Iniciem aquest mes de juliol presentant-vos la nostra Escriptora del mes: ANNA CARRERAS.
Hem escollit aquesta autora perquè la seva obra és vigorosa, visceral, traspassa els límits de les relacions humanes i despulla la realitat d’hom i el seu interior mitjançant un llenguatge exquisit, proper, però contundent i punyent, sense pèls a la llengua i que amaga un subsòl plegat d’emocions i reflexions que et van amarant a poc a poc, pàgina rere pàgina. Podria ser una accepció del verb captivar.
Anna Carreras va néixer a Barcelona el dia de Reis de 1977. És filòloga i traductora, ha escrit diversos estudis sobre la literatura dels anys 70 i 80, és autora del llibre d’aforismes El cervell i les venes. L’escriptura és el seu modus de vida, i la compagina amb la traducció de novel·les, entre elles les de l’obra d’Elena Ferrante al català, fa crítica literària i publica articles d’opinió a El punt, La Llança, i Gidona. També col·labora com a redactora a Amics dels Clàssics i Bonart Cultural.
Ara mateix està traduint un conte infantil, i acaba de dur a terme la traducció al català d’un llibre molt esperat que veurà la llum a principis de setembre: El hambre invisible de Santi Balmes.
Aquesta és la seva bibliografia:
Camisa de foc (Empúries, 2008)
Tot serà blanc (Lleonard Muntaner editor, Premi Alexandre Ballester 2008)
Unes ales cap a on (A contra vent editors, 2011)
Ombres franceses (El cep i la nansa, 2016)
Fes-me la permanent (El cep i la nansa, 2016)
Encén el llum (Labreu edicions, 2017)
Un francés a medianoche (Navona editorial, 2017) (traducció al castellà de Encén el llum)
Bitter París (Carambuco ediciones, 2018) (traducció al castellà d’Ombres franceses)
Camisa de foc (Navona editorial, 2018) (reescriptura de la versió del 2008)
Els seus articles d’opinió sempre es llegeixen amb fluïdesa i són dels que no deixes a mitges -fet que acostuma a passar en les seccions d’opinió d’alguns diaris-, els escrits de l’Anna t’arrosseguen fins al final i sempre en treus alguna pregunta, o una resposta, o potser ambdues coses.
Aquí va un fragment de l’article “Menys llibres i més realitat” publicat a La Llança el 24 de febrer del 2018:
«“Menys llibres i més realitat, maca!”. Amb aquesta miserable instrucció, m’expulsava de la seva vida una persona a qui jo considerava, de cor, un bon amic. […]
La realitat sol embrutar la fantasia. La realitat s’esforça a triturar les emocions. La realitat és la pitjor barbaritat que se li pot fer a una espècie tan inhumana com la nostra. La realitat es carrega el jazz de la vida, s’entesta a entatxonar-lo dins uns patrons vomitius. Els llibres, les cançons, els quadres, permeten fugir d’aquesta Realitat tan preuada pels envejosos sense imaginació. Qui resta llibres i suma realitat, no ha entès una merda de res. Hi ha persones que som llibres i no només els escrivim. Hi ha persones que són creadors i no volen (i no poden) fer res més que expressar els seus neguits i les seves contradiccions a través de l’art. No és qüestió d’accions (llegir, escriure, pintar) sinó de ser-les, de ser-hi a sang. […]»
Podeu trobar els seus articles als enllaços que us deixem a continuació:
http://www.elpuntavui.cat/articles/acarrerasa.html
https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/cercador.html?search=anna+carreras
I aquí teniu el link de l’entrevista que li van fer sobre la seva darrera novel·la Camisa de foc a Ràdio4 des de Girona:
LLIBRERIA DE LA IMATGE 