
Director grec nascut l’any 1935 a la ciutat d’Atenes.
El cinema contemporani s’ha vist completament monopolitzat per la indústria fílmica nord-americana, desprestigiant, implícitament, el cinema local de cada territori (o tot aquell que fugi dels estàndards del cinema de Hollywood). Això implica el sorgiment d’una elit fílmica intel·lectual que sorgí durant els inicis de la dècada dels seixanta amb la “nouvelle vague”, considerant films experimentals on el paper de l’antropologia filosòfica i l’anàlisi narrativa profund en la psicologia dels personatges, pel·lícules de culte. En aquest context, apareix una fornada de directors que canviaran el cicle de la història del cinema, alçant els films independents en autèntiques peces d’art. Un dels exponents d’aquesta transformació és el canònic Theo Angelópulos.