“La reina de Gizeh”

 

Per fi tenim el darrer llibre juvenil de Maria Carme Roca, il·lustrat per Laura Borràs Dalmau i editat per Viena Edicions.

La reina de Gi

No us perdeu les aventures de la Yasmín, una nena que ajuda el seu germà gran a “La Reina de Gizeh”, un basar que té la seva família a prop de les piràmides. Tots dos viuen al pis de sobre la botiga amb l’àvia, la gata Bastet i tot de figuretes dels déus egipcis. Les coses no van bé, els hi roben la barca de Keops, una de les antiguitats més cares de la botiga, una turista s’encapritxa de la figureta preferida de Yasmín (la deessa amb cara de gat), i just aquella mateixa nit desapareix la seva gata. La Yasmín i els seus amics resoldran aquests dos misteris, i a més comptarà amb la protecció dels déus egipcis que la miren en silenci des de les prestatgeries.

La reina de Gizeh portada

“Parásitos”

https://i0.wp.com/es.web.img3.acsta.net/r_1920_1080/pictures/19/09/17/17/13/3740579.jpg

Festival de San Sebastián, año 2000. Allí se proyecta en sección oficial, ante el generalizado desconcierto de la crítica española, el primer largo de un desconocido director coreano (Barking Dogs Never Bite, 2000). Casi nadie supo ver, en aquel momento, el sorprendente desparpajo y atrevimiento de la peculiar hibridación entre una mirada distanciada, el humor grotesco y el realismo feroz de una ácida comedia en torno a unos pobres diablos que viven en un entorno claustrofóbico y desquiciado. Nos desbordó ese original registro que allí nos enfrentaba ya con esos personajes «torpes, tiernos y quintaesencialmente bongianos», cuyas «vidas no encajan con sus sueños, y sus personalidades tampoco encajan con sus aspiraciones».

Continua llegint ““Parásitos””

CINEClub 87

CICLE: LA FILOSOFIA EN EL CINE

Un método peligroso (David Cronnenberg, 2011)

Un_m_todo_peligroso-737098028-large

“Fumar és indispensable quan no tenim a qui besar”.

Dues visions del psicoanàlisi, dos conceptes de l’inconscient: Sigmund Freud i Carl G. Jung.

Posterior debat amb Jordi Puigdomènech, autor del llibre La Filosofía en el Cine. Cal reservar.

Divendres, 29 de novembre a les 18 h.

Mini Marató de Cinema Infantil

DISSBTE 23 de novembre
Tarda – 17h: MINI MARATÓ DE CINEMA INFANTIL

MINI MARATÓ PER FLYER còpia

Ens passarem tota la tarda mirant pel·lícules! I… amb crispetes!

De 17 a 20.30 h. Preu: 3€ (els menors de 3 anys no paguen entrada)

17h: CIGONYES

CIGONYES STORK CIGÜEÑAS

18.30h: EL PETIT PRÍNCEP

EL PRINCIPITO PELI       PETIT PRÍNCEP I GUINEU

 

Exposició “KÓSMOS”, de Cristina Villa

CARTELL KÓSMOS EXPO FOTO

“Kósmos és una paraula grega que fa referència a l’univers i les lleis que el governen.
És una paraula que dóna sentit també a  la meva nova sèrie fotogràfica en la que conflueixen diferents elements que han aparegut a les meves fotos en etapes i exposicions anteriors.

Les tintes, l’aigua, queden ara capturades dins esferes que de vegades s’allarguen en formes ovalades, que exposades en conjunt, esdevenen el meu univers particular.
Tintes en l’aigua transformant-se en moviments circulars que volen recordar l’ efímera  que és la nostra existència i tot el que ens envolta i acompanya en el decurs del seu recorregut.

Una història sense història, sense principi ni fi. Una història sense història, una història sense fi.”

Cristina Villa

Recull de fotografies del Club de Lectura “El Jurament”

Gràcies Sílvia Romero per acompanyar-nos al nostre Club de Lectura!
El darrer llibre de la Sílvia, “El Jurament” (Bromera), ens ha entussiasmat, i poder compartir tot aquest món de sentiments, intrigues, el pas del temps i el valor de la paraula (quelcom que avui en dia es troba molt a faltar) ha estat fantàstic. Va ser una vetllada molt bonica i enriquidora.

IMG_2802

IMG_2805

Continua llegint “Recull de fotografies del Club de Lectura “El Jurament””

“Lo que arde” de Oliver Laxe

Imagen de Lo que arde

DURACIÓN: 85 min

PAÍS: España, Francia, Luxemburgo

GÉNERO: Drama

ESTRENO: 11/10/2019

DIRECCIÓN: Oliver Laxe

REPARTO: Amador Arias, Benedicta Sánchez, Inazio Abrao

SINOPSIS:

Nadie espera a Amador cuando sale de la cárcel tras cumplir condena por haber provocado un incendio. Regresa a su casa, una aldea perdida de las montañas lucenses, donde volverá a convivir con su madre Benedicta, su perra Luna y tres vacas. Sus vidas transcurren al ritmo sosegado de la naturaleza, hasta que todo cambia cuando un fuego violento arrasa la zona.

Comentario:

El sentido de la película se podría resumir en una pregunta: ¿qué significa regresar?, o mejor: ¿es posible el regreso?

Continua llegint ““Lo que arde” de Oliver Laxe”