Autor: llibreriadelaimatge

Llibreria generalista especialitzada en la imatge: cinema, àlbums il·lustrats, còmics, fotografia... I també tenim un gran ventall de llibres de narrativa de temàtica diversa, així com una secció infantil i juvenil molt acolorida. A més, comptem amb un Espai Cultural que acull exposicions, espectacles, xerrades, i presentacions literàries. I us oferim una interessant graella de TALLERS Culturals i Clubs de Lectura per a totes les edtats. Horari: De dilluns a dissabte 10:00 - 14:30 16:30 - 20:30 Telf: 932 92 51 98

La forastera (Alfaguara Ediciones).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari
megustaleer - La forastera - Olga Merino Lopez

Autora: Olga Merino Lopez

Pvp: 17.90 € Tapa blanda con solapas, 240 pgs.

Medidas: 15 X 23

Cuando lo has perdido todo, no hay nada que puedan arrebatarte.

Un relato emocionante sobre la libertad y la capacidad de resistencia del ser humano.

Una de las mejores voces de la literatura española contemporánea.

Sinopsis

«Me están echando el cerco, y no es el viento.»

Tras una juventud de excesos, Angie vive retirada -casi atrincherada- en una aldea recóndita del sur. Para los vecinos es la loca que se deja ver en compañía de sus perros. Su existencia transcurre en el viejo caserón familiar, en un cruce continuado de dos tiempos: el presente y el pasado. Tan solo tiene a sus fantasmas y el recuerdo del amor vivido con un artista inglés en el Londres olvidado de Margaret Thatcher.

El hallazgo del cuerpo ahorcado del terrateniente más poderoso de la comarca lleva a Angie a desenterrar viejos secretos familiares y a descubrir el hilo fatal de muerte, incomprensión y silencio que une a todos en la comarca. ¿Es el aislamiento? ¿Son los nogales, que secretan una sustancia venenosa? ¿O acaso la melancolía de los húngaros, que llegaron hace siglos con sus baúles y violines? Angie sabe que, cuando lo has perdido todo, no hay nada que puedan arrebatarte.

La forastera es un western contemporáneo en el territorio áspero de una España olvidada. Un relato estremecedor y emocionante sobre la libertad y la capacidad de resistencia del ser humano.

La autora:

Nacida en Barcelona en 1965, Olga Merino es una escritora y periodista conocida por su trabajo de corresponsal en Moscú durante la caída del régimen soviético.

Tras estudiar Ciencias de la Información, realizó un máster especializado en Historia y Literatura Latinoamericana en el Reino Unido. Ha vivido entre Londres y Moscú; en este último trabajó durante cinco años como corresponsal para El Periódico de Catalunya, experimentando en primera persona la histórica transición del régimen soviético a la economía de mercado. Colabora aún con este medio publicando crónicas culturales y artículos de opinión.

En lo literario, Merino debutó en 1999 con la novela Cenizas rojas. Cinco años después salió a la luz su segunda obra, Espuelas de papel, pero fue con su relato Las normas son las normas que ganó reconocimiento al ser galardonada con el Vargas Llosa NH.

 

La crítica ha dicho:
«Un libro ameno, absorbente… Olga hace un uso de la lengua castellano absolutamente preciso. Nombra la naturaleza y los objetos del mundo rural de un modo envidiable.»
Marta Sanz, Babelia

«Una arisca historia de pueblo sin adjetivos con una profundidad de armario que la vuelve literariamente exuberante. […] Los secretos del pueblo no pertenecen a nadie, pero la historia que se esconde tras ellos sí, y el proceso para desvelarlos bien merece el recorrido por un estilo rico, de un vocabulario recio y poderoso bien armado.»Berna González Harbour, El País

«Lo he leído sin poder dejarlo hasta terminar y luego con pena por haberlo acabado. […] Puedo asegurar que está escrito poniendo toda la carne en el asador, con una rabia y una rebeldía muy auténticas y un conocimiento directo del medio en el que transcurre la historia. […] Lean el libro.»
Carme Riera (Premio Nacional de las Letras), La Vanguardia

«Olga Merino llega para mostrarnos que la depredadora devastación humana ya no es sólo externa, sino que si algo hace es sacudir los cimientos de nuestro interior, de nuestra esencia como seres vivos.»
El Mundo

«Una mezcla de western y thriller rural, la historia de una mujer más fuerte que el universo en el que vive.»
Marta García Miranda, Cadena Ser

«Una novela tan dura y esencial como el terreno agreste en el que hunde sus raíces.»
Elena Hevia, El Periódico de Cataluña

«Parte western, parte thriller, en estos tiempos de confinamiento esta historia es un elogio a la soledad, a estar con uno a pesar de estar rodeados de gente. […] Una novela que conecta con lo emocional del lector y cuando termina quieres saber qué sucederá con la protagonista.»
Marta García, La Hora Extra (Cadena Ser)

«Una escritura personal y exenta de lagrimeo y demagogia, exigencia, entre otras, con la que hay que contar si se quiere, como la autora, tener un mundo propio.»
J. Ernesto Ayala-Dip, El País

«¿Saben lo emocionante que resulta encontrar una novela de la que no has oído hablar, escrita por una autora a la que no conoces, y cuya lectura consigue mantenerte desparramado en el sillón con la mente perdida por su geografía sentimental?»
Óscar López

