Director nascut l’any 1900 a la Ciutat de Mèxic.

Parlar de cinema nacional és indispensable. Tot i contemplar pel·lícules internacionals, cal conservar el llegat de grans cineastes precoços que van alçar el llenguatge cinematogràfic en l’àmbit mundial, tal com ho va fer el protagonista d’avui: Luis Buñuel.

A principis del segle XX s’iniciava una nova corrent artística basada en una concepció de l’art que diferia de les anteriors, pretenia trencar amb els motlles preestablerts: les avantguardes. Figures com Dalí, Magritte, la poesia espanyola del 27… En el cinema faltava un referent dels corrents expressius contemporanis que treien el cap durant la primeria del segle. Buñuel, ben endinsat en aquest context, fou un dels pares del cinema surrealista, antinarratiu, quasi podríem parlar d’un precedent remot dels slow films. Inspirat pels artistes suscitats i per la nova doctrina filosòfica va adaptar el cinema a totes aquelles temàtiques que movia el dadaisme, entès com contrariar les tres arts comunes: pintura, escultura, arquitectura (subdividides arbitràriament, enteses com a matèria de qualitat, rebutjant les que diferien d’aquestes).

Continua llegint “Luis Buñuel” →