Ull que mira

Hi ha un tòpic que mai ha abandonat el cinema: les vacances a Itàlia. Heretat dels grans viatges literaris, aquest tema ha protagonitzat tota classe de pel·lícules. “Vacances a Roma” (1955) és de les primeres que venen al cap de tots. Audrey Hepburn i Gregory Peck formen una mítica parella en aquest film de William Wyler ple d’aquella elegància que tantes nostàlgies desperta cap al cinema clàssic de Hollywood. Ella, una princesa, tracta d’escapar de les normes que l’envolten; ell, un periodista, prova d’aprofitar-se d’aquest desig. A “Una habitació amb vista” (1986) el director James Ivory presenta un gran romanç d’època, subgènere que el va fer conegut amb pel·lícules com “Retorn a Howard’s End” o “El que queda de dia”. Amb un repartiment que inclou a Maggie Smith, Judi Dench o Daniel Day-Lewis al costat dels protagonistes Helena Bonham Carter i Julian Sands, la pel·lícula s’acosta a l’estada d’una noia de l’Anglaterra eduardiana a Florència. Més recentment trobem “Call me by your name” (2017), dirigida per Luca Gudagnino i protagonitzada per Timothée Chalamet i Armie Hammer. També aquí Itàlia esdevé escenari d’una història d’amor, en aquest cas entre un jove italià de família culta i un professor americà convidat pel pare d’aquest. Els tres films mostren de maneres ben diferents com un clixé tan explotat pot seguir donant lloc a noves històries aclamades per públic i crítica.