RECOMANACIÓ SANT JORDI VII

“LA GOTA D’AIGUA”

Un àlbúm preciós que ens parla de la manera més dolça i poètica sobre el cicle de la vida y la finalitat inevitble d’aquesta: “LA GOTA D’AIGUA”, escrit i il·lustrat per Inés Castel-Branco a partir d’un text de Raimon Panikkar, i editat per AKIARA books.

LA GOTA 1

“La vida dels éssers humans ha estat comparada sovint al destí d’una gota d’aigua.
Què passa quan una gota d’aigua cau al mar?
Som la gota d’aigua… o l’aigua de la gota?

LA GOTA 3LA GOTA 2

Una metàfora absolutament commovedora, tan per l’adaptació del text com per les excel·lents il·lustracions.

Imprescindible.

 

 

 

RECOMANACIÓ SANT JORDI VI

Avui recomanem “LA MÀ QUE PRENIA LA MEVA” de Maggie O’Farrell, publicada per L’Altra Editorial.

LA MÀ QUE PRENIA LA MEVA

Una vegada més O’Farrel ens torna a regalar una obra que és una meravella.
La novel·la és una novetat d’aquest 2018, però realment va sortir publicada a Anglaterra l’any 2010, i va guanyar el
Costa Novel Award, però no va arribar a Catalunya.

Aquesta magnífica obra ens conta la història de dues dones connectades al llarg de cinquanta anys a través de l’art, l’amor, la traïció, els secrets, les mentides més íntimes i la maternitat.

Que no falti a la teva biblioteca.

#llibreriadelaimatgerecomanacionssantjordi

RECOMANACIÓ SANT JORDI V

“Tot és possible”

Elizabeth Strout té quelcom especial, els seus llibres se’t recolzen sobre el pit i et van transferint les seves històries a través d’ones o filaments. La lectura visual va més enllà.

TOT ÉS POSSIBLE STROUT

Avui recomanem “TOT ÉS POSSIBLE” de Elizabeth Strout (recomano llegir abans, però, el seu llibre anterior “Em dic Lucy Barton”). L’Elizabeth té un estil proper i planer, capaç de captivar mentre t’embolcalla aquesta genialitat que té de parlar sobre les relacions personals de forma tan propera com inconnexa. La Lucy segueix aquí, però com? Què li queda per dir? I és que només Strout Esap convertir la melangia en flocs de neu farcits de bellesa.

“Tot és possible” de Elizabeth Strout ha estat editada en #català per Edicions de 1984

RECOMANACIÓ SANT JORDI IV

Avui recomanarem una col·lecció de Combel Editorial que sempre encomano:
“L’AGUS I ELS MONSTRES”

AGUS EXPOSITOR LLIBRERIA

I ara per fi tenim un nou llibre: “La nit del Dr. Brot”!!!

AGUS_La-nit-del-dr-brot-

“L’Agus és un nen amb els mateixos ets i uts, poders i debilitats que els mateixos lectors, i que ens el mostren en la intimitat i en el món de cada dia: família, escola… És en la intimitat on descobreix un ninot en forma de monstre que parla, que l’ajuda i que l’introdueix en la descoberta dels grans clàssics de la literatura i d’un món fantàstic paral·lel. La lectura és àgil i atractiva, amb un estil directe, sense floritures, que farà les delícies dels seus seguidors.”
(Crítica d’allò més encertada de Pep Molist Sadurní per a la revista Faristol Clijcat Consell Català del Lij).

No hi ha nen que no s’enganxi a l’Agus i les seves aventures. Sempre estan esperant que surti el proper número. Una combinació perfecta d’entreteniment i bona lectura.

Felicitats als creadors Liliana Fortuny (Il·lustradora) i Jaume Copons (autor). La diversió està assegurada!

RECOMANACIÓ SANT JORDI III

Aquest dissabte recomanem una obra d’aquelles que se’t queden a dins i que no eixen de parlar-te. Parlem de “MARE DE LLET I MEL” de Najat El Hachmi, i editat per Edicions 62 / Ediciones Destino | Oficial .