«Pone de manifiesto las posibilidades de su prosa, aunando estilo y ambientación al servicio de unos personajes que no dejan de buscar.»
Ricard Ruiz Garzón, El Periódico (sobre Perros que ladran en el sótano)

«Un libro espléndido, […] una evocación migratoria, una delicia de leer, por múltiples motivos.»
Juan Pedro Yániz, ABC Cultural (sobre Espuelas de papel)

«Una historia con heridas que se abre ante nosotros de forma directa, desde el cuerpo y la palabra, para hablarnos de la capacidad de resistir y de las distintas maneras en que podemos asumir nuestros fantasmas para encontrar nuestro lugar.»
Inés Macpherson, La Vanguardia

«Un western rural en una Andalucía atemporal de una escritora que sabe alternar muy bien periodismo y literatura.»
Antón Castro, Heraldo de Aragón

 

 

 

El petit menjatemps (Edit. La Galera).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

El petit Menjatemps

Llucia Ramis\Gabriel Salvadó (il·lustr.)

Col·lecció:Àlbums il·lustratsEdat:a partir de 5 anysGènere:Àlbum il·lustrat Enquadernació:CartonéMides:23,6 x 23,6 cm Pàgines:24  Pvp: 13,95€

Sinopsis

El Petit Menjatemps viu dins els grans rellotges vells i plens de pols, però que encara funcionen. Els pocs que l’han vist diuen que és de color negre, un negre brillant, i que sembla una pilota amb dents…

El debut de Llucia Ramis en l’àmbit infantil.

Llucia Ramis (Palma, 1977) és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa al diari La Vanguardia i col·labora a Catalunya Ràdio i RAC1. El 2010 l’Obra Cultural Balear li va atorgar el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel per la seva labor en el camp de l’animació cultural i el 2013 va rebre el Premi Time Out al creador de l’any. És autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008), Egosurfing (Destino, 2010; premi Josep Pla), Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna/ Libros del Asteroide, 2013) i Les Possessions (Anagrama / Libros del Asteroide, 2018; 3er premi Llibres Anagrama).

Calypso (Editorial Blackie Books).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

Autor: David Sedaris

Número de páginas: 272 pags

Tamaño: 14 x 21 cm

Encuadernación: cartoné   Pvp:21 €

Sinopsis: Sedaris se va a la playa, en la costa de Carolina, para intentar desconectar de todo, pero no puede huir de sí mismo. Ni de su familia. Ni de su trabajo. Ni de su adicción a la pulserita que le cuenta los pasos. Ni del suicidio de su hermana. Ni de su padre de derechas. Ni de Donald Trump. ¿La única solución? Reírse de sí mismo y de sus miserias como catarsis necesaria para seguir viviendo.

Según The Guardian, el diario británico más prestigioso, «David Sedaris es el rey indiscutible de la literatura humorística». Y Calypso es su obra definitiva, la que contiene toda su risa, toda su melancolía. Chistes escatológicos con una prosa digna de Dorothy Parker, animales acomplejados, fantasmas alcohólicos y toda la ternura del mundo.

Un libro sobre ese instante en el que te das cuenta de que tu vida tiene mucho más pasado que futuro. Y echas la vista atrás, mientras sonríes.

David Sedaris es escritor y humorista de loca y muy precisa atención al detalle. Creció junto a su madre, su padre y sus cinco hermanos en la zona suburbana de Raleigh (Carolina del Norte) y ha escrito ensayos autobiográficos contando su vida con ellas y sus posteriores andanzas en Chicago, Londres, Normandía y otros lugares. Ha publicado diez antologías reuniendo sus numerosos textos y un volumen con una selección de páginas de sus diarios de entre 1977 y 2002. Calypso, este libro que tienes ahora entre las manos, es su obra más reciente. En su juventud pasó unas Navidades trabajando disfrazado de elfo de Papá Noel en los grandes almacenes Macy’s de Nueva York y aquello todavía no se le va de la cabeza. En la actualidad vive en el condado de West Sussex (Inglaterra) junto al pintor Hugh Hamrick —su pareja desde hace casi treinta años—, un erizo llamado Galveston y dos ranas: Lane y Courtney. Hace frío, pero están todos bien.

El preludi (Edicions de 1984).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

Col·lecció  Novetats  1984 Poesia, 28

Traducció: Jaume C. Pons Alorda

Pàgines 240   Preu: 22 €

El preludi és una obra magna que William Wordsworth, el poeta més longeu i més important del Romanticisme anglès, va anar escrivint i reescrivint durant gairebé cinquanta anys. Va ser un tribut al seu germà espiritual, el poeta Samuel Taylor Coleridge, que va dir d’ell que «per la força de la seva imaginació, Wordsworth es troba més a prop de Shakespeare i de Milton que cap altre escriptor modern».

Aquest llarg poema unitari és una autèntica aventura de la memòria i del pensament en què el vers s’activa a partir del record de les accions més íntimes i humils, connectades amb la potència sagrada de la divinitat. El preludi és també un cant d’amor a la natura, descrita com una entitat totpoderosa que acompanya el geni creador quan aquest sap aprofitar els poders que el món li atorga. És també d’una oda d’exaltació de la passió, de la llibertat i de la gran meravella d’existir.

El preludi va ser el pinyol primordial que acabaria inspirant un joveníssim Marcel Proust a l’hora d’escriure A la recerca del temps perdut i ara arriba, per primer cop, traduït de forma completa en llengua catalana.

