Calypso (Editorial Blackie Books).

Autor: David Sedaris

Número de páginas: 272 pags

Tamaño: 14 x 21 cm

Encuadernación: cartoné   Pvp:21 €

Sinopsis: Sedaris se va a la playa, en la costa de Carolina, para intentar desconectar de todo, pero no puede huir de sí mismo. Ni de su familia. Ni de su trabajo. Ni de su adicción a la pulserita que le cuenta los pasos. Ni del suicidio de su hermana. Ni de su padre de derechas. Ni de Donald Trump. ¿La única solución? Reírse de sí mismo y de sus miserias como catarsis necesaria para seguir viviendo.

Según The Guardian, el diario británico más prestigioso, «David Sedaris es el rey indiscutible de la literatura humorística». Y Calypso es su obra definitiva, la que contiene toda su risa, toda su melancolía. Chistes escatológicos con una prosa digna de Dorothy Parker, animales acomplejados, fantasmas alcohólicos y toda la ternura del mundo.

Un libro sobre ese instante en el que te das cuenta de que tu vida tiene mucho más pasado que futuro. Y echas la vista atrás, mientras sonríes.

David Sedaris es escritor y humorista de loca y muy precisa atención al detalle. Creció junto a su madre, su padre y sus cinco hermanos en la zona suburbana de Raleigh (Carolina del Norte) y ha escrito ensayos autobiográficos contando su vida con ellas y sus posteriores andanzas en Chicago, Londres, Normandía y otros lugares. Ha publicado diez antologías reuniendo sus numerosos textos y un volumen con una selección de páginas de sus diarios de entre 1977 y 2002. Calypso, este libro que tienes ahora entre las manos, es su obra más reciente. En su juventud pasó unas Navidades trabajando disfrazado de elfo de Papá Noel en los grandes almacenes Macy’s de Nueva York y aquello todavía no se le va de la cabeza. En la actualidad vive en el condado de West Sussex (Inglaterra) junto al pintor Hugh Hamrick —su pareja desde hace casi treinta años—, un erizo llamado Galveston y dos ranas: Lane y Courtney. Hace frío, pero están todos bien.

El preludi (Edicions de 1984).

Col·lecció  Novetats  1984 Poesia, 28

Traducció: Jaume C. Pons Alorda

Pàgines 240   Preu: 22 €

El preludi és una obra magna que William Wordsworth, el poeta més longeu i més important del Romanticisme anglès, va anar escrivint i reescrivint durant gairebé cinquanta anys. Va ser un tribut al seu germà espiritual, el poeta Samuel Taylor Coleridge, que va dir d’ell que «per la força de la seva imaginació, Wordsworth es troba més a prop de Shakespeare i de Milton que cap altre escriptor modern».

Aquest llarg poema unitari és una autèntica aventura de la memòria i del pensament en què el vers s’activa a partir del record de les accions més íntimes i humils, connectades amb la potència sagrada de la divinitat. El preludi és també un cant d’amor a la natura, descrita com una entitat totpoderosa que acompanya el geni creador quan aquest sap aprofitar els poders que el món li atorga. És també d’una oda d’exaltació de la passió, de la llibertat i de la gran meravella d’existir.

El preludi va ser el pinyol primordial que acabaria inspirant un joveníssim Marcel Proust a l’hora d’escriure A la recerca del temps perdut i ara arriba, per primer cop, traduït de forma completa en llengua catalana.

La seva lectura permet experimentar l’enyorada natura en tota la seva esplendor immortal, viure amb Wordsworth tumultuosos esdeveniments històrics i escenes portentoses que aconsegueixen que l’esperit arribi a altes cotes d’emoció. En definitiva, sentir goig i consol mitjançant una poesía bellíssima i intensa que ens regala grans imatges, companyía, saviesa, forces i esperances en el futur.

La campana de vidre (Edicions del Periscopi).

Autora: Sylvia Plath

Col·lecció: Antípoda  Pàgines: 312  Format: 140 x 210 m  Preu: 19,50

La campana de vidre

L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l’Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional.

La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l’imaginari d’una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. La campana de vidre és una profunda exploració dels racons més foscos i punyents de l’ànima humana que s’ha convertit en un clàssic modern imprescindible.

10 Novel·les Negres en català per Sant Jordi 2020

(per ordre alfabètic)

Appletown

RESSENYA

appletown – david marín

David Marín, guanyador del premi Crims de Tinta 2019 en la seva X edició per ‘Purgatori‘, ens va presentar de la mà de Pagès Editors, ‘Appletown’, una novel·la negra molt particular que juga amb dues realitats paral·leles (o no).

El periodista Marcel Riera es troben cobrint l’esdeveniment de la inauguració del nou canal Segarra-Garrigues, a la comarca de Lleida, quan un cadàver apareix surant a les seves aigües.
Mentrestant a Nova York, el detectiu Jonny Peregrí, es contractat per seguir i vigilar un home en un barri, ‘Appletown’ on els Torra i els Vidals son els dos clans que maneguen els negocis (tèrbols)

Traïció, corrupció, assassinats, drogues i sexe son els condiments que fan d’aquesta obra un petit homenatge a la novel·la negra més tradicional.

