Primer somiava en les formes i colors que podria plasmar amb una paleta i un pinzell a la ma, després ja d’una manera més professional, els meus ulls veien la part pictòrica de tot allò que passava pel meu voltant i es materialitzava en forma de quadre.
Tot i pintant sense interrupció des dels 40 anys, vaig deixar de fer-ho a finals del 2017, als meus 79, per experimentar una nova tècnica a la què feia temps li donava voltes: “el collage”.
Des de llavors el meu racó de treball està ple dels colors infinits de diferents revistes i “magazines” i també dels retalls de tots els papers que trobo amb els què vaig donant forma i vida a tot allò que els meus ulls veuen, el meu cap imagina o el meu cor sent.
El paper em permet crear bidimensionalment noves versions de quadres meus fets a l’oli, versions de pintures de pintors clàssics (Cezanne, Toulouse Lautrec, etc), de fotos fetes als diferents viatges que he fet (Buenos Aires, New York, Venècia…) o fer una composició nova que només veuen els meus ulls, imagina el meu cap o sent el meu cor.

A mida que he anat avançant en “el collage” he anat depurant la seva tècnica i m’he deixat entusiasmar pel resultat de les infinites possibilitats que pot tenir la barreja dels colors i dels papers que vaig trobant.

El resultat està aquí i espero que us agradi.”

Continua llegint “Exposició: COLLAGES d’Antoni Lanau” →