La seva lectura permet experimentar l’enyorada natura en tota la seva esplendor immortal, viure amb Wordsworth tumultuosos esdeveniments històrics i escenes portentoses que aconsegueixen que l’esperit arribi a altes cotes d’emoció. En definitiva, sentir goig i consol mitjançant una poesía bellíssima i intensa que ens regala grans imatges, companyía, saviesa, forces i esperances en el futur.

La campana de vidre (Edicions del Periscopi).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEM, UncategorizedDeixa un comentari
Autora: Sylvia Plath

Col·lecció: Antípoda  Pàgines: 312  Format: 140 x 210 m  Preu: 19,50

La campana de vidre

L’Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l’Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional.

La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l’imaginari d’una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. La campana de vidre és una profunda exploració dels racons més foscos i punyents de l’ànima humana que s’ha convertit en un clàssic modern imprescindible.

Autor

Sylvia Plath

Sylvia Plath

La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l’imaginari d’una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i el fantasma de la depressió.

Traductora

Marta Pera Cucurell

Marta Pera Cucurell va néixer a Mataró i es dedica professionalment a la traducció literària i audiovisual des de 1984. Ha traduït documentals, sèries i pel·lícules per a la televisió i el cinema, i més d’una cinquantena d’obres de narrativa.

 

La campana de vidre, única novel·la escrita per Sylvia Plath i publicada el 1963, que compta amb diferents traduccions al castellà, ha estat publicada recentment en català per Edicions del Periscopi, amb una molt bona traducció de Marta Pera i amb un epíleg de Marta Pesarrodona, i  en castellà per Literatura Random House amb traducció d’Eugenia Vázquez i pròleg d’Aixa de la Cruz. La seva primera edició, la de l’any 1963, es va publicar sota un pseudònim, al Regne Unit, tot i que als Estats Units no va sortir fins l’any 1971, segons el desig del marit i la mare de l’escriptora.

Es tracta d’un relat en clau autobiogràfic en gran part, tot i que amb els noms dels indrets i dels personatges emmascarats. Plath (Boston 1932-Londres, 1963), avui una escriptora de culte, va tenir una vida breu i difícil, amb trastorns mentals freqüents, tractaments i internaments que avui potser serien d’una altra manera, tot i que aquestes malalties encara topen amb molts aspectes poc coneguts. Va acabar per suïcidar-se, un mes després de la primera edició de La campana de vidre, en un dels molts intents d’acabar amb la seva vida. La mort del seu marit, Ted Hughes, gran poeta, però força controvertit pel que fa al seu caràcter, l’any 1998, va contribuir a una major difusió i coneixement de Plath, tot i que Hughes va destruir alguns escrits excessivament personals.

Avui Plath és reconeguda com escriptora feminista i cal situar en la seva època la situació de la dona, fins i tot, com en el seu cas, la de la dona intel·ligent, brillant i amb accés als estudis i la feina. Els dos fills que va tenir amb Hugues, un noi i una noia, molt intel·ligents així mateix tots dos, van tenir també trastorns diversos: el fill va acabar per suïcidar-se i la filla sobreviu amb dificultats. La tragèdia personal ha contribuït, com en d’altres casos de personatges diversos, a mitificar la vida i l’obra de Plath i potser per això ens cal un esforç per valorar La campana de vidre des d’un punt de vista literari. L’autora ha estat sempre considerada, per damunt de tot, poeta. Va escriure relats i assaigs però aquesta novel·la, per molts motius, és probablement, avui, la seva obra més llegida.

Confondre vida i obra pot resultar interessant però la coincidència no és mai total ni absoluta. Malgrat la situació personal de Plath, sempre hi ha intenció literària en el rerefons de molts llibres testimonials. La  protagonista del llibre i alter ego de l’escriptora es diu Esther, és una noia molt jove, de dinou anys, que aterra a Nova York  gràcies a beques i ajudes lligades als seus èxits acadèmics. El món urbà, salvant les distàncies i la situació social i econòmica, en algun moment m’ha fet pensar en la Barcelona de Laforet, a Nada. Sense una vocació clara ni definida, amb una certa manca d’ambició i amb una barreja de temor i desig a l’hora d’entomar relacions amoroses amb homes que la deceben, la protagonista es veu abocada a un pou depressiu que avui s’ha relacionat més aviat amb un possible trastorn bipolar.

El llibre incideix en un munt de petits detalls, símptomes dels mals de l’època i dels mals interiors de la protagonista qui, en certa manera, pateix una manca d’empatia amb la gent propera. De retorn amb la seva mare -Plath va perdre el pare de petita i aquest es va considerar, durant algun temps, un dels factors que incidien en les seves depressions- la protagonista va caient en un pou que la portarà a visites i tractament psiquiàtrics abusius, freqüents en aquella època. La idea del suïcidi va donant voltes en el seu cap i al centre on l’internen hi ha més noies en la seva situació, que acaben per suïcidar-se o per intentar-ho. El desenllaç és obert i relativament esperançador però els fets reals li donen, avui, una tràgica dimensió.

Malauradament encara avui el suïcidi es condemna o costa d’entendre i les malalties mentals, tot i que s’ha avançat força en diagnòstics i tractament, encara són una mena de pou ple d’enigmes. Més enllà de l’argument, la prosa de Plath és admirable, així com la seva grapa a l’hora de descriure personatges, estats d’ànims i espais interiors i exteriors. Els canvis socials i polítics -el llibre s’inicia amb l’angoixa de la protagonista davant l’execució del matrimoni Rosenberg- els veiem avui des d’un altre perspectiva, cosa que fa que aquest llibre assoleixi enguany una dimensió històrica que els contemporanis de les primeres edicions potser van entomar d’una altra manera.

