“Alien, el 8è passatger” és una pel·lícula icònica que combina ciència-ficció i terror des de una perspectiva magistral. Va ser estrenada el 1979, fa gairebé 40 anys, en una època molt diferent de l’actual, però encara és un referent del gènere, on aconsegueix un gran magnetisme i donant gran credibilitat; crea una essència de realisme potent i una estètica única, provocant que els espectadors es puguin creure qualsevol cosa que succeeixi durant la pel·lícula. El seu diretor, Ridley Scott, va fer un canvi important que va generar un abans i un després amb els personatges principals (en aquella època històrica tots els herois eren homes) va fer que el personatge principal fos una dona, la genuïna Sigourney Weaver, on es va convertir amb la primera heroïna real i una icona a seguir a partir del seu personatge estrella, la tinent Ripley.

El film ens ha situa dins la “Nostromo”, una nau que transporta una refineria cap a la Terra, amb només set tripulants en hibernació, i una “embrionària IA” del segle passat de la immensa nau, activa l’ordinador principal, “MARE”, informant d’una senyal rebuda i d’origen desconegut provinent d’un planeta remot. Seguint la normativa de la companyia “Weylan”, que és investigar qualsevol senyal d’aquest tipus desconegut, fent que el seu destí es vegi interromput i hagin d’anar a descobrir i trobar més informació. El que no saben és que trobaran alguna cosa que els desconcertarà totalment, portant-los a viure un calvari inimaginable.

“Alien” es distingeix per la seva fantàstica posada en escena i la creació d’un univers tan real com la vida mateixa. La tripulació, formada per simples peons davant d’una situació nova, ofereix naturalitat, ironia i credibilitat. Tot això fa que es converteixi en una obra mestra que mereix estar al podi de les millors pel·lícules de ciència-ficció i terror. Scott va fer una feina única, creant una experiència cinematogràfica que segueix intrigant i generant tensió molts anys després i creant una franquícia brutal, amb un munt de pel·lícules i material divers, sempre lligat amb el “xenomorf” més famós del cinema.

Per Jaume Ribot