Celebrem l’arribada del nou llibre de l’escriptora Maggie O’Farrel. I com sempre, no decep, ans tot el contrari.

Aquesta vegada no es tracta d’una novel·la, estem davant d’un recull de relats, o més aviat d’un llibre autobiogràfic. Doncs l’autora relata disset situacions personals, aquelles en les que ha sentit la mort com una amenaça propera. Situacions aparentment normals com seria, per exemple, una passejada pel bosc que, per diferents circumstàncies, poden acabar capgirant-se de manera negativa i desconcertant.

Maggie O’Farrell fa una mirada sobre el passat, el present i, en conseqüència, el futur. Ens fa conscients de la idea que la vida -viure-la- és un regal, però també una raresa, una arma de doble tall, un ram d’experiències vulnerables que hem d’aprofitar, esprémer-li tot l’alè i acceptar cada revés sense decaure.

 

• Editorial: L’Altra Editorial (en castellà Sigo aquí editat per Libros del Asteroide)
• Pàgines: 248
• Any: 2019
• Traductor: Marc Rubió

“Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.

Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O’Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d’escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l’autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l’existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l’adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.”