A vegades, tot i que mirem el mateix, els nostres ulls ens ho fan veure d’una manera diferent. Tot i que mirem la mateixa lluna, cadascú li transmet la seva emoció, com si a la mateixa nit hi hagués mil llunes al cel. Laia contempla la lluna i no entén perquè la veu cansada; potser té massa feina escoltant el que tothom li vol explicar… Com la veurà la resta de la gent? Les nostres emocions limiten o engrandeixen la manera en què veiem el món.