El mal pare

RESSENYA

el mal pare – pep prieto

«Tots som mals pares en algun moment», podeu pensar. I és cert; el que realment ens hauria de preocupar seria ser com ‘El mal pare’ d’en Pep Prieto, una novel·la que negreja (i molt) publicada per Llibres del Delicte.

En Sadurní Castells era un arqueòleg de renom, molt reputat i admirat per tota la societat historiadora del país, però fred i distant en les distàncies curtes (a diferència de la colònia Brummel). Potser per això la seva mort trasbalsa més, a priori, a tota aquella colla de (pseudo) intel·lectuals que no pas als seus propis fills.

I és que la defunció del pare obrirà una porta a un món subterrani i obscur on el tòpic del «sempre saludava» pot semblar una simple anècdota infantil. «Tic tac, tic tac…»

em diuen fletxa

RESSENYA

em diuen fletxa – joan carles ventura

Joan Carles Ventura ens presenta la seva segona novel·la ‘Em diuen Fletxa’, on coneixerem a un jove detectiu privat especialitzat en l’ambient nocturn i discotequer, el famós Fletxa.

Una novel·la negra ambientada en la coneguda Ruta del Bakalao, un estil de vida nocturna que es va manifestar entre els joves valencians i que és conegut a tot arreu, que tot i no ser un llibre que tracti estrictament d’aquesta cèlebre ruta, sí que ens serveix per situar l’argument en un més que interessant context històric.

Aquesta forma de vida nocturna que ens explica la coneguda ruta, va tenir un impacte brutal tant per als joves de l’època com per a les generacions futures. Un molt bon emplaçament per endinsar-nos en les aventures d’en Fletxa.

escapisme

RESSENYA

escapisme – marc moreno

La vida de l’Aitor és una merda, no té cap tipus d’aspiració ni motivació. Amb un germà que sempre que pot li fa la vida impossible, un pare que els va abandonar fa molts anys i uns amics que es dediquen a deambular per els baixos fons de La Verneda, barri on es desenvolupa tota la història. Però, dins de tot allò dolent que envolta l’Aitor, no li falta mai un plat per endrapar; no ha de treballar ni preocupar-se per res gràcies a la seva mare, que manté a la família netejant cases.

Amb ‘Escapisme’, en Marc Moreno ens ofereix una novel·la vibrant i asfixiant que ens tindrà amb un nus a l’estómac i el puny engarrotat durant tota la lectura. Un llibre que llegirem pràcticament d’una sentada gràcies als seus capítols curts i als grans diàlegs dels que en serem testimonis. Amb els pensaments delirants del nostre protagonista, les idees estrambòtiques i els diàlegs interns, ens anirem endinsant dins dels pensaments de l’Aitor i esbrinarem quins són els seus temors i perquè a arribat a ser qui és.

jugar-s'hi la vida

RESSENYA

jugar-s’hi la vida – màrius serra

Un camell imprudent, una persecució vibrant, un narcopís al Raval i dos morts són les cartes que ens reparteix Màrius Serra a les primeres pàgines. Que comenci la partida!

Uns crits inesperats i una trencadissa de vidres condueixen una parella de Mossos a una escena que els deixa horroritzats: troben un noi jove i una anciana estesos a terra. Totes les portes i finestres són tancades per dins i els cadàvers estan xops. L’expert en jocs, Oriol Comas i Coma, veí del barri, posarà el seu instint de deducció al servei d’un cas que acaba tenint connexions insospitades, nacionals i internacionals.

Amb un domini absolut del temps narratiu i amb el característic sentit de l’humor de l’autor, Jugar-s’hi la vida situa l’acció a cavall de la Barcelona actual i la històrica Revolució dels Clavells portuguesa. I esdevé, sobretot, un elogi del joc pel joc davant del joc pel guany. L’atzar continuarà determinant les nostres vides en l’era del Big Data? Quan la curiositat de Comas i Coma desperta sempre afloren les seves ganes de jugar. Encara que això comporti flirtejar amb la mort.

l'hivern del coiot

RESSENYA

l’hivern del coiot – ferran grau

‘L’hivern del coiot’ es basa en un fet real que va tenir lloc a Lleida el 2004, però no és ben bé un true crime; Ferran Grau va viure de prop aquell fet i fusiona a la novel·la sentiments contraris i enquistats amb unes dades fidedignes del cas on es va trobar morta al maleter del seu cotxe la universitària Isabel Bascuñana, de vint-i-un anys.

Una història escrita a l’estil true crime però emmascarada amb sentiments més profunds d’ell mateix a mode de conversa amb un narrador anònim; una manera original d’explicar una historia real sense que es faci molt pesada, amb dades de la investigació i documentació dels fets que, pels amants del programa Crims de Carles Porta, segur que els és coneguda.

