View this post on Instagram

Aquest cop amb Chus Pato i Laia López. Coordinat per Jaime D. Parra i facilitat per @llibreriadelaimatge. Chus Pato (Ourense, 1955) es una de las voces más representativas de la poesía gallega contemporánea. Es autora de once poemarios, publicados entre 1991 y 2019, por los cuales ha recibido varios premios, como el premio nacional de la crítica española, en su modalidad de poesía gallega y en dos ocasiones el premio Losada Diéguez. Sus libros han sido editados en países como, Reino Unido, Canada, EEUU, Argentina, Portugal, Holanda y Bulgaria, y su obra ha sido recogida en decenas de revistas y antologías nacionales e internacional. En 2015, su voz fue incorporada a las grabaciones de la Woodberry Poetry Room de Havard. El 23 de septiembre de 2017 ingresó en la Real Academia Gallega. **** LAIA LÓPEZ MANRIQUE (Barcelona, 1982) estudió Filosofía y Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universitat de Barcelona. Ha publicado los libros de poesía Spéculum (De la mujer que mira) (Ejemplar Único, 2019), Transfusas (Ediciones del 4 de Agosto, 2018), Desbordamientos (Tigres de Papel Ediciones, 2015), La mujer cíclica (La Garúa, 2014) y Deriva (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2012) y ha sido antologada y traducida a diversas lenguas en compilaciones y revistas españolas e internacionales. Es coeditora de la revista digital de creación literaria y experimental Kokoro (www.revistakokoro.com) y de la colección editorial Kokoro Libros. #radical3 #poesia #poesiaversuspoesia

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on

View this post on Instagram

👁️ ULL QUE MIRA 👁️ Hayao Miyazaki ha passat a la història del cinema com a un dels més cèlebres directors de pel·lícules d'animació. Co-fundador dels estudis Ghibli i segurament el seu membre més conegut a Europa, el seu primer gran èxit va ser "Nausicaä de la Vall del Vent" (1984), que encara avui resisteix com a un dels millors lllargmetratges animats mai fets tant a nivell de contingut —amb una heroïna humil, tolerant i d'esperit explorador— com estètic —amb la creació d'uns entorns on grans paisatges i microorganismes meravellen per igual—. Des de llavors, ha mantingut a través de més de vint pel·lícules ("El viatge de Chihiro" o "La princesa Mononoke", entre d'altres) la tendresa  en el tractament d'uns personatges que majoritàriament són nens i adolescents amb valors superiors als dels adults que els rodegen, i un especial amor per la natura que li ha valgut un lloc rellevant en tots els estudis sobre cinema i ecologia. Tot i que segueix implicat en produccions de Ghibli des d'altres facetes, Miyazaki va anunciar la seva retirada com a director després d'estrenar "El vent s'aixeca" (2013), un excel·lent últim exemple de dues de les seves grans passions: pacifisme i avions. Segons declaracions pròpies, Miyazaki va decidir treballar en aquesta història després de llegir una cita de Jiro Hirokoshi, el personatge real en què es basa, que bé podria resumir la seva carrera: "Tot el que volia era crear alguna cosa bonica". #miyazaki #filmbooks #llibrescinema #llibreriabarcelona #installibres #instalibros #anime #nausicaaofthevalleyofthewind #thewindrises

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on

La felicidad en el trabajo. (Editorial Aguilar)

TU LUGAR DE TRABAJO ES MÁS IMPORTANTE QUE NUNCA.APRENDE CON MARIE KONDO A SACARLE EL MÁXIMO PARTIDO Y MEJORAR TU VIDA.

Sinopsis

El puesto de trabajo es un imán para el desorden y el caos. ¿Quién no se ha sentido agotado por reuniones improductivas, papeles revueltos, interminables correos electrónicos y tareas innecesarias? Todo esto consume tu motivación, limita tus posibilidades de progreso y socava tu bienestar.

La felicidad en el trabajo aplica el famoso método KonMari al espacio donde ejerces tu actividad laboral. Ofrece historias, consejos prácticos y estrategias para eliminar el desorden en el lugar donde trabajas y disfrutar de la productividad, el éxito y la felicidad que conllevan un entorno laboral y una mente ordenados. Los autores te guían mientras organizas tu vida laboral, ayudándote a desarrollar la confianza, a aumentar el éxito profesional y, por supuesto, a generar alegría.

