingut fis la seva vellesa quan de manera puntual m'ha començat a relatar 
algun passatge daquesta esperiència.
Fa aproximadament 8 anys vaig proposar-li reviure el viatge del seu exili.
A mesura que anàvem recorrent trajectes ell anava completant els relats i els seus 
records cada cop eren més clars i sincers, fet que alliberava també la meva feina amb la càmera
fotogràfica.