10 Novel·les Negres en català per Sant Jordi 2020

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

(per ordre alfabètic)

Appletown

RESSENYA

appletown – david marín

David Marín, guanyador del premi Crims de Tinta 2019 en la seva X edició per ‘Purgatori‘, ens va presentar de la mà de Pagès Editors, ‘Appletown’, una novel·la negra molt particular que juga amb dues realitats paral·leles (o no).

El periodista Marcel Riera es troben cobrint l’esdeveniment de la inauguració del nou canal Segarra-Garrigues, a la comarca de Lleida, quan un cadàver apareix surant a les seves aigües.
Mentrestant a Nova York, el detectiu Jonny Peregrí, es contractat per seguir i vigilar un home en un barri, ‘Appletown’ on els Torra i els Vidals son els dos clans que maneguen els negocis (tèrbols)

Traïció, corrupció, assassinats, drogues i sexe son els condiments que fan d’aquesta obra un petit homenatge a la novel·la negra més tradicional.

El mal pare

RESSENYA

el mal pare – pep prieto

«Tots som mals pares en algun moment», podeu pensar. I és cert; el que realment ens hauria de preocupar seria ser com ‘El mal pare’ d’en Pep Prieto, una novel·la que negreja (i molt) publicada per Llibres del Delicte.

En Sadurní Castells era un arqueòleg de renom, molt reputat i admirat per tota la societat historiadora del país, però fred i distant en les distàncies curtes (a diferència de la colònia Brummel). Potser per això la seva mort trasbalsa més, a priori, a tota aquella colla de (pseudo) intel·lectuals que no pas als seus propis fills.

I és que la defunció del pare obrirà una porta a un món subterrani i obscur on el tòpic del «sempre saludava» pot semblar una simple anècdota infantil. «Tic tac, tic tac…»

em diuen fletxa

RESSENYA

em diuen fletxa – joan carles ventura

Joan Carles Ventura ens presenta la seva segona novel·la ‘Em diuen Fletxa’, on coneixerem a un jove detectiu privat especialitzat en l’ambient nocturn i discotequer, el famós Fletxa.

Una novel·la negra ambientada en la coneguda Ruta del Bakalao, un estil de vida nocturna que es va manifestar entre els joves valencians i que és conegut a tot arreu, que tot i no ser un llibre que tracti estrictament d’aquesta cèlebre ruta, sí que ens serveix per situar l’argument en un més que interessant context històric.

Aquesta forma de vida nocturna que ens explica la coneguda ruta, va tenir un impacte brutal tant per als joves de l’època com per a les generacions futures. Un molt bon emplaçament per endinsar-nos en les aventures d’en Fletxa.

escapisme

RESSENYA

escapisme – marc moreno

La vida de l’Aitor és una merda, no té cap tipus d’aspiració ni motivació. Amb un germà que sempre que pot li fa la vida impossible, un pare que els va abandonar fa molts anys i uns amics que es dediquen a deambular per els baixos fons de La Verneda, barri on es desenvolupa tota la història. Però, dins de tot allò dolent que envolta l’Aitor, no li falta mai un plat per endrapar; no ha de treballar ni preocupar-se per res gràcies a la seva mare, que manté a la família netejant cases.

Amb ‘Escapisme’, en Marc Moreno ens ofereix una novel·la vibrant i asfixiant que ens tindrà amb un nus a l’estómac i el puny engarrotat durant tota la lectura. Un llibre que llegirem pràcticament d’una sentada gràcies als seus capítols curts i als grans diàlegs dels que en serem testimonis. Amb els pensaments delirants del nostre protagonista, les idees estrambòtiques i els diàlegs interns, ens anirem endinsant dins dels pensaments de l’Aitor i esbrinarem quins són els seus temors i perquè a arribat a ser qui és.

jugar-s'hi la vida

RESSENYA

jugar-s’hi la vida – màrius serra

Un camell imprudent, una persecució vibrant, un narcopís al Raval i dos morts són les cartes que ens reparteix Màrius Serra a les primeres pàgines. Que comenci la partida!

Uns crits inesperats i una trencadissa de vidres condueixen una parella de Mossos a una escena que els deixa horroritzats: troben un noi jove i una anciana estesos a terra. Totes les portes i finestres són tancades per dins i els cadàvers estan xops. L’expert en jocs, Oriol Comas i Coma, veí del barri, posarà el seu instint de deducció al servei d’un cas que acaba tenint connexions insospitades, nacionals i internacionals.

Amb un domini absolut del temps narratiu i amb el característic sentit de l’humor de l’autor, Jugar-s’hi la vida situa l’acció a cavall de la Barcelona actual i la històrica Revolució dels Clavells portuguesa. I esdevé, sobretot, un elogi del joc pel joc davant del joc pel guany. L’atzar continuarà determinant les nostres vides en l’era del Big Data? Quan la curiositat de Comas i Coma desperta sempre afloren les seves ganes de jugar. Encara que això comporti flirtejar amb la mort.

l'hivern del coiot

RESSENYA

l’hivern del coiot – ferran grau

‘L’hivern del coiot’ es basa en un fet real que va tenir lloc a Lleida el 2004, però no és ben bé un true crime; Ferran Grau va viure de prop aquell fet i fusiona a la novel·la sentiments contraris i enquistats amb unes dades fidedignes del cas on es va trobar morta al maleter del seu cotxe la universitària Isabel Bascuñana, de vint-i-un anys.

