Más allá del mundo del lenguaje, se extiende la Nada. La vida humana, inevitablemente, es la articulación entre ambos. Para aliviar esta dolorosa lucha y beneficiarse de ello, el hombre elabora distintas formas defensivas. Estas barreras ontológicas son la religión, el arte, la ciencia y la filosofía. Bergman, como artista, guarda este límite ayudando al espectador a evitar que renuncie y se precipite. Ayuda a que aunque con dolor y angustia la vida sea vivida. Sus personajes son nuestra imagen. Si bien sus vidas se desarrollan en espacios y tiempos diferentes, las claves esenciales para acceder a los interrogantes de aquella humanidad, nos hacen entender mejor nuestra existencia. Bergman, el guardián de la nada, abre la puerta al universo del gran director sueco y aporta conceptos para un posible acercamiento a su obra.
Patricia Highsmith va ser una escriptora contra corrent. El 1950 va publicar Estranys en un tren, una novel·la negra de culte escrita en un món essencialment masculí, on poques dones destacaven en aquest gènere. L’autora va aconseguir fer de la recreació del suspens i de l’angoixa el seu principal element literari. Recordant una visita a Lleida en què l’escriptora va quedar enamorada de la cervesa (va ser un dels motius pels quals va acceptar la convidada a visitar la ciutat), vuit autores de novel·la negra catalana li reten homenatge en aquest volum: Anna Maria Villalonga, Montse Sanjuan, Esperança Camps, Raquel Gámez, Núria Cadenes, Marta Alòs, Susana Hernández i Margarida Aritzeta demostren que la Highsmith té hereves molt potents en català. Sebastià Bennasar ha preparat aquesta antologia específicament per al centenari de l’autora i per a la col·lecció Lo Marraco Negre.
La crítica social i l’ecologisme són els motors d’aquesta novel·la d’Adrian Tchaikovsky, la primera de l’autor traduïda al català.
En un futur no gaire llunyà, la selva de l’Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El continent és un erm gegantí i la ciutat d’Ankara Achouka existeix tan sols per donar servei a l’ascensor espacial que mena a Grand Celeste, una utopia a l’abast de ben pocs. Un grup de joves trescafocs serà l’encarregat d’endinsar-se al desert per resoldre l’avaria tècnica que amenaça el futur d’Ankara, on malviuen milers de persones, i potser el de tot el planeta Terra.
Aquí es recullen mig centenar de poetes, la majoria en català i castellà, que han participat durant l’última temporada de Radical 3, mitjançant lectures presencialss, i des que ens va afectar la pandèmia, tambè digitals. Es presenten dos poemes per autor, inèdits o no publicats i una succinta biobibliografia de cada poeta. En marcar el títol ‘Radical 3’ en vermell a la portada, amb la lletra ferida i desvirtuada, es pretén també defensar una poètica dissolutiva, barreja de caos i de creació. Dis…solució: trencar amb la solució i el dirigisme; afrontar la incertesa del mateix caos creatiu.
Comença el curs escolar i Sylvie, de nou anys, coneix una nova companya de classe. L’amistat sorgeix a primera vista, i és que a ulls de Sylvie, Andrée és una noia agosarada, alegre, llesta i molt segura d’ella mateixa. Som al París de finals de la dècada de 1910 i totes dues provenen de famílies convencionals, catòliques i conservadores. Al llarg dels anys d’aprenentatge compartiran reflexions, confidències i aspiracions vitals i intel·lectuals. Andrée es convertirà per a Sylvie en la seva relació més important. Un autèntic esdeveniment mundial: una novel·la inèdita de Simone de Beauvoir basada en l’amistat entre l’autora i Zaza Lacoin, la seva inseparable amiga entre els nou i els vint-i-un anys. Inequívocament autobiogràfica, Beauvoir va escriure la novel·la el 1954, cinc anys després que El segon sexe la convertís en una referència mundial per al feminisme.
Simone de Beauvoir (1908-1986) Escriptora i filòsofa existencialista. Va ser una personalitat molt popular a la seva època per la repercussió mundial del seu assaig El segon sexe, sobre el paper que la societat reservava a les dones, per les seves novel·les (especialment Els mandarins, premi Goncourt) i per la seva llarga relació amb Jean-Paul Sartre, amb qui compartia molts posicionaments polítics i filosòfics.
Margarida Castells Criballés (Torelló, 1962) Filòloga i traductora. Ha publicat sobretot traduccions de literatura àrab, però també tradueix de l’anglès i del francès. Ha rebut diversos premis per les traduccions de l’àrab, entre ells el premi Cavall Verd de traducció poètica 2020. Actualment és professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
“El cine comienza con Goya” cuenta los orígenes y creación de un lenguaje universal que será la matriz original del cine. Goya creó ese lenguaje visual donde se funda el lenguaje universal del cine. A la matriz goyesca del lenguaje cinematográfico serán fieles todos los patriarcas fundadores. Georges Méliès, D. W. Griffith, Friedrich Wilhelm Murnau, Sergueï Eisenstein, Carl Theodor Dreyer, Fritz Lang, Alfred Hitchcock, Orson Welles, Luis Buñuel, Akira Kurosawa, Billy Wilder, John Huston, Stanley Kubrick, Andrzej Wajda, Jean-Luc Godard, Éric Rohmer, Néstor Almendros, Luis García Berlanga, Carlos Saura, entre otros grandes maestros, utilizan, rinden homenaje y enriquecen el lenguaje universal concebido y creado por Goya para tocar la técnica y herramientas fotográficas con la gracia de un arte nuevo compartido por todas las civilizaciones.
LLIBRERIA DE LA IMATGE 