Director nascut l’any 1969 a la ciutat de Nova York. Provocador, incendiari, talentós, dantesc, magnífic i pertorbador. Aquests són uns quants dels molts adjectius amb els quals podríem descriure el cinema d’una de les llegendes de culte vives més destacades dels darrers anys en el panorama cinematogràfic: Darren Aronofsky. Una de les característiques que cal alçar del cinema del nord-americà és la seva capacitat de tractar temàtiques incisives, complexes i fosques de la condició humana. La por, l’obsessió, el dolor, la fragilitat de la ment humana i la seva relació amb el cos són molts dels tòpics fílmics que explora el director. Fent ús d’una narrativa característica (i molt personal), el director fa plantejar dubtes transcendentals a l’espectador, fent que es qüestioni a si mateix, generant-li un clima d’ansietat i ofec aclaparador.
Cal advertir que l’element més destacat dels seus films, exceptuant-ne una magistral narrativa, és el talent incommensurable d’Aronofsky per la posada en escena. El nord-americà pren com a referència una estètica inquietant i pertorbadora, que generi una ansietat dolorosa en l’espectador, fins al punt de submergir-lo en una espiral de dolor i obsessió.
Muntatges accelerats, l’ús del detall com a mitjà expressiu, l’alça del patiment mitjançant un muntatge sonor acurat… Els dos films que recullen millor aquesta posada en escena atrevida i única són “Requiem for a Dream”, que cerca una expressió fílmica del que suposa una addicció a les drogues, i “Black Swan”, una obra del setè art sobre l’obsessió i la transformació del cos físic (i, en conseqüència, de l’alteració psíquica que en comporta).
El director ha estat l’ase dels cops per la crítica, acusat de produir peces massa dantesques i extremades, tot i que la provocació d’Aronofsky (tot i ser evident) no és en va. Cada una de les preses usades, els sons enregistrats i les línies de guió, tenen un sentit fílmic destacat i, acceptant-ne l’aberració, fa qüestionar aquell racó obscur de la nostra essència individual.
Darren Aronofsky és un creador que val la pena seguir des del seu primer curtmetratge fins al seu darrer film.