“Beautiful Boy: sempre seràs el meu fill” és una pel·lícula que submergeix l’espectador en la crua realitat de l’addicció i els seus efectes devastadors en les relacions familiars. Basada en les memòries de David i Nic Sheff, el film resalta per les actuacions commovedores de Steve Carell i Timothée Chalamet, que interpreten un pare i un fill, atrapats en la lluita contra la dependència de les metamfetamines, una droga molt comuna als Estats Units que està provocant una epidèmia catastròfica entre joves i adults.

La direcció de Felix Van Groeningen ofereix una narrativa que, encara que de vegades pot semblar repetitiva, reflecteix fidelment els cicles de rehabilitació i recaiguda que caracteritzen l’addicció. La pel·lícula no busca ser una història d’esperança, sinó més aviat un mirall de la realitat, mostrant com les addiccions ho poden destruir tot al seu pas. Remarcant aquesta sensació de lentitud o redundància és el que fa especial la pel·lícula.

El guió s’enfoca a la perspectiva d’en David, un escriptor que intenta desesperadament trobar la manera d’ajudar el fill Nic, interpretat magistralment per Chalamet, diuen que sobreactua molt, crec que s’equivoquen, és un molt bon actor, atrevit i sincer. La dinàmica familiar es posa a prova, no només per l’addicció de Nic, sinó també per les tensions que sorgeixen amb la nova dona i els fills d’en David.

Beautiful Boy és una pel·lícula que no escatima a mostrar l’angoixa i el dolor que comporta l’addicció, tant per a l’individu com per als seus éssers estimats. És un recordatori que, malgrat la lluita constant, l’addicció és una malaltia que afecta moltes famílies, independentment del seu estatus social.

En resum, Beautiful Boy és un retrat sincer i esquinçador de l’addicció, que destaca per les seves actuacions i la seva honestedat narrativa. És una pel·lícula que mereix ser valorada, no només per la seva qualitat cinematogràfica, sinó també per l’important missatge que transmet sobre la realitat de l’addicció i l’impacte que té a les famílies.

Per David Ribot