L’any 1929, Luis Buñuel i Salvador Dalí confeccionarien un projecte comú. Esdevindria un recull de somnis, malsons, imatges inversemblants, dantesques, grotesques… amb la finalitat de dur a terme un projecte audiovisual que, tal com ells ja van afirmar, tenia un sol objectiu: crear un film on no hi hagués ni una sola imatge que fos explicable per la lògica, la psicologia o la cultura.
Classificar aquest film és un exercici sense solta ni volta, ja que no s’inscriu en cap moviment avantguardista, és un viatge introspectiu sorgit de la intel·lectualització del que és connatural, innat, els temors més intrínsecs i antiintuïtius que se subjecten en la condició humana.
21 minuts replets d’imatges pertorbadores, rocambolesques, surrealistes, que posseeixen una característica comuna: el cineasta no cerca enviar un missatge concret a l’espectador que rebi el film, sinó que cerca introduir-lo en una atmosfera anòmala i, alhora, única i fascinant.
“Un Perro Andaluz” va ser prohibida, censurada, acusada de cruel i obscena. Així i tot, és un fenomen artístic audiovisual indispensable pel vostre inventari fílmic.

Per Jaume Ribot