Una història escrita a l’estil true crime però emmascarada amb sentiments més profunds d’ell mateix a mode de conversa amb un narrador anònim; una manera original d’explicar una historia real sense que es faci molt pesada, amb dades de la investigació i documentació dels fets que, pels amants del programa Crims de Carles Porta, segur que els és coneguda.

L'instant precís

RESSENYA

l’instant precís – albert gassull

‘L’instant precís’ és la darrera obra que ha publicat l’Albert Gassull, una novel·la negra que té un poder narratiu tan absorbent com insòlit. Ens capbussem des de la primera pàgina en la història de l’Àlex Quimera, una vida plena de culpabilitat i tragèdia.

L’Àlex és fotògraf de guerra. Ho era. Arrossega una culpa que ha de tapar amb l’alcohol i les drogues. Les relacions que té són superficials i esporàdiques. La seva ànima ja està morta, però la dona colombiana que apareix de sobte la ressuscita. Així comença ‘L’instant precís’, amb un moment dels tants que ha viscut o patit l’Àlex.

la soledat del llebrer

RESSENYA

la soledat del llebrer – manel aljama

Amb ‘La soledat del llebrer’, en Manel Aljama crea una novel·la amb un rerefons de crítica social respecte a l’exili; una situació que nombrosos catalans republicans van haver de dur a terme per no ser empresonats o privats de la seva vida durant el règim franquista.

Una novel·la molt fresca, àgil i lleugera, que tornarà a fer reviure als nostàlgics de la Barcelona dels anys setanta, l’ambient brut i pestilent dels carrers més emblemàtics de l’actual districte de Ciutat Vella i ens fa cinc cèntims dels mètodes que aplicava la policia en aquells anys, recreant per exemple els seus coneguts interrogatoris a les dependències policials de la ‘Jefatura’ de Via Laietana. Una policia corrupte i submisa al servei del Règim.

línia de quatre

RESSENYA

línia de quatre – jordi agut

‘Línia de quatre’ és la continuació de la història iniciada per Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975) amb la seva anterior novel·la ‘L’últim defensa’, la qual tracta sobre uns atemptats en esdeveniments esportius, previs a la celebració del campionat europeu de seleccions de futbol (conegut com l’Eurocopa) a França l’any 2016, i que posava en perill la celebració d’aquesta festa de l’esport.

En aquesta ocasió, ‘Línia de quatre’ ens traslladarà a Rússia, país que organitzarà i acollirà el campionat mundial de seleccions de futbol 2018.

Mai més

RESSENYA

mai més – susana hernández

‘Mai més’ és una història que succeeix durant una setmana als barris marginals de Barcelona, llocs on resideixen minories que pateixen la discriminació diàriament i sobreviuen com poden entre delinqüents.

Tot i ser un relat omnipresent en el qual es prioritza el món interior i l’entorn on viuen els quatre personatges principals d’aquesta novel·la, els narcopisos actuen com a eix de la trama.

La narració de la Susana Hernández se serveix d’un estil trepidant: inicia el relat quasi al final del mateix, avança i torna enrere, jugant amb els temps per a que en cap moment perdem l’interès. Els capítols es divideixen per dies de la setmana i en cadascun d’ells es mostra els diferents punts de vista dels personatges.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE ‘NEGRA Y MORTAL’

 

La vida secreta de les pupes. (Zahorí Books).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari
Autora: Mariona Tolosa Sisteré
(Altres álbums de l’utora: ‘La vida secreta dels mocs’, ‘La mama se’n va a l’Antàrtida’, ‘Repassa lletres’)
Au, ai, ui! M’he fet pupa!

Els petits accidents poden passar quan menys ens ho esperem: al pati de l’escola, quan anem d’excursió, a casa o durant les vacances.

La bona notícia és que la pell ens protegeix com un bon embalatge, les plaquetes tapen ràpidament les ferides i els glòbuls blancs i vermells corren a protegir-nos i a lluitar contra possibles infeccions.

El nostre cos actua i les ferides es curaran en un tres i no res!

24 pàgines
25 x 27,2 cm | tapa dura amb embossing
A partir de 4 anys       Pvp:14,95

Convictos. (Editorial La Voz de Lis)

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

Autor: Gerard Duelo Ferrer

590 pgs.  Pvp: 23,50

Sinopsis:

Convictos quiere retratar, a través de las peripecias vitales de una larga serie de personajes, la fundación del país que hoy es Australia, en un periodo que abarca desde 1784, cuando Inglaterra se plantea transportar allí a sus convictos, hasta 1838. En estos poco más de cincuenta años, la corona inglesa pasa de considerar ese territorio como un lugar remoto conveniente para deshacerse de su numerosa población reclusa a admitir su potencial como colonia. Pero lo que interesa al autor de esta novela ante todo es describir la dureza de estos primeros tiempos en la colonia y en el trato inhumano y degradante que se les daba a los convictos, así como las injusticias que los nuevos colonos (muchos de ellos exconvictos) cometieron con los aborígenes, desposeídos de sus tierras y casi exterminados.

