L’any 2006, Christopher Nolan duria a la pantalla gran un film excepcional, d’una mestria en la posada en escena i narrativa magnífica. Ambientada en la Londres de la dècada de 1890, la pel·lícula narra la rivalitat colpidora entre dos il·lusionistes, Robert Angier i Alfred Borden, interpretats de manera magistral per
Hugh Jackman i Christian Bale.
La narrativa del film presenta un recurs de guió molt característic: la narració en diversos espai-temps. Per tant, la mateixa història la seguim des de diversos prismes temporals diversos, atorgant-li una profunditat temàtica considerable.
Els girs argumentals són magistralment desenvolupats, dotant la trama d’una intensitat dramàtica i captivadora.

Continua llegint ““The Prestige”” →

Obsessió, pertorbació, foscor… Tres termes que descriuen directament el film Black Swan del mestre del setè art Darren Aronofsky. Un film impactant, punyent i extremadament cru que narra la petjada psicològica del ballet en la figura del dansaire del s. XXI.
La trama de la pel·lícula gira al voltant d’una intèrpret del món de la dansa (interpretada magistralment per Natalie Portman), una ballarina que aspira a interpretar el Llac dels Cignes. La pel·lícula aborda temàtiques com la competència, l’obsessió, la dualitat i els costums repressius del món del ballet. La seva fixació i la pressió del seu entorn comencen a afectar-la de manera profunda, desencadenant un gir sinistre i imprevisible.
Tot i que Darren Aronofsky duu a terme una narració magistral, l’aspecte més destacat del film és la creació d’una atmosfera inquietant i tensa, fins a arribar a la incomoditat. Darren, utilitzant una combinació de talls ràpids, música intensa i una cinematografia fosca per reflectir l’estat mental de la protagonista, recrea un escenari fatal ple de matisos que inspiren la reflexió sobre els estadis més obscurs de la condició humana.

SOFIA COPPOLA (1971). Directora nord-americana nascuda a Nova York. És un exponent clau del cinema contemporani com a creadora cinematogràfica. Sempre lligada en el món del setè art, iniciant la seva carrera com a actriu (“The Goodfather: Part III”) i després arribant a la cúspide de la seva creació com a directora i guionista. Perquè la directora ha deixat una marca perenne a l’inventari cinematogràfic de principis dels 2000 amb el seu estil únic i distintiu. El seu enfocament es caracteritza per una delicadesa visual, una narrativa introspectiva i una atenció meticulosa als detalls. Una de les característiques que posen en evidència aquests aspectes és el seu fixament en la construcció de personatges femenins plens de capes i matisos. Dones joves que experimenten una etapa de solitud, que se senten alienes, però alhora alineades a la societat. Els temes més recurrents a la seva filmografia són la solitud, la identitat i la recerca de la connexió humana.

La mostra més clara d’aquest interès per personatges que es troben en un moment de transició, en una ceguesa que els impedeix trobar-se en un espai d’ànimes grises, és “Lost In Translation”, un film que esdevé un estudi íntim de la solitud i el desig de connexió humana.

Continua llegint “Sofia Coppola” →