BON ESTIU! Desitgem que gaudiu de les vacances viatjant per històries atemporals i assaborint delicioses receptes literàries.
A la maleta us en deixem un tast! ☀️📖 Sopars a la fresca de Myrto Kalle Ed. @penguinllibres L’estiu Passat de Joan Safont Ed. @comanegra Vent de grop de Aurora Bertrana Ed. @laelageminada
L’any 2006, Christopher Nolan duria a la pantalla gran un film excepcional, d’una mestria en la posada en escena i narrativa magnífica. Ambientada en la Londres de la dècada de 1890, la pel·lícula narra la rivalitat colpidora entre dos il·lusionistes, Robert Angier i Alfred Borden, interpretats de manera magistral per Hugh Jackman i Christian Bale. La narrativa del film presenta un recurs de guió molt característic: la narració en diversos espai-temps. Per tant, la mateixa història la seguim des de diversos prismes temporals diversos, atorgant-li una profunditat temàtica considerable. Els girs argumentals són magistralment desenvolupats, dotant la trama d’una intensitat dramàtica i captivadora.
“Aquest estiu, l’Ina no anirà de vacances enlloc, però l’últim dia de classe explica als seus companys que ella i la seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món. Perquè, si un hi rumia bé, el sud pot ser qualsevol lloc, i les bones amistats neixen quan un menys s’ho espera.”
Marianne Kaurin (Tønsberg, Noruega, 1974) va estudiar escriptura creativa a l’Institut Noruec del Llibre Infantil. Lorena Rivega (Lleida, 1993) és tècnica superior en Disseny i Il·lustració per l’EAM Leandre Cristòfol de Lleida i graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Meritxell Salvany és llicenciada en Filologia Anglesa (Universitat de Barcelona 1993) i ha estudiat literatures nòrdiques a la Universitat d’Estocolm (1997).
Obsessió, pertorbació, foscor… Tres termes que descriuen directament el film Black Swan del mestre del setè art Darren Aronofsky. Un film impactant, punyent i extremadament cru que narra la petjada psicològica del ballet en la figura del dansaire del s. XXI. La trama de la pel·lícula gira al voltant d’una intèrpret del món de la dansa (interpretada magistralment per Natalie Portman), una ballarina que aspira a interpretar el Llac dels Cignes. La pel·lícula aborda temàtiques com la competència, l’obsessió, la dualitat i els costums repressius del món del ballet. La seva fixació i la pressió del seu entorn comencen a afectar-la de manera profunda, desencadenant un gir sinistre i imprevisible. Tot i que Darren Aronofsky duu a terme una narració magistral, l’aspecte més destacat del film és la creació d’una atmosfera inquietant i tensa, fins a arribar a la incomoditat. Darren, utilitzant una combinació de talls ràpids, música intensa i una cinematografia fosca per reflectir l’estat mental de la protagonista, recrea un escenari fatal ple de matisos que inspiren la reflexió sobre els estadis més obscurs de la condició humana.
Director nascut l’any 1969 a la ciutat de Nova York. Provocador, incendiari, talentós, dantesc, magnífic i pertorbador. Aquests són uns quants dels molts adjectius amb els quals podríem descriure el cinema d’una de les llegendes de culte vives més destacades dels darrers anys en el panorama cinematogràfic: Darren Aronofsky. Una de les característiques que cal alçar del cinema del nord-americà és la seva capacitat de tractar temàtiques incisives, complexes i fosques de la condició humana. La por, l’obsessió, el dolor, la fragilitat de la ment humana i la seva relació amb el cos són molts dels tòpics fílmics que explora el director. Fent ús d’una narrativa característica (i molt personal), el director fa plantejar dubtes transcendentals a l’espectador, fent que es qüestioni a si mateix, generant-li un clima d’ansietat i ofec aclaparador.
Tot just s’acaba de publicar El mar no banya Nàpols, d’Anna Maria Oreste. La novel·la ens situa a principis de 1950, on els soldats americans que van aterrar a Nàpols durant la Segona Guerra Mundial encara no n’han marxat: són un teló de fons d’aquests relats narrats amb un detallisme cru i visceral.
Ortese ens mostra una ciutat perduda que, quan l’aconsegueix enfocar, es revela encara més bruta, més pobra i més tràgica, plena d’una realitat intolerable, impossible d’acceptar. Convertit en tot un clàssic europeu, el recull de relats d’El mar no banya Nàpols va captivar escriptors com Italo Calvino i Elena Ferrante.
Malgrat haver guanyat el premi Viareggio amb El mar no banya Nàpols, el contingut del llibre no va agradar a la ciutat i l’autora, Anna Maria Oreste, va ser relegada a l’ostracisme, fet pel qual va decidir marxar-ne per anar a viure a Milà, on va seguir la carrera literària, i finalment a Rapallo (Gènova), on va morir el 1998. Entre les seves obres més destacades també hi trobem L’iguana, Silenzio a Milano o Poveri e semplici.