  • Autor (es): Marie Kondo, Scott Sonenshein
  • Traductor: Rosa Pérez Pérez
  • Precio con IVA: 16.90 € Tapa blanda con solapas, 320 pgs.
  • Medidas: 15×21 cms.

Madres e hijos. (edit. Galaxia Gutenberg)

  • Kallifatides, Theodor
  • Editorial: Galaxia Gutenberg, S.L.
  • Pvp: 11 €

Sinopsis

A los sesenta y ocho años, Theodor Kallifatides, exiliado en Suecia desde hace más de cuatro décadas, visita a su madre de noventa y dos, que sigue residiendo en Atenas. Ambos saben que puede ser uno de sus últimos encuentros. Durante la semana que pasan juntos, recuerdan lo que ha sido lo más importante en sus vidas con una presencia decisiva del padre, de quien Theodor está leyendo el recuento escrito que este le ha dejado de lo que ha sido su difícil existencia, desde sus orígenes como exiliado griego en Turquía, pasando por sus meses en una prisión de los nazis y su pasión por el oficio de maestro. Se desvelan así los orígenes de una familia que atraviesa el siglo xx. Pero el libro es sobre todo un maravilloso homenaje al amor de una madre, a la que Kallifatides sabe encarnar en estas páginas de forma inolvidable, a la vez que logra transmitir una verdad universal sobre la importancia de esa figura en nuestras vidas.

View this post on Instagram

👁️ ULL QUE MIRA 👁️ Una modalitat d'estrena tan infreqüent com gratificant per als más cinèfils és el film col·lectiu, que en la seva forma més comú consisteix en una sèrie d'episodis elaborats per diferents directors sota una premisa compartida. Avui us en recomanem quatre exemples que transcendeixen el mer experiment, començant per Ro.Go.Pa.G (1963), punt de trobada dels més grans representants del cinema polític dels 60: Rossellini, Godard, Pasolini i un menys conegut Ugo Gregoretti. Especialment cèlebre és el segment de Pasolini, "La Ricotta", sobre un rodatge imaginari de la crucifixió de Crist, amb la participació d'Orson Welles. New York Stories (1989), per altra banda, ofereix justament el que promet el títol: tres historietes situades a la ciutat de mà de Woody Allen, Coppola i Scorsese. Més endavant trobem el projecte Ten Minutes Older (2002), que dividit en dos pel·lícules, "The Cello" i "The Trumpet", és potser el més ambiciós del seu gènere. Acompanyant el canvi de milenni, fins a 15 directors (Jarmusch, Bertolucci, Claire Denis, Wim Wenders, Herzog, Erice o Godard entre d'altres) són convidats a rodar peces de 10 minuts amb el temps com a tema principal. Per últim, a Centro Histórico (2013), es demana a Aki Kaurismaki, Manoel de Oliveira, Pedro Costa i Víctor Erice que se centrin en la qüestió de la memòria. El resultat és un recull travessat per un cert intimisme compartit en el tractament del passat i la pèrdua. #filmbooks #filmlibrary #barcelonallibres #installibres #cinemabarcelona #woodyallen #pasolini #bertolucci #rossellini #pedrocosta #victorerice #godard #rogopag #jarmusch #newyorkstories #tenminutesolder #centrohistorico

A post shared by Llibreria de la Imatge (@llibreriadelaimatge) on

Ull que mira

Hi ha un tòpic que mai ha abandonat el cinema: les vacances a Itàlia. Heretat dels grans viatges literaris, aquest tema ha protagonitzat tota classe de pel·lícules. “Vacances a Roma” (1955) és de les primeres que venen al cap de tots. Audrey Hepburn i Gregory Peck formen una mítica parella en aquest film de William Wyler ple d’aquella elegància que tantes nostàlgies desperta cap al cinema clàssic de Hollywood. Ella, una princesa, tracta d’escapar de les normes que l’envolten; ell, un periodista, prova d’aprofitar-se d’aquest desig. A “Una habitació amb vista” (1986) el director James Ivory presenta un gran romanç d’època, subgènere que el va fer conegut amb pel·lícules com “Retorn a Howard’s End” o “El que queda de dia”. Amb un repartiment que inclou a Maggie Smith, Judi Dench o Daniel Day-Lewis al costat dels protagonistes Helena Bonham Carter i Julian Sands, la pel·lícula s’acosta a l’estada d’una noia de l’Anglaterra eduardiana a Florència. Més recentment trobem “Call me by your name” (2017), dirigida per Luca Gudagnino i protagonitzada per Timothée Chalamet i Armie Hammer. També aquí Itàlia esdevé escenari d’una història d’amor, en aquest cas entre un jove italià de família culta i un professor americà convidat pel pare d’aquest. Els tres films mostren de maneres ben diferents com un clixé tan explotat pot seguir donant lloc a noves històries aclamades per públic i crítica.