L'instant precís

RESSENYA

l’instant precís – albert gassull

‘L’instant precís’ és la darrera obra que ha publicat l’Albert Gassull, una novel·la negra que té un poder narratiu tan absorbent com insòlit. Ens capbussem des de la primera pàgina en la història de l’Àlex Quimera, una vida plena de culpabilitat i tragèdia.

L’Àlex és fotògraf de guerra. Ho era. Arrossega una culpa que ha de tapar amb l’alcohol i les drogues. Les relacions que té són superficials i esporàdiques. La seva ànima ja està morta, però la dona colombiana que apareix de sobte la ressuscita. Així comença ‘L’instant precís’, amb un moment dels tants que ha viscut o patit l’Àlex.

la soledat del llebrer

RESSENYA

la soledat del llebrer – manel aljama

Amb ‘La soledat del llebrer’, en Manel Aljama crea una novel·la amb un rerefons de crítica social respecte a l’exili; una situació que nombrosos catalans republicans van haver de dur a terme per no ser empresonats o privats de la seva vida durant el règim franquista.

Una novel·la molt fresca, àgil i lleugera, que tornarà a fer reviure als nostàlgics de la Barcelona dels anys setanta, l’ambient brut i pestilent dels carrers més emblemàtics de l’actual districte de Ciutat Vella i ens fa cinc cèntims dels mètodes que aplicava la policia en aquells anys, recreant per exemple els seus coneguts interrogatoris a les dependències policials de la ‘Jefatura’ de Via Laietana. Una policia corrupte i submisa al servei del Règim.

línia de quatre

RESSENYA

línia de quatre – jordi agut

‘Línia de quatre’ és la continuació de la història iniciada per Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975) amb la seva anterior novel·la ‘L’últim defensa’, la qual tracta sobre uns atemptats en esdeveniments esportius, previs a la celebració del campionat europeu de seleccions de futbol (conegut com l’Eurocopa) a França l’any 2016, i que posava en perill la celebració d’aquesta festa de l’esport.

En aquesta ocasió, ‘Línia de quatre’ ens traslladarà a Rússia, país que organitzarà i acollirà el campionat mundial de seleccions de futbol 2018.

Mai més

RESSENYA

mai més – susana hernández

‘Mai més’ és una història que succeeix durant una setmana als barris marginals de Barcelona, llocs on resideixen minories que pateixen la discriminació diàriament i sobreviuen com poden entre delinqüents.

Tot i ser un relat omnipresent en el qual es prioritza el món interior i l’entorn on viuen els quatre personatges principals d’aquesta novel·la, els narcopisos actuen com a eix de la trama.

La narració de la Susana Hernández se serveix d’un estil trepidant: inicia el relat quasi al final del mateix, avança i torna enrere, jugant amb els temps per a que en cap moment perdem l’interès. Els capítols es divideixen per dies de la setmana i en cadascun d’ells es mostra els diferents punts de vista dels personatges.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE ‘NEGRA Y MORTAL’

 

La vida secreta de les pupes. (Zahorí Books).

Autora: Mariona Tolosa Sisteré
(Altres álbums de l’utora: ‘La vida secreta dels mocs’, ‘La mama se’n va a l’Antàrtida’, ‘Repassa lletres’)
Au, ai, ui! M’he fet pupa!

Els petits accidents poden passar quan menys ens ho esperem: al pati de l’escola, quan anem d’excursió, a casa o durant les vacances.

La bona notícia és que la pell ens protegeix com un bon embalatge, les plaquetes tapen ràpidament les ferides i els glòbuls blancs i vermells corren a protegir-nos i a lluitar contra possibles infeccions.

El nostre cos actua i les ferides es curaran en un tres i no res!

24 pàgines
25 x 27,2 cm | tapa dura amb embossing
A partir de 4 anys       Pvp:14,95

Convictos. (Editorial La Voz de Lis)

Autor: Gerard Duelo Ferrer

590 pgs.  Pvp: 23,50

Sinopsis:

Convictos quiere retratar, a través de las peripecias vitales de una larga serie de personajes, la fundación del país que hoy es Australia, en un periodo que abarca desde 1784, cuando Inglaterra se plantea transportar allí a sus convictos, hasta 1838. En estos poco más de cincuenta años, la corona inglesa pasa de considerar ese territorio como un lugar remoto conveniente para deshacerse de su numerosa población reclusa a admitir su potencial como colonia. Pero lo que interesa al autor de esta novela ante todo es describir la dureza de estos primeros tiempos en la colonia y en el trato inhumano y degradante que se les daba a los convictos, así como las injusticias que los nuevos colonos (muchos de ellos exconvictos) cometieron con los aborígenes, desposeídos de sus tierras y casi exterminados.

El autor cuenta con precisión documental toda esta historia, con meticulosas referencias sobre la evolución política, social, urbanismo, entorno natural, tribus aborígenes, y un largo etcétera de factores ambientales. Sin embargo, la obra no se conforma con mostrar solo los avatares de Alan y su familia, con todas sus emociones y sentimientos, sino que abarca la historia paralela de un buen número de otros personajes convictos y no convictos que formalizaron toda esta historia real, novelada por el autor.