MATCH POINT

El film “Match Point”, dirigit per Woody Allen, és una peça que delecta en tots els aspectes, sobretot per una dramatúrgia fascinant, brindant un guió magnífic ple de matisos que pren com a referència un terme esportiu per desenvolupar una narració sublim. La història ens presenta un home sense escrúpols que ascendeix socialment mitjançant un casament, i aquesta exploració de les conseqüències de les seves decisions ofereix una perspectiva crua, directa, punyent sobre la moralitat humana.
Quant a la direcció i posada en escena, Woody Allen demostra la seva habilitat per crear una atmosfera tensa i captivadora. La utilització d’imatges de Londres i la música accentuen l’ambient de la pel·lícula, afegint profunditat a la història. Les escenes de tenis, que fan referència al títol, són utilitzades de manera intel·ligent per simbolitzar el joc de poder que es desenvolupa entre els personatges.
Des del punt de vista estètic, “Match Point” és una obra visualment impactant. Les escenes estan acuradament emmarcades i les paletes de colors subratllen els temes de la pel·lícula. Aquesta obra ofereix una visió elegant i seductora de la societat anglesa, tot i que també exposa la seva futilitat.
Una pel·lícula que desafia l’espectador a reflexionar sobre les conseqüències de les decisions morals i els somnis d’ascens social. Potser la millor pel·lícula del director americà Woody Allen.

Per Jaume Ribot

Recomanació d’Estiu! 🏖

“Aquest estiu, l’Ina no anirà de vacances enlloc, però l’últim dia de classe explica als seus companys que ella i la
seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món. Perquè, si un hi rumia bé, el sud pot ser qualsevol lloc, i les bones amistats neixen quan un menys s’ho espera.”

Marianne Kaurin (Tønsberg, Noruega, 1974) va estudiar escriptura creativa a l’Institut Noruec del Llibre Infantil.
Lorena Rivega (Lleida, 1993) és tècnica superior en Disseny i Il·lustració per l’EAM Leandre Cristòfol de Lleida i graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Meritxell Salvany és llicenciada en Filologia Anglesa (Universitat de Barcelona 1993) i ha estudiat literatures nòrdiques a la Universitat d’Estocolm (1997). 

Recomanació d’Estiu! 🏖️


Tot just s’acaba de publicar El mar no banya Nàpols, d’Anna Maria Oreste. La novel·la ens situa a principis de 1950, on els soldats americans que van aterrar a Nàpols durant la Segona Guerra Mundial encara no n’han marxat: són un teló de fons d’aquests relats narrats amb un detallisme cru i visceral. 

Ortese ens mostra una ciutat perduda que, quan l’aconsegueix enfocar, es revela encara més bruta, més pobra i més tràgica, plena d’una realitat intolerable, impossible d’acceptar. Convertit en tot un clàssic europeu, el recull de relats d’El mar no banya Nàpols va captivar escriptors com Italo Calvino i Elena Ferrante.

Malgrat haver guanyat el premi Viareggio amb El mar no banya Nàpols, el contingut del llibre no va agradar a la ciutat i l’autora, Anna Maria Oreste, va ser relegada a l’ostracisme, fet pel qual va decidir marxar-ne per anar a viure a Milà, on va seguir la carrera literària, i finalment a Rapallo (Gènova), on va morir el 1998. Entre les seves obres més destacades també hi trobem L’iguana, Silenzio a Milano o Poveri e semplici.