“ENOLA HOLMES”

El dia 23 s’estrena a Netflix ENOLA HOLMES.
“Spin-off cinematogràfic del mític detectiu creat per Arthur Conan Doyle en el qual Millie Bobby Brown, Henry Cavill i Sam Claflin donen vida a un peculiar trio de germans. ‘Enola Holmes’ suposa l’adaptació de la popular franquícia literària escrita per Nancy Springer.El personatge interpretat per Brown intenta descobrir el parador desconegut de la seva mare (Helena Bonham Carter) i els seus germans semblen no ser de molta ajuda, ja que en primera instància decideixen enviar-la a un internat.Amb el televisiu Harry Bradbeer -‘Fleabag’- darrera la càmara i Jack Thorne ocupant-se del guió, ‘Enola Holmes’ sembla encaminada a convertir-se en una de les pel·lícules més vistes de la plataforma.”

L’OMBRA DE L’OLIVERA (Parnass Edicions).

FRANCESCA CLAUSELL

Edició: setembre 2020
Pàgines: 364 Preu: 18 €

Abril de 1938. En Miquel és enviat al front, mobilitzat en l’anomenada «lleva del biberó».
Octubre de 2004. Han passat més de seixanta-cinc anys i d’en Miquel no se’n sap res d’ençà que es va rebre la seva darrera carta des de l’Ebre, uns mesos abans de l’acabament de la Guerra Civil.
La Maria, la seva germana, el va buscar durant anys i no ha deixat d’esperar-lo des de llavors. Ara torna a la recerca d’en Miquel amb l’ajut de la Carme, la seva filla petita, que es va assabentant de les vivències de la seva mare durant els anys tan durs de la conflagració.
Paral·lelament, la Carme inicia la seva recerca personal. Es planteja la seva vida, sense problemes però rutinària i sense il·lusions, i la compara amb el que van patir les dones de la seva família en aquella guerra i la posterior postguerra.
Amb l’ajut d’en Sergio, un historiador amb experiència en localitzar desapareguts a l’Argentina durant el cop d’estat dels militars, les gestions arribaran a bon port.

Continua llegint “L’OMBRA DE L’OLIVERA (Parnass Edicions).”

L’hora dels LLIBRES VOLADORS 4

Hem atrapat un altre conte!

Avui, diumenge, 30 d’agost:

LA FÀBRICA DE LES PARAULES
Autora: Agnès de Lestrade
Il.lustradora: Valeria Docampo
Editorial: Tramuntana

Cliqueu per veure el vídeo:

Si vols saber com acaba el conte, hauràs de venir a enxampar-lo a la llibreria!

“La voz humana” de Pedro Almodóvar

El director manxec presenta al Festival de Venècia l'enlluernador curtmetratge de 'The Human Voice', protagonitzat per la gran Tilda Swinton.

Ull que mira

El cinema ha estat dels últims grans arts en arribar i, com a tal, s’ha nodrit en gran manera de les històries que ja feia segles que circulaven de mà d’un altre gran art, la literatura. Ens atreviríem a dir que la majoria de pel·lícules poden ser categoritzades com a adaptacions literàries en més o menys mesura: des d’aquelles que prenen una sola idea d’un llibre poc conegut i la duen més enllà fins a les que tenen com a principal objectiu dur una novel·la d’èxit a la pantalla. És fàcil pensar en exemples del segon cas: tothom és conscient que sagues com Harry Potter, El senyor dels anells o Els jocs de la fam provenen de sagues literàries, i que pel·lícules com Mujercitas, Matar a un ruiseñor o Madame Bovary sorgeixen dels llibres homònims. Però sabíeu que Forrest Gump o Psycho també són adaptacions de novel·les? També ho són Shrek, Scarface o Million Dollar Baby. Alguns directors han fonamentat la seva carrera en detectar idees interessants en novel·les no especialment reconegudes i desenvolupar-les fins a crear una obra d’art autònoma, com és el cas de Stanley Kubrick i el seu bon ull a l’hora de trobar material per a nous guions. “2001: Una odissea a l’espai” o “La taronja mecànica”, grans pel·lícules en la història del cinema, tenen origen en un relat curt d’Arthur C. Clarke i una novel·la d’Anthony Burgess respectivament que, tot i ser grans peces literàries, mai van aconseguir l’èxit de les seves adaptacions. Fins i tot aquells que anomenem genis necessiten observar als qui han vingut abans en la seva creació.

