RADICAL 3 dis…solucions poètiques. (Promarex Edicions)

Rtca. 111 pgs. Pvp: 12€

Aquí es recullen mig centenar de poetes, la majoria en català i castellà, que han participat durant l’última temporada de Radical 3, mitjançant lectures presencialss, i des que ens va afectar la pandèmia, tambè digitals. Es presenten dos poemes per autor, inèdits o no publicats i una succinta biobibliografia de cada poeta. En marcar el títol ‘Radical 3’ en vermell a la portada, amb la lletra ferida i desvirtuada, es pretén també defensar una poètica dissolutiva, barreja de caos i de creació. Dis…solució: trencar amb la solució i el dirigisme; afrontar la incertesa del mateix caos creatiu.  

Terrence Malick (‘voice over’).

Les inseparables (Angle Editorial).

Autora: Simone de Beauvoir.

Preu: 17,90€ Col·lecció: Narratives, núm. 124

168 pgs. 13,8 x 21,3 cm Rústica amb solapes

Comença el curs escolar i Sylvie, de nou anys, coneix una nova companya de classe. L’amistat sorgeix a primera vista, i és que a ulls de Sylvie, Andrée és una noia agosarada, alegre, llesta i molt segura d’ella mateixa. Som al París de finals de la dècada de 1910 i totes dues provenen de famílies convencionals, catòliques i conservadores. Al llarg dels anys d’aprenentatge compartiran reflexions, confidències i aspiracions vitals i intel·lectuals. Andrée es convertirà per a Sylvie en la seva relació més important. Un autèntic esdeveniment mundial: una novel·la inèdita de Simone de Beauvoir basada en l’amistat entre l’autora i Zaza Lacoin, la seva inseparable amiga entre els nou i els vint-i-un anys. Inequívocament autobiogràfica, Beauvoir va escriure la novel·la el 1954, cinc anys després que El segon sexe la convertís en una referència mundial per al feminisme.

Simone de Beauvoir (1908-1986) Escriptora i filòsofa existencialista. Va ser una personalitat molt popular a la seva època per la repercussió mundial del seu assaig El segon sexe, sobre el paper que la societat reservava a les dones, per les seves novel·les (especialment Els mandarins, premi Goncourt) i per la seva llarga relació amb Jean-Paul Sartre, amb qui compartia molts posicionaments polítics i filosòfics.

Margarida Castells Criballés (Torelló, 1962) Filòloga i traductora. Ha publicat sobretot traduccions de literatura àrab, però també tradueix de l’anglès i del francès. Ha rebut diversos premis per les traduccions de l’àrab, entre ells el premi Cavall Verd de traducció poètica 2020. Actualment és professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

FAS 6 ANYS: TRIA UN LLIBRE!

Ja està aquí la campanya “FAS 6 ANYS: TRIA UN LLIBRE!!
Té com a objectius que els nens i les nenes descobreixin les llibreries amb un adult,
i que aprenguin a donar valor al llibre.

Tots els nens que aquest anys han fet o faran 6 anys, rebran a casa una targeta que els convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podran bescanviar la targeta pel llibre infantil que més els agradi i per un import de fins a 13€.

A Llibreria de la Imatge tenim un munt de llibres fantàstics que us esperen amb
mooooltes ganes de formar part de la vostra biblioteca! Us esperem!

Exposició Urbansketching del 5 d’Octubre al 20 de Novembre de l’artista: Mercè Guiu.

El cine comienza con Goya. (Ediciones Cátedra).

Colección Signo e imagen

Páginas 336 Pvp: 16 €

Sinopsis

“El cine comienza con Goya” cuenta los orígenes y creación de un lenguaje universal que será la matriz original del cine. Goya creó ese lenguaje visual donde se funda el lenguaje universal del cine. A la matriz goyesca del lenguaje cinematográfico serán fieles todos los patriarcas fundadores. Georges Méliès, D. W. Griffith, Friedrich Wilhelm Murnau, Sergueï Eisenstein, Carl Theodor Dreyer, Fritz Lang, Alfred Hitchcock, Orson Welles, Luis Buñuel, Akira Kurosawa, Billy Wilder, John Huston, Stanley Kubrick, Andrzej Wajda, Jean-Luc Godard, Éric Rohmer, Néstor Almendros, Luis García Berlanga, Carlos Saura, entre otros grandes maestros, utilizan, rinden homenaje y enriquecen el lenguaje universal concebido y creado por Goya para tocar la técnica y herramientas fotográficas con la gracia de un arte nuevo compartido por todas las civilizaciones.

El contacontes d’avui……..

La ciudad en el espejo. (Editorial Minúscula)

448 pgs. Pvp: 24 €

En esta intensa novela familiar, Kova nos conduce a una época y un lugar perdidos, su infancia y juventud en la Yugoslavia socialista, con la intención en ocasiones tierna, en otras cruel de liberarse de toda forma de nostalgia. La recuperación de los tesoros de la memoria contribuye a crear un mosaico lírico de voces y personajes, como un antiguo espejo de familia en el que, por un momento, se pone el sol y en el que se refleja la imagen de Dubrovnik, la ciudad eterna e inalcanzable. El resultado es una verdadera epopeya que procede por elipsis, con un estilo rapsódico y visionario que recuerda a los grandes maestros de la narrativa balcánica, como Ivo Andri y Danilo Ki. La turbulenta riqueza de mundos que describe obliga al autor a ir mucho más allá de los límites de la autobiografía y acercarse al vasto repertorio de la tradición oral del área, la extraordinaria «poética de los Balcanes».

