Dia: 22 de Mai de 2024
Beautiful boy
“Beautiful Boy: sempre seràs el meu fill” és una pel·lícula que submergeix l’espectador en la crua realitat de l’addicció i els seus efectes devastadors en les relacions familiars. Basada en les memòries de David i Nic Sheff, el film resalta per les actuacions commovedores de Steve Carell i Timothée Chalamet, que interpreten un pare i un fill, atrapats en la lluita contra la dependència de les metamfetamines, una droga molt comuna als Estats Units que està provocant una epidèmia catastròfica entre joves i adults.
La direcció de Felix Van Groeningen ofereix una narrativa que, encara que de vegades pot semblar repetitiva, reflecteix fidelment els cicles de rehabilitació i recaiguda que caracteritzen l’addicció. La pel·lícula no busca ser una història d’esperança, sinó més aviat un mirall de la realitat, mostrant com les addiccions ho poden destruir tot al seu pas. Remarcant aquesta sensació de lentitud o redundància és el que fa especial la pel·lícula.
El guió s’enfoca a la perspectiva d’en David, un escriptor que intenta desesperadament trobar la manera d’ajudar el fill Nic, interpretat magistralment per Chalamet, diuen que sobreactua molt, crec que s’equivoquen, és un molt bon actor, atrevit i sincer. La dinàmica familiar es posa a prova, no només per l’addicció de Nic, sinó també per les tensions que sorgeixen amb la nova dona i els fills d’en David.
Beautiful Boy és una pel·lícula que no escatima a mostrar l’angoixa i el dolor que comporta l’addicció, tant per a l’individu com per als seus éssers estimats. És un recordatori que, malgrat la lluita constant, l’addicció és una malaltia que afecta moltes famílies, independentment del seu estatus social.
En resum, Beautiful Boy és un retrat sincer i esquinçador de l’addicció, que destaca per les seves actuacions i la seva honestedat narrativa. És una pel·lícula que mereix ser valorada, no només per la seva qualitat cinematogràfica, sinó també per l’important missatge que transmet sobre la realitat de l’addicció i l’impacte que té a les famílies.
Per David Ribot
ERNEST COMPTA LLINÀS – Exposició de pintura
Va néixer a Barcelona, viu en aquesta ciutat i és arquitecte. Des del 2008 la seva principal activitat és la pintura. Per a ell, expressar-se a través de l’activitat artística és una necessitat vital. Al llarg dels anys ha utilitzat tota mena de materials -carbonet, tinta, pastel,oli- i suports, però a poc a poc ha optat pels acrílics sobre tela i paper. Tot i que la seva pintura està en constant transformació, les seves obres sempre giren sobre el mateix tema: el retrat.
Amb una àmplia gamma de gestos i matisos facials, exposa l’enorme complexitat de la cara humana i els inesgotables registres que pot tenir. El seu propòsit és que cada quadre aconsegueixi captar perspectives. Els seus pintors de referència són Pablo Picasso, Francis Bacon i Lucian Freud. Nova York, San Diego, Milà, Roma, Venècia, Cannes, Barcelona i Cali són algunes de les ciutats a on ha exposat la seva obra. També ha publicat en nombroses revistes, com Vanity Fair, Vogue o Revisart. Ha sigut portada dels magazines artístics Top Posters (Nova York), Figgi Magazine (Milà) i Style Cruzé (Los Angeles), entre d’altres.
Nació en Barcelona, vive en esa ciudad y es arquitecto. Desde 2008 su principal actividad es la pintura. Para él expresarse a través de la actividad artística es una necesidad vital. A lo largo de los años ha utilizado todo tipo de materiales -carboncillo, tinta, pastel, aceite- y soportes, pero poco a poco ha optado por los acrílicos sobre tela y papel. Aunque su pintura está en constante transformación, sus obras giran siempre sobre el mismo tema: el retrato.
Con una amplia gama de gestos y matices faciales, expone la enorme complejidad de la cara humana y los inagotables registros que puede tener. Su propósito es que cada cuadro logre captar perspectivas. Sus pintores de referencia son Pablo Picasso, Francis Bacon y Lucian Freud. Nueva York, San Diego, Milán, Roma, Venecia, Cannes, Barcelona y Cali son algunas de las ciudades en las que ha expuesto su obra. También ha publicado en numerosas revistas, como Vanity Fair, Vogue o Revisart. Ha sido portada de los magazines artísticos Top Posters (Nueva York), Figgi Magazine (Milán) y Style Cruzé (Los Angeles), entre otros.
LLIBRERIA DE LA IMATGE 