El autor cuenta con precisión documental toda esta historia, con meticulosas referencias sobre la evolución política, social, urbanismo, entorno natural, tribus aborígenes, y un largo etcétera de factores ambientales. Sin embargo, la obra no se conforma con mostrar solo los avatares de Alan y su familia, con todas sus emociones y sentimientos, sino que abarca la historia paralela de un buen número de otros personajes convictos y no convictos que formalizaron toda esta historia real, novelada por el autor.

 

El paradís són els altres. (LLeonard Muntaner Editor)

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

El-paradís-són-els-altres-RGB-400x591.jpg

 

Autor: Valter Hugo Mae

Pvp: 15€

El paradís són els altres és un conte en què, a través de la mirada pura i curiosa de la petita protagonista, el lector finalment descobreix que abastar el paradís és cosa de nens. Per accedir-hi, bastarà que ens dei­xem dur pel camí de l’autenticitat i de la llibertat, guiats exclusivament per l’amor que ens unirà als altres. És des d’aquesta mirada pura i genuïna sobre els afectes que el llibre que teniu a les mans ens ajudarà a créixer i ens reconciliarà amb la bondat del món. En aquesta edició catalana, a més, l’escriptura seductora de Valter Hugo Mãe compta amb els dibuixos de Joan Miró i un pròleg de Joan Punyet Miró.«La dignitat, l’ètica, la moral, la tolerància i el sentit comú són els valors que Valter Hugo Mãe acaricia i admira, donant-los un caire metafísic, amb una literatura magistral sempre envoltada d’una subtilesa poètica i existencial.» (Joan Punyet Miró)

Poesía. valter hugo mãe (así, en minúsculas, como todos los textos que escribe) nació en Angola en 1971 y vive en Vila do Conde, una aldea pesquera al norte de Portugal. Su nombre se sitúa, junto a los de Gonçalo M. Tavares y José Luís Peixoto, en el triángulo más atractivo e internacional de la nueva literatura portuguesa, con rasgos comunes en sus trayectorias (los tres empezaron publicando poesía y los tres han conseguido el prestigioso Premio José Saramago de novela), aunque con características y proyectos literarios bien diferentes. Con las figuras mayores de António Lobo Antunes y José Saramago como referencias inequívocas de su generación, podríamos decir que valter hugo mãe posee un universo literario en el que confluyen de una manera profundamente original algunos rasgos del mundo de estos dos grandes novelistas y buena parte del imaginario de la poesía portuguesa surrealista y de la cultura pop, mientras que Peixoto, devoto también de ambos, se aproxima en ocasiones a Vergílio Ferreira, y Tavares, el más plural e inclasificable de los tres, tampoco rehúye el diálogo con la tradición clásica de su país y la funde en su obra con un sinfín de referencias internacionales.

valter hugo mãe es, sin duda, uno de los creadores más profundamente poliédricos y originales de la cultura lusa actual. Letrista y vocalista del grupo musical governo, mantiene el blog casadeosso.blogspot.com y es autor de cuatro novelas: o nosso reino (2004), o remorso de baltazar serapião (2006), este o apocalipse dos trabalhadores (2008) y  a máquina de fazer espanhóis (2010, Edit Alfaguara, 2012). Sin embargo, a pesar de sus múltiples registros, mãe demuestra en todas sus facetas que nunca ha abandonado el dominio de la poesía, auténtica marca de la casa y germen de su cosmos literario y de sus preocupaciones y obsesiones más profundas, que cobran ahora forma bajo el sugerente título de folclore íntimo, que recoge cuatro libros recientes (ya habían aparecido en nuestro país cubrirse a las hijas, en 2002, y bruno, en 2007). El dominio del cuerpo y la sexualidad se convierten en el hábitat natural de estos poemas, que miran sin recelos hacia dentro y hacia fuera con una especie de intimismo introspectivo que se hace crítico y cáustico en esas dos mismas direcciones, en un perfecto y difícil equilibrio en el que el lector nunca encuentra una palabra de más.

el apocalipsis de los trabajadores, su primera novela en español, es un texto construido en forma de mosaico, que se lee con el vértigo que le proporciona la renuncia del autor a escribir una sola letra mayúscula. Un mosaico que dibuja un retrato social del Portugal interior escenificado por dos protagonistas femeninas, ambas limpiadoras, que emprenden una búsqueda sin vuelta atrás, arrastradas por el destino, el amor y la dignidad que sus vidas cotidianas, llenas de penurias y convenciones sociales, no les ofrecen. Ambas se transforman en auténticas supervivientes de un entorno opresivo en el que el mundo de la inmigración está bien presente, así como el sexo, entendido como motor de búsqueda o de huida de una realidad paralela, construida a base de ironías y ensueños. Lírica y cáustica a partes iguales, corrosiva hasta la náusea y tierna hasta la lágrima, esta novela, traducida por Martín López-Vega con la misma elegancia con la que ha resuelto su poesía.

En tiempos de contagio. (Editorial Salamandra)

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari
megustaleer - En tiempos de contagio - Paolo Giordano
  • Título: En tiempos de contagio
  • Autor (es): Paolo Giordano
  • Precio con IVA: 10.00 €
  • Formato, páginas: Tapa blanda con solapas, 80
  • Medidas: 125 X 200 mm

Sinopsis

Un nuevo virus irrumpe en un país lejano, aunque no tan lejano. La Tierra se ha vuelto pequeña. Día tras día, billones de impulsos digitales transportan la información a la velocidad de la luz de un punto a otro del planeta; infinidad de aviones surcan los cielos, borrando fronteras a su paso y trasladando sin pausa a millares de personas; y, a menor velocidad, miles de toneladas de mercancías se mueven en todas direcciones en un incesante intercambio mercantil que nutre la economía global.

