“Eternal Sunshine of the Spotless Mind” és una pel·lícula dirigida per Michel Gondry i escrita pel magistral Charlie Kaufman, que fixa com a objectiu explorar les complexitats de l’amor i la memòria amb una lírica genuïna i un retrat inoblidable. La història segueix la vida d’un home introvertit i depressiu (interpretat per un extraordinari Jim Carrey) que decideix eliminar tots els records de la seva relació fallida (interpretada per una meravellosa Kate Winslet) a través d’un procediment científic anomenat “eliminació de memòria”. A mesura que els tècnics d’aquesta distòpica companyia eliminen els records de la Clementine de la ment de Joel, aquest comença a adonar-se de la importància que aquests records tenien per a ell. La cinta presenta una narrativa no lineal que ens transporta a través dels records de Joel, desordenats i barrejats com les mateixes emocions humanes. Els personatges, amb els seus defectes i virtuts, es revelen als espectadors a través d’aquests fragments de record. L’espectador del film esdevé un membre actiu en la descoberta dels recòndits racons de la ment humana. Michel Gondry opta per una proposta visual molt íntima i personal. Utilitza una paleta de colors que reflecteix l’evolució emocional dels personatges, des dels tons càlids de l’amor fins als matisos més freds de la pèrdua. Les escenes oníriques i surrealistes suggereixen la complexitat de la memòria. La direcció artística i la cinematografia creen un món visualment captivador que aprofundeix en l’exploració emocional i psicològica de la història.
Us voleu retrobar amb vosaltres mateixos, us voleu retrobar amb les vostres pors, reptes i desitjos… “Le Otto Montagne” és la via per poder arribar en aquest fet, ja que és un viatge a dins nostre. Felix Van Groeningen (“Alabama Monroe” i “Beatiful Boy”) fa tàndem amb la directora Charlotte Vandermeersch (“Belgica” i “Turquaze”), per adaptar de forma brillant i autèntica la novel·la del premiat autor italià, Paolo Cognetti, qui ha reconegut que la pel·lícula és molt fidel a la seva obra. Cal puntualitzar que l’escriptor ha participat activament amb l’adaptació i filmació del film, fins i tot fa algun “cameo”. Quan autor i director connecten qui més ho nota és l’espectador, que veu fluir una harmonia única i plàcida que et fa endinsar en un món diferent. Durant tota la pel·lícula es palpa respecte cap a la natura i l’ésser humà, a més de tot el que els envolta. De la mateixa forma que fa Cognetti en el llibre, des d’una forma delicada i propera, ens fa veure i sentir la natura com el nostre entorn directe, ancestral, i ens fa pensar en l’essència de nosaltres mateixos.