“Kósmos és una paraula grega que fa referència a l’univers i les lleis que el governen.
És una paraula que dóna sentit també a la meva nova sèrie fotogràfica en la que conflueixen diferents elements que han aparegut a les meves fotos en etapes i exposicions anteriors.
Les tintes, l’aigua, queden ara capturades dins esferes que de vegades s’allarguen en formes ovalades, que exposades en conjunt, esdevenen el meu univers particular.
Tintes en l’aigua transformant-se en moviments circulars que volen recordar l’ efímera que és la nostra existència i tot el que ens envolta i acompanya en el decurs del seu recorregut.
Una història sense història, sense principi ni fi. Una història sense història, una història sense fi.”
Cristina Villa
Acte presentat per l’escriptor Rodolfo del Hoyo, també compaterm amb l’assistència del fotògraf i escriptor, Jordi Folck.
Fotografies Inauguració:
A la nostra sala d’exposicions a partir del dia 15 d’abril.
Inauguració amb l’assistència del pintor, 10 de maig.
“Soc pintor i fins on m’arriba la memòria estic pintant.
Primer somiava en les formes i colors que podria plasmar amb una paleta i un pinzell a la ma, després ja d’una manera més professional, els meus ulls veien la part pictòrica de tot allò que passava pel meu voltant i es materialitzava en forma de quadre.
Tot i pintant sense interrupció des dels 40 anys, vaig deixar de fer-ho a finals del 2017, als meus 79, per experimentar una nova tècnica a la què feia temps li donava voltes: “el collage”.
Des de llavors el meu racó de treball està ple dels colors infinits de diferents revistes i “magazines” i també dels retalls de tots els papers que trobo amb els què vaig donant forma i vida a tot allò que els meus ulls veuen, el meu cap imagina o el meu cor sent.
El paper em permet crear bidimensionalment noves versions de quadres meus fets a l’oli, versions de pintures de pintors clàssics (Cezanne, Toulouse Lautrec, etc), de fotos fetes als diferents viatges que he fet (Buenos Aires, New York, Venècia…) o fer una composició nova que només veuen els meus ulls, imagina el meu cap o sent el meu cor.
A mida que he anat avançant en “el collage” he anat depurant la seva tècnica i m’he deixat entusiasmar pel resultat de les infinites possibilitats que pot tenir la barreja dels colors i dels papers que vaig trobant.
El resultat està aquí i espero que us agradi.”
TRAÇOS
“El que veig és real perquè les persones i les coses tenen volum i color. Edificis, paisatges i objectes són davant meu. Les persones caminen, parlen, em miren, però quan m’hi acosto m’endinso en elles i es transformen. Veig les persones i les coses i em veig a mi mateix com si hi fos a dins i alhora distant, com si tot el que veig fos una projecció que surt del més profund de la meva ànima. Soc en les persones i les coses i les transformo i em transformo. Potser somio i el que veig son traços onírics que ofereixo a qui vulgui conversar amb les imatges.”
Salvador Monroig
SALVADOR MONROIG (Barcelona 1953)
Fotoperiodista freelance. Ha treballat en diverses publicacios periòdiques: El correo catalán, Tele/exprés, Diario de Barcelona, La Vanguardia, Noticiero Universal, Grama, Ciutat, Interviú, El Periódico, El treinta y cinco, Arrel, El País, entre d´altres.També ha realitzat ftreballs per revistes especialitzades en fotografia com Portafolio, Flash foto o Arte fotográfico, i ha escrit articles per alguna d’elles.El seu art fotogràfic també ha arribat al món de la publicitat realitzant bodegons, catàlegs i reportatges gràfics.Pel que fa al món del cinema, va fer de Foto fixa al curtmetratge Ascensor, primer premi Ós d´Or de Berlin l’any 1978.Durant uns anys va impartir classes de fotografia a l’Escola Nikon.
Uns dies passen
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.
Per preservar la veu, Miquel Martí i Pol