Y si los bienes materiales llegan hasta los lugares más recónditos con inusitada fluidez, con mayor celeridad aún se transmiten los elementos intangibles consustanciales al ser humano: la palabra, las ideas, los sentimientos, las emociones. Así pues, ante la amenaza de un virus letal de alcance universal, una miríada de opiniones, conjeturas y teorías de todo tipo -desde aquellas basadas en el rigor de la ciencia hasta las que brotan de la fértil imaginación de iluminados y charlatanes- nos envuelve como un sofocante alud que nos dificulta ver, pensar y decidir con sensatez.

En este contexto tan especial, Paolo Giordano comparte con encomiable honestidad y valentía una serie de reflexiones y emociones que le provoca esta inaudita situación, poniendo de manifiesto otra vez una rara virtud para aunar dos mundos supuestamente irreconciliables: la contundente racionalidad del científico con la vulnerabilidad y las incertezas propias de un escritor sensible y comprometido.

 

El escritor de La soledad de los números primos, Paolo Giordano, nació en Turín, Italia, el 19 de diciembre de 1982. … En 2008, con tan sólo 26 años, alcanzó el éxito internacional gracias a su opera prima, La soledad de los números primos, con la que ganó el prestigioso Premio Strega. Después de este éxito, ha publicado El cuerpo humano (2012) y Il nero e l’argento (2014; traducida al español con el título de Como de la familia). Divorare il cielo, 2018 — Conquistar el cielo, trad.: Nicolás Pastor Durán; Salamandra, Barcelona, 2019

 

 

 

 

Gran historia visual de la filosofía. (Blackie Books)

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

Una guía con sencillos gráficos e ilustraciones para entender los conceptos y personajes clave del pensamiento occidental

Masato Tanaka
Tokyo, 1970
Pvp: 21€

Más de 200 conceptos clave de la filosofía occidental explicados con imágenes comprensibles, frescas e innovadoras, que de un modo accesible iluminan procesos mentales de gran complejidad y abstracción. De Tales a Derrida, pasando por Schopenhauer, por fin la filosofía al alcance de todos.

El autor:

Masato Tanaka estudió en la London College of Communication y se graduó en bellas artes. Ha publicado numerosas obras, todas ellas destacan por su gran valor visual y por su cuidado diseño. La Historia visual de la filosofía que publica Blackie Books es una de sus obras de divulgación más reconocidas y de más éxito internacional.

Els records perfectes. (Pagès Editors)

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRESDeixa un comentari

RECORDS PERFECTES, ELS

  • Autor: Batalla Duran, Susanna
  • 112 pàgines
  • Tapa rústica amb solapes
  • 135 x 210 mm
  • Col·lecció: Lo Marraco Nº 361
  • XIV Premi 7Lletres 2019
  • Sinopsis:
  • Els records d’una dona que renta roba a la séquia. El passeig cap al mar que acaba en un garatge fosc. La nena que ensopega amb l’home del sac la nit del seu aniversari. El bescanvi d’hòstia per sabates de taló. Originals, reflexius i molt humans, els set contes d’aquest recull donen veu a personatges supervivents, la majoria dones que no saben com trencar amb un món fet per homes i per als homes, sotmeses a un atzar sobre el qual llisquen com barques de canya emportades pel vent. Amb una mirada molt personal i un estil punyent, Susanna Batalla commou i fereix, explora camins solitaris i falsos amics, prejudicis que fan de l’heroi una víctima, fracassos que condicionen l’avenir, mentides per sobreviure. Malgrat l’adversitat, les antiheroïnes d’aquest recull no deixaran de cercar una sortida, de lluitar amb el braó i la fortalesa que ignoraven que tenien, de treure les ungles i, per damunt de tot, aferrarse a la vida.

    Set contes originals, reflexius i molt humans que tracten sobre la vida, la mort, l’amor i el desamor des de personatges, espais i temps molt variats.

    Susanna Batalla Duran va néixer a Barcelona el 1974. Va estudiar dansa clàssica i ha viscut a Saragossa, Londres i París. A causa d’una lesió va deixar la dansa i es va llicenciar en Comunicació Audiovisual. Va exercir de cap de producció de diverses pel·lícules documentals catalanes. La maternitat li va despertar el desig sempre latent de l’escriptura. Ha estat finalista i guanyadora de mitja dotzena depremis literaris, entre els quals el Miquel Arimany de prosa, el Vila de Torelló i el Francesc Candel. Actualment és professora de narrativa i conte del centre que la va formar com a escriptora, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
    L’autora ha guanyat també el premi Miquel Arimany de prosa, el 2016.

    Susanna Batalla col·labora amb l’Ateneu Barcelonès, és escritpora i guionista de documentals i d’obra de ficció.

 

Los peces solo flotan muertos (Roca Editorial).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

Autor: José Luis Caballero

Colección: Thriller y suspense        Pvp:15,90

Barcelona, 1972. Un misterioso asesinato en el Club Náutico que pondrá en jaque a la policía, a las más altas esferas de la burguesía de la ciudad y a los Servicios Secretos de la Casa del Príncipe Juan Carlos de Borbón.

