Tot just s’acaba de publicar El mar no banya Nàpols, d’Anna Maria Oreste. La novel·la ens situa a principis de 1950, on els soldats americans que van aterrar a Nàpols durant la Segona Guerra Mundial encara no n’han marxat: són un teló de fons d’aquests relats narrats amb un detallisme cru i visceral. 

Ortese ens mostra una ciutat perduda que, quan l’aconsegueix enfocar, es revela encara més bruta, més pobra i més tràgica, plena d’una realitat intolerable, impossible d’acceptar. Convertit en tot un clàssic europeu, el recull de relats d’El mar no banya Nàpols va captivar escriptors com Italo Calvino i Elena Ferrante.

Malgrat haver guanyat el premi Viareggio amb El mar no banya Nàpols, el contingut del llibre no va agradar a la ciutat i l’autora, Anna Maria Oreste, va ser relegada a l’ostracisme, fet pel qual va decidir marxar-ne per anar a viure a Milà, on va seguir la carrera literària, i finalment a Rapallo (Gènova), on va morir el 1998. Entre les seves obres més destacades també hi trobem L’iguana, Silenzio a Milano o Poveri e semplici.