La campana de vidre, única novel·la escrita per Sylvia Plath i publicada el 1963, que compta amb diferents traduccions al castellà, ha estat publicada recentment en català per Edicions del Periscopi, amb una molt bona traducció de Marta Pera i amb un epíleg de Marta Pesarrodona, i  en castellà per Literatura Random House amb traducció d’Eugenia Vázquez i pròleg d’Aixa de la Cruz. La seva primera edició, la de l’any 1963, es va publicar sota un pseudònim, al Regne Unit, tot i que als Estats Units no va sortir fins l’any 1971, segons el desig del marit i la mare de l’escriptora.

Es tracta d’un relat en clau autobiogràfic en gran part, tot i que amb els noms dels indrets i dels personatges emmascarats. Plath (Boston 1932-Londres, 1963), avui una escriptora de culte, va tenir una vida breu i difícil, amb trastorns mentals freqüents, tractaments i internaments que avui potser serien d’una altra manera, tot i que aquestes malalties encara topen amb molts aspectes poc coneguts. Va acabar per suïcidar-se, un mes després de la primera edició de La campana de vidre, en un dels molts intents d’acabar amb la seva vida. La mort del seu marit, Ted Hughes, gran poeta, però força controvertit pel que fa al seu caràcter, l’any 1998, va contribuir a una major difusió i coneixement de Plath, tot i que Hughes va destruir alguns escrits excessivament personals.

Avui Plath és reconeguda com escriptora feminista i cal situar en la seva època la situació de la dona, fins i tot, com en el seu cas, la de la dona intel·ligent, brillant i amb accés als estudis i la feina. Els dos fills que va tenir amb Hugues, un noi i una noia, molt intel·ligents així mateix tots dos, van tenir també trastorns diversos: el fill va acabar per suïcidar-se i la filla sobreviu amb dificultats. La tragèdia personal ha contribuït, com en d’altres casos de personatges diversos, a mitificar la vida i l’obra de Plath i potser per això ens cal un esforç per valorar La campana de vidre des d’un punt de vista literari. L’autora ha estat sempre considerada, per damunt de tot, poeta. Va escriure relats i assaigs però aquesta novel·la, per molts motius, és probablement, avui, la seva obra més llegida.

Confondre vida i obra pot resultar interessant però la coincidència no és mai total ni absoluta. Malgrat la situació personal de Plath, sempre hi ha intenció literària en el rerefons de molts llibres testimonials. La  protagonista del llibre i alter ego de l’escriptora es diu Esther, és una noia molt jove, de dinou anys, que aterra a Nova York  gràcies a beques i ajudes lligades als seus èxits acadèmics. El món urbà, salvant les distàncies i la situació social i econòmica, en algun moment m’ha fet pensar en la Barcelona de Laforet, a Nada. Sense una vocació clara ni definida, amb una certa manca d’ambició i amb una barreja de temor i desig a l’hora d’entomar relacions amoroses amb homes que la deceben, la protagonista es veu abocada a un pou depressiu que avui s’ha relacionat més aviat amb un possible trastorn bipolar.

El llibre incideix en un munt de petits detalls, símptomes dels mals de l’època i dels mals interiors de la protagonista qui, en certa manera, pateix una manca d’empatia amb la gent propera. De retorn amb la seva mare -Plath va perdre el pare de petita i aquest es va considerar, durant algun temps, un dels factors que incidien en les seves depressions- la protagonista va caient en un pou que la portarà a visites i tractament psiquiàtrics abusius, freqüents en aquella època. La idea del suïcidi va donant voltes en el seu cap i al centre on l’internen hi ha més noies en la seva situació, que acaben per suïcidar-se o per intentar-ho. El desenllaç és obert i relativament esperançador però els fets reals li donen, avui, una tràgica dimensió.

Malauradament encara avui el suïcidi es condemna o costa d’entendre i les malalties mentals, tot i que s’ha avançat força en diagnòstics i tractament, encara són una mena de pou ple d’enigmes. Més enllà de l’argument, la prosa de Plath és admirable, així com la seva grapa a l’hora de descriure personatges, estats d’ànims i espais interiors i exteriors. Els canvis socials i polítics -el llibre s’inicia amb l’angoixa de la protagonista davant l’execució del matrimoni Rosenberg- els veiem avui des d’un altre perspectiva, cosa que fa que aquest llibre assoleixi enguany una dimensió històrica que els contemporanis de les primeres edicions potser van entomar d’una altra manera.