Ja estem de tornada!

La llibreria obre les seves portes amb moltes ganes de seguir oferint-vos aquelles històries que més us captiven, de recomanar-vos títols i autors, i d’aconseguir aquells llibres que tant us costa trobar. Tot això dins del marc de l’art que tant estimem i que compartim amb vosaltres mitjançant exposicions de fotografia, pintura, dibuix…
I pel que fa a les activitats culturals que caracteritzaven el nostre espai, ja us anirem informant.

Recordeu que podeu visitar-nos a facebook, instagram i al web de la llibreria.

Salut i molta cultura!

L’hora dels LLIBRES VOLADORS 3

Hem atrapat un altre conte!

(La llibreria tanca uns dies, però sabem que a l’interior un munt de llibres voladors xiuxiuejaran les seves històries.
Cada diumenge n’atraparem un i us explicarem el principi de l’aventura que amaga entre les seves pàgines.
Però us volem deixar intrigats, així que per conèixer el final…
Sereu vosaltres qui haureu d’atrapar el conte sencer!
A partir del dilluns 24 d’agost us espera a casa nostra.)

Avui, diumenge, 23 d’agost:

ON ÉS LA LLUNA?
Autor: Jordi Amenós
Il·lustrador: Albert Arrayás
Editorial: AKIARA books

Cliqueu per veure el vídeo:

Mònica Mir.(Angle Editorial)

Preu: 20,90€ Col·lecció: Narratives, núm. 116

Nombre de Pàgines: 480 Mides: 13,8 x 21,3 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

És estiu a La Platja d’Aro i Mònica Mir té una idea: si el seu padrastre s’emboliqués amb la tal Midoissa, la seva mare tindria una preocupació real, deixaria d’estar a sobre d’ella i guanyaria llibertat. La Mònica és una jove segura d’ella mateixa, que es mou amb confiança entre amics, amants i família. Però coneixerà en Lucas, component de Solidaris Transversals, un grup que denuncia el capitalisme, i la novel·la, que el lector podia entendre com una comèdia lleugera, derivarà cap a una intriga al voltant de la corrupció i les identitats diferents que som capaços d’adoptar per estimar, trair o simplement sobreviure.

Mònica Mir és la novel·la més personal de Miquel de Palol, la que apunta, amb la pluralitat de gèneres d’El Jardí dels Set Crepuscles, a temes com la traïció, la corrupció, els abusos de poder i la indispensable reflexió de què vol dir fer la revolució avui dia.

Miquel de Palol És autor, entre d’altres, de les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), Ígur Neblí (1994), El Legislador (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Gallifa (2006), Un Home Vulgar (2006), El Testament d’Alcestis (2009) i Angèlica i Rafel (2019); dels assajos La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006), Meditacions des de Catalunya (2011) i El Llac dels Signes (2013); dels llibres de poesia Delta (1973), Salamó (1981), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), Nocturns (2002) i Dos Cors per una Bèstia (2015); i dels d’aforismes Els Proverbis (2003) i Invocacions (2007, amb Valentí Gómez Oliver). Col·labora regularment en premsa, i ha obtingut diversos premis literaris.

De Què! n’han dit:

«La mala bava que gasta –brillant, digressiva– i l’escàndol sensacional que provoca en el lector posa en evidència la tebior que s’ha instal·lat en la sensibilitat general de la literatura catalana.» — Borja Bagunyà

«La prosa de Palol és càustica, satírica i escatològica.» — Jordi Sanuy

«No en tingueu cap dubte: és un gran llibre.» — Isabel-Clara Simó