MARE DE LLET I MEL RECO SJ

“Najat El Hachmi relata d’una manera creïble i emotiva, però no melodramàtica, la vida d’una dona que, en un context sempre hostil, ha de sobreposar-se a tot tipus de barreres i desgràcies.” La protagonista és la Fatima, una dona del Rif de qui coneixerem amb el màxim detall tota la història, des de la infantesa i la joventut en la seva terra natal fins a la difícil adaptació al poble de Catalunya on emigra. “

Així en parla la crítica de ARA Llegim, us recomano que la llegiu tota: https://llegim.ara.cat/…/Mare-llet-mel-vida-vinagre_0_19630…

RECOMANACIÓ SANT JORDI II

“DOCTOR DE SOTO. Dentista d’animals”

És un conte magnífic escrit per William Steig l’any 1982 i recuperat ara per l’editorial Blackie Books.
És la història d’un ratolí dentista molt prestigiós que té una consulta per animals. Ara bé, ell i la seva dona tenen una norma molt concreta: no accepten bèsties perilloses que mengin ratolins. Però…

Val la pena gaudir d’un text i d’unes il·lustracions que humanitzen els animals amb un especial to humorístic.
Un llibre imprescindible per a primers lectors.

#llibreriadelaimatgerecomanacionssantjordi

RECOMANACIÓ SANT JORDI I

Avui us proposem “UN PAÍS PETIT” de Gaël Faye, editat per Empúries editorial.

UN PAÍS PETIT

Una novel·la d’allò més compromesa. Una senzilla narració que amaga temes tan intrínsecs i complexos com la melangia, l’accepatació dels canvis, els conflictes, el creixement personal, la guerra.

En Gabi és el protagonista, un nen que passa de viure de manera burgesa sense problemes al trancament de la relació entre els seus pares, i a l’inici de la Guerra Civil el 1993 a Ruanda, amb l’assassinat de gran part de la població dels tutsis.

I ja no us explico res més.

Una bona opció.

Bona Setmana Santa!

Us desitgem unes bones vacances de Setmana Santa i un deliciós dilluns de Pasqua!
Ah! Per a aquells que esteu per Barcelona sapigueu que la llibreria romandrà oberta tot aquest dissabte 31 de març.

APARADOR PASQUA 1APARADOR PASQUA 4

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

S.O.S. CRISTIANS, de PILAR RAHOLA

El nou llibre de Pilar Rahola. Ja el pots trobar a les nostres estanteries.

s.o.s. cristians-pilar rahola-9788466423625

Per explicar-vos bé de què va, res millor que les seves pròpies paraules, així que us deixem el link de l’entrevista publicada a Vilaweb.

https://www.vilaweb.cat/noticies/pilar-rahola-a-hores-dara-ja-acumulem-tres-errors-letals-per-al-nostre-objectiu-entrevista-independencia-investidura-republica/?f=amat

L’esperit quixotesc de Sherlock Holmes

Les aventures de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle. Viena. Traducció de Xavier Zambrano. 368 pàg. / 24 €
L’esperit quixotesc   De Sherlock Holmes / HULTON ARCHIVE / GETTY
Des que, quan tenia uns 15 anys, vaig llegir la primera història de Sherlock Holmes, no l’he abandonat mai: sigui on sigui, sempre en tinc algun volum a mà, perquè no se sap mai quan, sense advertència prèvia, em donarà la coïtja de tornar a passejar-me pel Londres victorià de la mà de dos dels personatges més inoblidables de la literatura: Holmes i el doctor Watson, el seu inseparable company. I és que el més important de Holmes no són les seves trames -alguna potser una mica naïf-, ni les deduccions inversemblants -sempre amb una mica de trampa-, ni la caracterització psicològica -no tan superficial com diuen alguns-, sinó l’esperit, aquesta cosa immaterial que ens posseeix durant la seva lectura, aquesta barreja de bohèmia, bonhomia, camaraderia, fe en la justícia, defensa del dèbil i manca absoluta de por envers els busca-raons, els criminals, la intimidació del poder.

