Totalment d’acord amb la crítica que fa Toni de la Torre de “El cuento de la criada”:
“The Handmaid’s Tale, un monòleg extraordinari i sèries amb esperit crític”.

“El malson de The Handmaid’s Tale ha estat encara més fosc i malaltís a la segona temporada, que continua conservant dos dels seus punts forts: l’excel·lent interpretació d’Elisabeth Moss i una gran factura visual. Malauradament, el guió genera més dubtes. Aquesta és una història molt dura que no es pot allargar indefinidament sense perdre força. I enguany ja m’ha semblat que els guionistes feien voltes per evitar el que és inevitable: la rebel·lió de les criades.

Hi ha hagut trames amb recorregut circular (el pas per les Colònies o l’intent de fugida d’en June i la Nick), i em preocupa, i més després de veure el final, que acabin allargant artificialment la sèrie per interès de Hulu, que no vol que el seu únic gran èxit s’acabi. D’altra banda, la reducció del nombre de flashbacks, que eren el que lligava la distòpia amb el nostre present, li ha fet perdre la capacitat de reflectir el moment actual. Si el malson no serveix per localitzar i denunciar símptomes en el present, i per tant no convida a la reflexió de l’espectador, perd en part el seu motiu de ser. Esperem que a la tercera temporada The Handmaid’s Tale recuperi el seu esperit més compromès i valent, que és el que va fer que la sèrie connectés tant amb el moviment feminista actual.”