Mirko Kovač (Petrovici, Bileca, 1938 – Rovinj 2013) fue un escritor y ensayista serbio. Sus novelas, de extraordinaria fuerza narrativa, y guiones cinematográficos lo consagraron como autor de culto. Opuesto a la política nacionalista serbia, a principios de los años noventa optó por el exilio y se estableció en Croacia. Fue merecedor de importantes distinciones, como el Premio NIN (1978 y 1986), el Premio Andrić (1980), el Premio Tucholsky del PEN de Suecia (1993) y el Premio Herder alemán (1995). Se lo considera una de las grandes figuras de la literatura balcánica.

«Pertenezco a las personas con las que comparto destino y cómo prefieras llamarme -serbio, croata, montenegrino-, me temo que ya no es mi problema. Las naciones también son un mito, y Predrag Matvejevič dijo hace mucho tiempo que yo era un «profanador de mitos».» Mirko Kovač

L’ULL QUE MIRA: (El perfil femení de La Nouvelle Vague )

View this post on Instagram

👁️ ULL QUE MIRA 👁️ Repleta de grans noms com Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Eric Rohmer o Claude Chabrol, la Nouvelle Vague ha passat durant dècades per un corrent cinematogràfic essencialment masculí. Per sort, els últims anys s'ha reivindicat amb força la figura d'Agnès Varda: coneguda per pel·lícules com Cléo de 5 a 7 o Le Bonheur, la directora belga ha romàs activa fins a la seva mort l'any passat, tancant amb els documentals Visages Villages i Varda by Agnès una trajectòria marcada per films disfressats de quotidianitat però de fort contingut social i polític. Una altra gran artista que inicia la seva carrera associada a la Nouvelle Vague és Marguerite Duras. Autora d'una quarantena de novel·les (entre elles L'amant, premi Goncourt de 1983), també va escriure obres teatrals i guions com el de la cèlebre Hiroshima Mon Amour, dirigida per Alain Resnais. A finals dels anys 60 va començar també a dirigir pel·lícules que encara avui destaquen pels particulars usos de recursos narratius com la veu superposada: és el cas de la ja posterior India Song (1975), descrita per la mateixa Duras com a "la pel·lícula de les veus". Al costat d'aquests gegants de la creació que són Varda i Duras cal tenir en compte l'emprenta d'actius com Jean Seberg, Anna Karina, Brigitte Bardot o Delphine Seyrig entre moltes altres, que no només van posar rostre a la Nouvelle Vague sinó que amb les seves interpretacions desenfadades van transcendir els seus papers aportant nous aires als models de gènere de l'època.

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on

View this post on Instagram

Aquest cop amb Chus Pato i Laia López. Coordinat per Jaime D. Parra i facilitat per @llibreriadelaimatge. Chus Pato (Ourense, 1955) es una de las voces más representativas de la poesía gallega contemporánea. Es autora de once poemarios, publicados entre 1991 y 2019, por los cuales ha recibido varios premios, como el premio nacional de la crítica española, en su modalidad de poesía gallega y en dos ocasiones el premio Losada Diéguez. Sus libros han sido editados en países como, Reino Unido, Canada, EEUU, Argentina, Portugal, Holanda y Bulgaria, y su obra ha sido recogida en decenas de revistas y antologías nacionales e internacional. En 2015, su voz fue incorporada a las grabaciones de la Woodberry Poetry Room de Havard. El 23 de septiembre de 2017 ingresó en la Real Academia Gallega. **** LAIA LÓPEZ MANRIQUE (Barcelona, 1982) estudió Filosofía y Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universitat de Barcelona. Ha publicado los libros de poesía Spéculum (De la mujer que mira) (Ejemplar Único, 2019), Transfusas (Ediciones del 4 de Agosto, 2018), Desbordamientos (Tigres de Papel Ediciones, 2015), La mujer cíclica (La Garúa, 2014) y Deriva (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2012) y ha sido antologada y traducida a diversas lenguas en compilaciones y revistas españolas e internacionales. Es coeditora de la revista digital de creación literaria y experimental Kokoro (www.revistakokoro.com) y de la colección editorial Kokoro Libros. #radical3 #poesia #poesiaversuspoesia

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on

View this post on Instagram

👁️ ULL QUE MIRA 👁️ Hayao Miyazaki ha passat a la història del cinema com a un dels més cèlebres directors de pel·lícules d'animació. Co-fundador dels estudis Ghibli i segurament el seu membre més conegut a Europa, el seu primer gran èxit va ser "Nausicaä de la Vall del Vent" (1984), que encara avui resisteix com a un dels millors lllargmetratges animats mai fets tant a nivell de contingut —amb una heroïna humil, tolerant i d'esperit explorador— com estètic —amb la creació d'uns entorns on grans paisatges i microorganismes meravellen per igual—. Des de llavors, ha mantingut a través de més de vint pel·lícules ("El viatge de Chihiro" o "La princesa Mononoke", entre d'altres) la tendresa  en el tractament d'uns personatges que majoritàriament són nens i adolescents amb valors superiors als dels adults que els rodegen, i un especial amor per la natura que li ha valgut un lloc rellevant en tots els estudis sobre cinema i ecologia. Tot i que segueix implicat en produccions de Ghibli des d'altres facetes, Miyazaki va anunciar la seva retirada com a director després d'estrenar "El vent s'aixeca" (2013), un excel·lent últim exemple de dues de les seves grans passions: pacifisme i avions. Segons declaracions pròpies, Miyazaki va decidir treballar en aquesta història després de llegir una cita de Jiro Hirokoshi, el personatge real en què es basa, que bé podria resumir la seva carrera: "Tot el que volia era crear alguna cosa bonica". #miyazaki #filmbooks #llibrescinema #llibreriabarcelona #installibres #instalibros #anime #nausicaaofthevalleyofthewind #thewindrises

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on