Holmes és un home que reivindica la llibertat absoluta: només treballa per a qui vol i quan vol, cobra el que vol i com vol i mai està en venda; i que, sobretot, sap que sense la capa de la misogínia mai no podrà protegir-se dels mals del món. Perquè Sherlock Holmes, a part de ser addicte a la cocaïna (que pren injectada i en solució, només quan està avorrit o deprimit), violinista aficionat, excel·lent boxejador i espadatxí i perspicaç coneixedor de les persones, és, especialment, un gran misogin. Que no se’m malinterpreti: Holmes no odia les dones, però els té un respecte, el mateix respecte que té a qualsevol enemic que considera a la seva altura (Moriarty, per exemple). De fet, el primer relat que apareix en aquest magnífic volum que ens porta Viena de Les aventures de Sherlock Holmes -més magnífic encara perquè anuncia l’aparició de tots els relats holmesians, amb aquesta magnífica traducció de Xavier Zambrano- s’inicia amb aquestes paraules: “Per a Sherlock Holmes ella serà sempre la dona”. Per si no n’esteu al cas, es tracta de la singular Irene Adler, amb qui sempre mantindrà una relació d’atracció impossible, i, per damunt de tot, de respecte.

Article de  llegim

 

Comprendre les febleses

I també és curiós que les dues versions cinematogràfiques on millor s’ha conservat aquest esperit no siguin adaptacions directes, sinó recreacions : La vida privada de Sherlock Holmes que Billy Wilder va rodar el 1970, i l’oblidada They might be giants (estrenada a Espanya amb el títol d’ El detective y la doctora ), estrenada el 1971 i dirigida per Anthony Harvey, on el personatge encarnat per George C. Scott enfolleix després de la mort de la seva dona i es creu un Sherlock Holmes que es veurà ajudat per la doctora Mildred Watson (una incommensurable Joanne Woodward). I aquest esperit és, naturalment, quixotesc. El motlle de Don Quixot i Sancho és el que dona forma a la relació Holmes/Watson, perquè Holmes no és altra cosa que un cavaller errant, sempre disposat a ajudar a qui l’hi demana, sempre de part dels que no tenen res i implacable amb els cruels, els maltractadors, els que intenten aprofitar-se del desvalgut a la selva londinenca (tot i que en cert moment, mentre Watson contempla un bell paisatge, li entafori que “els carrerons més vils i infames de Londres no tenen un historial de pecats tan espantós com els que s’han produït en aquesta amable i plàcida contrada”), ferm creient que algun dia Anglaterra i els Estats Units formaran un sol imperi, comprensiu amb les febleses humanes. És l’esperit que necessita el nostre temps, i és tan fàcil adquirir-lo: n’hi ha prou fent que les nostres escoles canviïn les insulses lectures que els recomanen per l’inabastable i infinit món de Sherlock Holmes.

Continua llegint “L’esperit quixotesc de Sherlock Holmes”

BONA TARDA de Novetats

Bona tarda de dilluns. Avui hem passat el matí amb algunes novetats molt interessants. Llibres que segur ens llegirem. I vosaltres?

foto de Llibreria de la Imatge.

“La novel·la de Sant Jordi” de Màrius Serra. Ed. Amsterdam.
“Un país petit” de Gaël Faye. Empúries editorial.
“El que pensen els altres” de Clara Queraltó. Proa editorial.
“Autorretrato sin mí” de Fernando Aramburu. Tusquets Editores.

“ELS ESTRANYS”: PREMI ÒMNIUM A LA MILLOR NOVEL·LA EN LLENGUA CATALANA.

Bon dissabte amb el llibre guanyador del Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana.

Els estranys, de Raül Garrigasait. Editat per Edicions 1984.

Moltes felicitats! Un premi ben merescut.

 

Imagen relacionada

ELS ESTRANYS

“LA NENA QUE VOLIA DIBUIXAR” de Roser Capdevila.

Hi ha novetats que et fan una especial il·lusió, que et provoquen tendresa, que et fan viatjar en el temps i que et recorden la teva infantesa, la de la mare, la de la teva àvia, i la dels teus fills.

foto de Llibreria de la Imatge.

La nena que volia dibuixar és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l’educació de les noies, passant per la grisor de l’escola, la religió tan present arreu, i les

Continua llegint ““LA NENA QUE VOLIA DIBUIXAR” de Roser Capdevila.”