Per fi ja el tenim aquí! El nou llibre de “L’Agus i els monstres! VIRUS!” de Jaume Copons i Liliana Fortuny, i editat per Combel Editorial.





Així es presenten:
“L’Editorial Flâneur es defineix com una editorial actual. Actual perquè pretén publicar llibres atemporals. Autors actuals que oferim per mitjà de traduccions recuperades, reactualitzades o inèdites. pretenem arribar a les llibreries clau de les terres de parla catalana.
Gaudim recorrent passatges amb la companyia de Walter Benjamin, Robert Walser, Thomas Bernhard, W. G. Sebald, Maurice Blanchot, Charles Baudelaire, Paul Valéry, Elias Canetti, Rainer Maria Rilke… Escriptors actuals.”
Celebrem l’arribada del nou llibre de l’escriptora Maggie O’Farrel. I com sempre, no decep, ans tot el contrari.
Aquesta vegada no es tracta d’una novel·la, estem davant d’un recull de relats, o més aviat d’un llibre autobiogràfic. Doncs l’autora relata disset situacions personals, aquelles en les que ha sentit la mort com una amenaça propera. Situacions aparentment normals com seria, per exemple, una passejada pel bosc que, per diferents circumstàncies, poden acabar capgirant-se de manera negativa i desconcertant.
Maggie O’Farrell fa una mirada sobre el passat, el present i, en conseqüència, el futur. Ens fa conscients de la idea que la vida -viure-la- és un regal, però també una raresa, una arma de doble tall, un ram d’experiències vulnerables que hem d’aprofitar, esprémer-li tot l’alè i acceptar cada revés sense decaure.

“Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O’Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d’escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l’autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l’existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l’adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.”

Aquest matí se celebra un Acte d’homenatge al cementiri de Roda de Ter en record al 15è aniversari de la mort.
Miquel Martí i Pol és un dels poetes més emblemàtics del segle XX. El seu compromís amb la cultura l’ha fet poeta nacional i l’ha destacat com a català universal.
Nosaltres el recordem amb aquesta edició de Edicions 62 que porta com a títol Poemes dibuixats. Miquel Martí i Pol, amb il·lustracions de Pilarín Ballès i amb pròleg del seu estimat Lluís Llach (Oficial).
I com a poema escollit rellegim un d’“Estimada Marta”, que aplega tres conjunts de poemes escrits entre l’abril de 1977 i el febrer de 1978.
Si voleu accedir al programa de jornades de Miquel Martí i Pol, podeu fer-ho visitant Fundació Miquel Martí i Pol.



«Pablo Auladell no ha adaptado El acorazado Potemkin, sino que ha hecho algo mucho más interesante: la ha soñado. Y eso es lo que son estas páginas: un sueño fluido en blanco y negro —y rojo utópico— a partir de la memoria afectuosa de una película que creyó en las potencialidades transformadoras del arte, y que supo que la poesía era el elemento que convenía infiltrar bajos los prosaicos códigos del realismo socialista para que no solo el mensaje sino también sus formas fueran inmortales.

Ben aviat a Llibreria de la Imatge: “El mago de Oz”, de Benjamin Lacombe (official Page),Edelvives.
Reserva el teu exemplar!
Avui recomanem un llibre fantàstic sobre els drets civils, històries escrites per varis autors i il·lustrades amb gran destresa. Una iniciativa de Ass. Catalana pels Drets Civils ACDretsCivils.
“Un llibre és l’arma més efectiva contra la intolerància i la ignorància” (Lyndon Baines Johnson)

Poc a poc van arribant novetats al nostre aparador.
“El cel no és per a tothom” de @martarajols
Ed. Editorial Anagrama
“L’art de portar gavardina” de Sergi Pàmies
Ed. Quaderns Crema
“A les ciutats amagades” de Natalia Cerezo
Ed. Rata_Books
“El sol y sus flores” de Rupi Kaur
Ed. Seix Barral
“El fil invisible” de Gemma Lienas Massot
Ed. Edicions 62
“21 lecciones para el siglo XXI” de
Yuval Noah Harari Ed. Debate
“Hippie” de PauloCoelho Ed. Editorial Planeta
“El monstre de colors va a l’escola” de Anna Llenas
Ed. Editorial Flamboyant





Avui us volem recomanar un llibre de poesia que just acaba de sortir del forn. Us parlem de “La orilla de los nadie”, de la poetessa i gestora cultural Montse Ordóñez (edició Promarex Ediciones).

Versos i prosa poètica que captiven:
“la vida campa en vertiginoso declive
pero que bien luce aún
la huella de lo que importa…”
Bon dia! Avui recordem un àlbum il·lustrat (sense text) que és impossible oblidar: “La Ola” de Suzy Lee, editat per Barbara Fiore.

“Siempre quise hacer un libro acerca del mar y las olas. Siempre me han atraído el crudo azul del mar y la brillante luz del sol. Tengo la sensación de que el flujo y el reflujo de las olas comparten el mismo ritmo que los libros. Y, por encima de todo, está el hecho de que cuando miramos el mar todos vemos lo mismo, sin que importe la parte del mundo en la que nos encontremos: niños y adultos por igual juegan a perseguir las olas y a escapar de ellas. Hay una felicidad instintiva implícita en ese juego. Intentas no mojarte, pero, al final, sucumbes a las olas.” Suzy Lee

La Ola
Suzy Lee
Barbara Fiore editora, 2010
Àlbum il·lustrat.

Un àlbum encantador, divertit i ple de tendresa.
Autor: Antoine Dole
Il·lustrador: Bruno Salamone
Traducció: Tina Vallès López
Editorial: Ànima llibres (2018)
“Saps per què la meva habitació està sempre desendreçada? O per què tinc tants mitjons desparellats? I qui creus que és el culpable que els meus cabells estiguin tan despentinats quan em llevo al matí? Sí, el monstre de l’armari existeix! Els pares creuen que tot són excuses que m’invento, però jo sé on viu i demostraré que el monstre és qui provoca les entremaliadures.”
Així és la nostra escriptora del mes.
Així és l›Anna Carreras.
“L›altra persona també desitja, també té encesa l›obsessió de l›amor romàntic, però mira cap a una altra banda. Comparteixen un llenguatge però no parlen el mateix idioma.”
Text de: Fes-me la permanent (El Cep i la Nansa Edicions, 2016)



“La mona de l’assassí” #JacobWegelius Viena Edicions
“No llegiré aquest llibre” Jaume Copons Òscar Julve. Illustration Editorial laGalera.
“Permagel” Eva Baltasar Club Editor
“Teoria general de l’oblit” #JoséEduardoAgualusa Edicions del Periscopi
“Frank” Ximo Abadía Dibbuks
Felicitats a tots els guanyadors!


El llibre narra la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure en els boscos del nord del Canadà.
Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat, però un dia arriba una fotògrafa que busca a un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck.
Poc després apareix Marie-Desneige, una dona petita de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que esvalotarà les seves vides.
“Quan vaig començar aquesta novel·la, no sabia cap a on em portaria, va ser com una il·luminació, i al final he escrit una novel·la que parla de llibertat, de vellesa i d’amor en els últims anys”.