La pel·lícula reprèn la història després de la tercera temporada: Din Djarin i Grogu treballen ara per la Nova República, perseguint antics senyors de la guerra imperials. La seva nova missió —rescatar Rotta el Hutt, fill de Jabba— els porta a un viatge que combina acció trepidant, paisatges espectaculars i, sobretot, la relació que ha captivat milions d’espectadors. Aquesta dinàmica pare-fill és el motor emocional del film, i continua sent tan entranyable com sempre. Diverses crítiques destaquen que Grogu és, de nou, el gran personatge, aportant tendresa i moments que arriben al cor .

A nivell visual, el film és potent: escenes d’acció ben coreografiades, criatures que evoquen la màgia clàssica de Star Wars i un ús de l’IMAX que amplia l’escala de la història. Tot i això, molts crítics coincideixen que l’argument és senzill i, fins i tot, previsible, amb la sensació que alguns trams podrien ser episodis de la sèrie enganxats entre si . Aquesta percepció també apareix en altres valoracions, que consideren que la pel·lícula és entretinguda però no especialment ambiciosa, quedant-se a mig camí entre un capítol llarg i un film plenament cinematogràfic The Hollywood Reporter.

Com a fan, però, és difícil no gaudir-ne. La química entre Mando i Grogu funciona, l’acció és divertida i el to manté aquell esperit de western galàctic que va fer gran la sèrie. És cert que no revoluciona la saga ni aporta un gir profund a la mitologia, però sí que ofereix una aventura compacta, emotiva i fidel al que estimem del personatge. I, al cap i a la fi, veure Grogu en pantalla gran és una experiència que val la pena per si sola.

En resum, “The Mandalorian and Grogu” és una pel·lícula que farà somriure els fans, tot i que pot deixar amb ganes d’una història més ambiciosa. És un retorn agradable a la galàxia llunyana, llunyana… però no el capítol èpic que alguns esperaven.