Sinopsis:

Una mañana de 1972 aparece un cadáver flotando en aguas del Club Náutico de Barcelona. El muerto es Alberto García Rañé, joven hijo de la alta burguesía barcelonesa, tripulante del Blue Spice, uno de los veleros que debe participar en la selección para la Olimpiada de Munich.
La autopsia demuestra que la causa de la muerte ha sido un fuerte golpe en la cabeza y todas las miradas apuntan al velero Blue Spice, donde se dice que iba embarcado el difunto, pero no todo es lo que parece.

El encargado de la investigación es un inspector de policía, Cristóbal Molina, recién llegado a Barcelona y que proviene de la Marina, donde ha servido en los servicios de inteligencia hasta que la malaria contraída en Guinea le ha hecho abandonar la carrera militar.
La investigación del crimen de Barcelona la hará por cuenta de la juez Marta Esteller, una de las primeras juezas en España, casada, con una niña y una brillante carrera judicial pues es protegida del presidente de la Audiencia Territorial de Barcelona.

La investigación se ve entorpecida por el hecho de que uno de los veleros que deben participar en las pruebas está patroneado por el Príncipe Juan Carlos y se quiere evitar cualquier noticia que lo pueda relacionar. Los implicados mienten para desviar la investigación a un asunto de drogas, pero la juez y el inspector no ceden a las presiones.

La crítica ha dicho…

«Hacía tiempo que no leía una novela negra tan pura. Una ambientación de diez. Los diálogos son extraordinarios. Una narrativa que es auténtico arte.» Crónicas literarias

«Una novel·la negra d’alta volada, una història solida, ben construïda, adictiva, amb personatges humans i un ritme molt alt que constitueixen una bona sopresa per aquesta entrada d’any.» Bearn

«Un retrato de la época precioso, cuando se fumaba en todos lados, Barcelona estaba bastante más sucia, el Barrio Chino era el Barrio Chino y los policías sacaban confesiones con una guía telefónica.» Julia en la Onda (minuto 57)

«Barcelona es una ciudad interesante para la literatura negra, pues, en cierto modo, ha sido a lo largo de su historia más revolucionaria que París, con una explosión de violencia casi cada 30 o 40 años, y por su pasado criminal también podría emular el Chicago del género, que ya en la Edad Media tenía un mercado de esclavos junto a la catedral.» Entrevista a José Luis Caballero en La Vanguardia

«Una lectura ágil, amena y sobre todo interesante por la magnífica descripción de la España de los 70.» Qué bello es leer

«Típica novela de policía con problemas personales y del pasado, que lleva adelante contra viento y marea una ardua investigación. Lectura muy recomendable.» Mis queridos sabuesos

«Caballero realiza realiza un espectacular trabajo en la ambientación de esta novela y nos devuelve a aquella España de coñac y humo con regusto machista.» Algunos libros buenos

«Una novela policíaca clásica, con unos personajes veraces y una ambientación fabulosa.» Bookeando con Mª Ángeles

«Una novela negra pura y dura, con algo de espionaje.» José Luis Caballero en El placer de la lectura

San, el libro de los Milagros (Acantilado Ediciones).

On Per llibreriadelaimatgeIn LLIBRES, RECOMANEMDeixa un comentari

 

SAN EL LIBRO DE LOS MILAGROS.JPG

Autor: Manuel Astur

Colección: Narrativa del Acantilado, 335

Encuadernación: Rústica cosida, 13×21 176 pgs. Pvp: 14€

«Hay un instante en los serenos ocasos de verano en que cualquiera diría que los objetos brillan, como si devolvieran parte de la generosa luz que recibieron a lo largo del día. Era entonces cuando Marcelino dejaba lo que estuviera haciendo, se incorporaba, se pasaba el dorso de la mano por la frente y contemplaba el valle a sus pies. Todo relucía y resonaba como una campana de luz dorada. También aquel ocaso de julio Marcelino se detuvo y contempló. La casa, el hórreo, el carro, todo resplandecía recortado contra el cielo azul profundo donde el primer lucero comenzaba a anunciar la nueva era. Todo menos la gran mancha de sangre en el serrín y el cuerpo de su hermano. Pero lo cierto es que no había querido hacerle daño». Esta bella y sorprendente novela es como un espejo donde nos reflejamos todos. El lector, sea de ciudad o de campo, puede asomarse a un mundo mítico, en el que la Historia es solo otra fábula que se cuenta junto al fuego, y limpiar en ella su mirada hasta dejarla tan clara como la de su protagonista.

Si el riesgo literario fuera un mérito principal de los escritores, Manuel Astur (Sama de Grado, Asturias, 1980) tendría asegurado un puesto en el pódium. Hace falta arrojo creativo para juntar en una misma obra el más crudo drama rural con las maravillas del realismo mágico. Y encima añadir brochazos de la ultimísima nature writing en forma de estampa de la España vacía. Este matrimonio morganático sustenta el entramado argumental de su curiosa San, el libro de los milagros.

Manuel Astur combina la libertad imaginativa y el vanguardismo en la forma con la creatividad verbal. Su prosa es fluida y dúctil, y el gusto por la palabra le lleva a encadenar en un párrafo aislado medio centenar de verbos. Todo ello sirve a una libérrima observación de la naturaleza humana en clave de parábola. Esta novela literaria tiene el sello de una resuelta originalidad y es obra de alto mérito de un escritor a quien merece la pena seguir con atención.

%d bloggers like this: